Jugarijugar's Blog


18 gener 2012, 20:33
Filed under: Delicatessen

Delicatessen

Alguns desitjos 2012

Si Nadal és temps de trobades i agraïments i Desembre, en certa manera, tanca un cicle, Gener és un mes de començaments. Estrenem calendari, no només de paper o electrònic, sinó també intern. Ens fem propòsits i ens donem objectius, però també imaginem i somniem desperts. És temps de renovació, i val la pena creure que podem reinventar-ho tot, si ens movem pels desitjos que ens fan créixer.

Aquí van alguns dels nostres, anotats com en un post-it a la nevera, al costat de la llista d’anar a comprar. Perquè no ens faltin aquests ingredients al rebost. Per no perdre’ls de vista.

Quins són els vostres?

Jesse Barker

Un ram de somnis nous de trinca, per dur a les butxaques.

Una mirada oberta, per deixar-nos sorprendre cada dia.

Una estona per recordar el que val la pena.

Una aposta tossuda per les iniciatives que ens motiven.

Una curiositat viva, per preguntar i per preguntar-nos.

Un just equilibri entre força i tendresa.

I una aventura, llarga i fructífera, per compartir-la amb vosaltres.



13 gener 2012, 22:04
Filed under: Especial Jugar i Jugar

Especial Jugar i Jugar

Cursos i Xerrades

Claudio Sourrue

Aquesta és la nostra proposta de xerrades formatives per al curs 2011– 2012.

Descarregueu-vos el calendari

Hem preparat amb entusiasme aquestes sessions, a càrrec de professionals que ens interessen i que ens inspiren, i estem convençudes que també us resultaran atractives i útils.

Us hi esperem!



10 gener 2012, 22:12
Filed under: Delicatessen

Delicatessen

Claudio Sourrue

Així com la dansa ens explica alguna cosa

que només amb dansa es pot explicar,

els jocs ensenyen quelcom

que només els jocs poden ensenyar,

i que no pot traduir-se en paraules.

Luís M. Pescetti



20 desembre 2011, 20:59
Filed under: Especial Jugar i Jugar

Especial Jugar i Jugar

Nadal 2011

Nadal és un temps de gran intensitat. De moviments externs, de relacions i de festa. I d’intensitat emocional, amb rituals de textura densa, que amplifiquen alhora les rugositats de l’ànima i la generositat de les mans, que reben i dónen, brinden i que acompanyen més que mai.

Claudio Sourrue

Tot sembla cada vegada més complex en el revestiment d’aquests dies. Possiblement, temps enrera, fins i tot els desitjos dels infants eren més simples. Una nina. Un camió. Un circuit de trens. Ara, els nostres fills i filles ens demanen una nina concreta amb nom comercial, o els petits monstres d’aquella marca, i la confusió entre exigència i desig, entre il·lusió i responsabilitat, creix en moltes famílies. De vegades, es desviuen per aquell producte tan publicitat, i l’acabem comprant; poc després, comprovem que no els interessa prou, i tenim la temptació de retreure-ho (I ara no hi jugues? Però si vas ser tu qui no va parar de demanar-ho?!) com si els adults necessitéssim el resultat de veure’ls fent-ho servir per sentir-nos compensats, i el joc, tristament, esdevingués una exigència més.

Les mares i els pares som qui observem, coneixem i sabem què necessiten els petits i petites. També per Nadal. Ens cal trobar la manera d’oferir-los alguns objectes de qualitat, que alimentin el seu creixement, la seva salut i la seva alegria… i que ens permetin, a nosaltres, estar en pau amb les decisions que prenem. Però no només això. Ens cal sobretot inventar personalment el nostre Nadal: els ambients, els rituals que volem viure; les tradicions familiars que volem crear; el que val la pena i el que és accessori; el que ens nodreix i el que ens empatxa. El que volem compartir de debò, sabent que quedarà fixat en la seva memòria i en la nostra, com a patrimoni íntim de vivències.

Perquè el que il·lusiona de debò no és el model exacte de nina de moda, sinó la màgia. Que tot passi com per art d’encanteri. Que algú hagi escampat un rastre de pols daurada de l’entrada fins al menjador. Que, en llevar-nos, la cuina estigui neta i polida, hi hagi flors fresques damunt la taula, i una caseta feta de llençols hagi aparegut al mig de la sala. Que misteriosament, quan estem junts, soni el timbre i en obrir la porta trobem una gran panera amb llenya, pinyes, carbó i les nostres llaminadures preferides. El Nadal de dintre és aquest pacte, aquest acord que establim els adults entre tots, i sobretot amb nosaltres mateixos, per reinventar la meravella, la sorpresa, la fascinació dibuixada als rostres dels infants. Aquest temps de treva per tornar a sentir-nos, a mirar-nos, per amorosir els nostres petits cercles afectius.

Claudio Sourrue

Que tinguem un Nadal més nostre, més personal i més ric.

Que sigui un temps d’agraïment i de mirada tranquil·la, per poder-lo veure amb els ulls del cor.

L’equip de Jugar i Jugar

Nadal 2011



17 desembre 2011, 21:31
Filed under: Parlem dels nostres productes

Parlem dels nostres productes

Frida’s Tierchen:

fet amb les mans, fet amb el cor

Aquesta és una iniciativa de les que ens roben el cor. Una idea personal d’una creadora, amb una proposta de producte artesanal, d’un disseny exquisit que apel·la a la senzillesa, els materials naturals i el joc obert i lliure. L’ elaboració és a mà, i amb matèries primeres com la llana, el cotó i el feltre, seleccionats per la seva gran qualitat, que fan d’aquestes nines un veritable plaer per als sentits.

L’artista responsable d’aquest projecte és la María Salamanca, que coneixem fa algun temps. Va donar forma a la idea mentre esperava la seva filla, pensant en oferir-li una nina de disseny acurat i de caràcter suau, que convidés al joc personal i creatiu, i que pogués acompanyar-la durant molt de temps.

Frida’s Tierchen inclou nines que representen una mare embarassada i una mare amb nadó, i permet recrear els processos de l’embaràs, el part i la lactància, per mitjà d’una panxa (plena o buida), d’un cordó umbilical que uneix la mare amb el bebè, i d’uns petits imants a l’interior del teixit, que faciliten la representació de la lactància materna.

Ens encanten les nines de la María. Les trobem exquisides tan per al joc dels infants com per al plaer dels adults. Valorem la riquesa d’aquestes creacions, però també les condicions de producció; perquè recolzant els petits artesans que treballen amb tanta passió com qualitat, i comprant-los el seu producte, també apostem personalment per impulsar canvis cap a una societat més amorosa, justa i sostenible.

Claudio Sourrue



10 desembre 2011, 15:23
Filed under: Delicatessen

Delicatessen

Mira què he fet: un arbre de tardor


Anna Ortiz



4 desembre 2011, 18:27
Filed under: Delicatessen

Delicatessen

Prohibit pujar als arbres

victor.ramos

“Hi ha una escola que permet als nens pujar sols als arbres del pati!”.

No em costa gaire imaginar-me un titular com aquest a les portades dels diaris en un futur proper, perquè els jocs a què tenen accés els nostres fills són de colors molt bonics, però tan domesticats que no sé si mereixen el nom de jocs.

Avui el joc ha de tenir absolutament garantida la seguretat. Que cap nen no prengui mal. Però d’aquesta manera estem negant a les criatures la possibilitat de l’experiència aventurera. Entenc perfectament que els mestres vulguin ser previsors per estalviar-se problemes si hi ha el més petit accident, però em pregunto si un nen que no ha tingut mai cap possibilitat de trencar-se un braç ha gaudit realment d’una infància. Em ve ara al cap el nen Pío Baroja somiant amb el mar des de les branques més altres d’un arbre corcat, en un parc de Pamplona. En tornar a casa llegia Werther, Robinson, L’illa misteriosa, i bastia una veritable esquadra de vaixells de cartró que botava en una font propera a casa seva. “A mi m’hauria agradat -recorda a les seves memòries- ser com Robinson Crusoe, i quan tenia aquesta aspiració pujava, al vespre, al meu arbre i somiava en illes desertes”.

Avui cap arbre no pot competir en atractius amb la pantalla d’un ordinador. Potser la pantalla és el camí cap al futur, però llavors el futur me’l veig ple de persones sedentàries, maldestres i amb sobrepès que no han pujat mai a un arbre. Probablement tindran accés a tot tipus d’imatges, però no se n’hauran feta seva cap mentre, asseguts damunt la branca d’un arbre, balancegen les cames sobre el buit.

Gregorio Luri és Doctor en filosofia i educador

Publicat al suplement Criatures del diari ARA (12 de novembre 2011).

elsanto_va



1 desembre 2011, 22:12
Filed under: Especial Jugar i Jugar

Especial Jugar i Jugar

Presentació de materials a Girona

Benvolgudes famílies, amics i clients,

Aquest any no ens ha estat possible muntar el nostre habitual Espai d’Exposició a Salt i en resposta a la vostra demanda de poder conèixer les nostres novetats,

Organitzem una presentació de materials a Girona, una cita pensada pels qui busqueu joguines de qualitat, on podreu veure i tocar, descobrir i preguntar, i fer comanda amb el nostre assessorament personalitzat.

5 de desembre

Escola Castellum

Carrer Bon dia, s/n.

17481 Sant Julià de Ramis – Girona

De les 15:00 a les 22:00h.

Tan pel contingut de la xerrada com per l’exposició directa de materials, les sessions estan destinades exclusivament als adults. Les places són limitades.

Un percentatge de les vendes realitzades durant aquest dia anirà destinat a material per l’Escola.

Per reservar plaça

Us preguem confirmar assistència a hola@jugarijugar.com



19 novembre 2011, 21:00
Filed under: Cròniques del jugar

Cròniques del Jugar

Kireei entrevista Jugar i Jugar

La revista online Kireei Magazine dedica el seu darrer i flamant número de tardor-hivern al tema del Joc. Un contingut esplèndid i una edició impecable fan que sigui un número per assaborir lentament en les properes setmanes.

Hi trobareu la deliciosa entrevista que ens han fet aquí:

http://issuu.com/kireei/docs/kireeimagotonoinvierno2011/17



27 octubre 2011, 14:48
Filed under: Delicatessen

Delicatessen

Els jocs dels infants

Kheel Center

Josep Puig i Pujades (Figueres 1833-Perpinyà 1949), escriptor i activista cultural, va ser alcalde de Figueres (Girona), Comissari Delegat de la Generalitat de Catalunya i Cònsol de la República espanyola a Lió. Es va exiliar a França el 1939.

“El joc dels infants” recull una reflexió entorn del joc infantil i una proposta d’actuació municipal; va ser publicat a “L’Autonomista” l’abril de 1933.
Diari de Girona, 9 d’octubre 2011.

Els jocs dels infants

Des del punt de vista biològic i social, el joc ens apareix com un fet important, que permet classificar els éssers en la jerarquia de les espècies. Els animals inferiors no juguen pas. La tendència a jugar en un ésser viu prova que és capaç d´elevar-se, en certs instants, per damunt de la preocupació material de la seva subsistència. Schiller digué que dintre l´espècie humana, l´aparició del joc marca el pas de l´estat de barbàrie primitiva a l´estat de civilització.

És sobretot en la vida de l´infant, que el joc té un lloc preponderant. Quan juga, l´infant dóna lliure pas a les seves aptituds i revela les disposicions mes íntimes de la seva ànima. Ell deu al joc la seva primera coneixença del món; pel joc es determina sovint la direcció futura dels seus gustos i l´orientació mateixa de la seva vida. Molts són els pedagogs que han judicat la gran transcendència dels jocs infantils. Al revés de l´home madur que troba en el joc, potser, l’ocasió de recrear-se per la utilització del seu excedent de forces, l´infant no reposa pas quan juga; més aviat podem afirmar que es cansa jugant; no és pas el superàvit de la seva activitat que hi esmerça sinó, ben sovint, la totalitat de les seves forces: el joc és el seu treball.

La utilitat del joc en la vida infantil és indiscutible. Afirmar que l´infant que juga es prepara per la vida, no vol pas dir que un nen esdevingui un bon soldat perquè de petit jugava a fer guerres, no. La preparació de la vida a través del joc no consisteix pas en l’aprenentatge directe de les funcions que deurà exercir en el curs de la seva existència, sinó més aviat en l´exercici general dels òrgans i de les facultats que més tard seran necessàries per l’execució d’aquelles funcions. L´infant que jugant a guerres amb els seus companys corre i salta i dóna cops i en rep, combina un atac i un pla de defensa. Aquell infant fortifica els seus músculs, exerceix la seva voluntat, desenrotlla el seu esperit d´iniciativa i de decisió i les seves qualitats de coratge.

El joc és per damunt de tot un excel·lent educador dels sentits; del tocar, de la vista, de l´oïda. Dels primers objectes que hom posa a les mans de l´infant són els joguets, i d’ells li vénen les primeres sensacions, les quals en accionar damunt una ànima nova, reaccionen vivament deixant-hi empremtes perdurables. Pels jocs i pels joguets l´infant s´inicia en el món de les formes, dels colors i dels sons; per ells pot adquirir des de les seves primeres petjades el sentit de la bellesa.

Com a demòcrates que som, no podem permetre que aquesta educació resti exclusiva dels poderosos, que ben sovint tampoc s´ocupen de ço tan delicat i poderós que és la infantesa.

Aquest dret al joc i als jocs deu ésser reconegut a totes les classes socials que han de merèixer del nostre Ajuntament, nascut de la voluntat del poble, el zel i cuidado més exquisits.

Ara bé; havent-se de construir davant l’escala d’entrada del Parc-Bosc Municipal, en els terrenys llinders del Passeig Nou, un passeig que unirà la carretera de Llers amb la de Besalú a Roses, el conseller que subscriu té l’honor de proposar al Consistori:

Que es rectifiqui el projecte aprovat, en el sentit de deixar lliure la zona esmentada, en part adquirida i en part a adquirir per l´Ajuntament, perquè sigui destinada a passeigs d´esbarjo per a la mainada, encarregant-se al senyor Arquitecte municipal l’oportú projecte.

No obstant, el Consistori acordarà el que cregui més pertinent.

Cases Consistorials,

30 març de 1933.

Kheel Center




Follow

Get every new post delivered to your Inbox.