Jugarijugar's Blog


23 juliol 2010, 07:28
Filed under: Cròniques del jugar

Cròniques del Jugar

Ampliem la nostra gamma de Materials Montessori

Foto de Jugar i Jugar

En els darrers dos anys, des de Jugar i Jugar hem participat i organitzat diversos cursos de formació Montessori. Descobrir aquest treball ens ha dut a desitjar que cada vegada més petits i petites tinguin la sort de fer els seus aprenentatges amb materials manipulatius d’aquesta qualitat.

Foto de Jugar i Jugar

L’adquisició de material Montessori és part d’aquest compromís i d’aquest desig de contribuir a acompanyar els processos naturals d’aprenentatge i desenvolupament dels infants, des d’una perspectiva global i respectuosa amb els seus ritmes propis.

Foto de Jugar i Jugar

Fa temps que a Jugar i Jugar n’estem oferint alguns, però recentment, i per fi, hem pogut ampliar considerablement la nostra gamma de materials montessori. A partir d’ara, podreu trobar a la nostra Botiga més materials de Sensorial, Llengua, Matemàtiques, Geografia i un nou apartat de Botànica i animals.

Foto de Jugar i Jugar

Per compartir i escampar la nostra alegria, estem preparant un sorteig de diferents lots de materials que farem al setembre. Estigueu alerta!

Foto de Jugar i Jugar



21 juliol 2010, 23:10
Filed under: Cròniques del jugar

Cròniques del Jugar

Cloenda del Cicle de Conferències sobre el Joc Infantil

Foto de Jugar i Jugar

Un dels compromisos de Jugar i Jugar amb la divulgació i la promoció del joc de qualitat es concreta en la organització d’una formació a l’abast de pares i mares, mestres i altres professionals de l’educació, i tothom qui hi estigui interessat.

El 2009-10 vam iniciar un cicle de 9 conferències sobre el joc infantil en les seves diverses vessants, a càrrec de Sònia Kliass. El cicle es repartia en una sessió cada mes, i s’ha perllongat fins enguany.

Hem indagat, reflexionat, experimentat i descobert coses valuoses sobre desenvolupament del joc dels 0 als 7 anys, sobre el joc i l’autonomia, sobre el joc i el conflicte, sobre les noves tecnologies, entre d’altres temes.

L’experiència ha estat enriquidora, gratificant i fructífera, i el proper curs oferirem una nova programació de cursos a l’abast de tothom.

Foto de Jugar i Jugar

Gràcies a tots i totes els qui heu participat de les trobades. Gràcies, Sònia, per compartir amb nosaltres un coneixement profund dels infants i unes ganes incansables de seguir-los acompanyant.



20 juliol 2010, 22:23
Filed under: Cròniques del jugar

Cròniques del Jugar

De què parlem quan parlem de joc de qualitat

Foto de Paul H Photography

Per parlar de criança, de vegades és útil pensar en termes botànics. Els infants podrien comparar-se amb les flors i les plantes: quan els donem l’aliment i les condicions que necessiten responen, segons un mandat intern propi, i es desenvolupen amb harmonia i bellesa. Des de fora, no podem fer res concret per fer sortir les flors, però podem alimentar la terra, mantenir-la en bones condicions, protegir la llavor, tenir-ne cura. Que floreixi o no, i com ho faci, no depèn realment de cap intervenció externa directa.

El joc de qualitat és una de les principals maneres que té l’infant per a dur a terme aquest desenvolupament natural i perfecte, segons el seu disseny intern, que només exigeix ser íntegrament respectat per a poder florir.

Però, què entenem per joc de qualitat? Com podem distingir-lo?

Abans que cap altra cosa, el joc de qualitat és una acció lliure. El joc dirigit no és joc (Huizinga). El joc de qualitat és el joc que crea l’infant seguint estrictament la seva necessitat de desenvolupament. El joc dirigit per l’adult, en qualsevol de les seves formes i per més que maquillem la nostra intervenció, no és de debò un joc lliure i propi de cada infant. Dit també en altres paraules: És una acció que proporciona un gran plaer, que es duu a terme de forma espontània, lúdica i sense cap preocupació pel resultat final (Marta Graugés). Justament la manca d’objectius concrets, de resultats avaluables, fa del joc l’eina bàsica de descobriment, exploració i coneixement dels infants. Per a ells, jugar és viure. Jugar és aprendre. Jugar és la feina primera, principal i més important de la seva vida, i ens costi més o menys als adults comprendre-ho, la separació entre joc i feina només és vàlida per a nosaltres, no pas per a ells.

És una activitat global i totalitzadora: quan es juga de debò, hi ha implicada la persona en la seva totalitat: cos, ment i cor s’articulen a cada jugada. (María López Matallana). Efectivament, el joc de qualitat es caracteritza també per involucrar completament l’infant, perquè el motor que sosté la seva activitat és intern i és personal; hi juga de manera tan concentrada com fluïda, sense cap fragmentació entre el cos, la ment i l’emoció. La connexió del petit amb sí mateix és total quan juga amb llibertat i alhora es reforça d’aquesta mateixa manera.

Foto de D Sharon Pruitt

Per acabar, podem tenir presents algunes claus per a promoure i acompanyar el joc de qualitat entre els nostres infants.

    La observació. No ens cansarem de repetir-ho: abans de qualsevol paraula, abans de qualsevol intervenció, observem, observem, observem. Necessitem una observació plena i continuada per a poder llegir les necessitats dels petits i petites, i per estar en condicions d’acompanyar-los de debò.

    El respecte per l’infant en la seva integritat. Això inclou un respecte real per les seves necessitats, per la seva llibertat, per la seva creativitat incansable.

    La confiança en cada procés. El requisit per acompanyar és creure en el petit que acompanyem. Estem disponibles, receptius, però basem la nostra actitud en una confiança profunda en el seu camí personal i en la seva singularitat.

Per tot això, els adults podem començar preguntant-nos en quantes ocasions tractem els infants com un fang que podem moldejar com volem, en lloc de fer-ho com qui té cura d’una llavor i es meravella del seu desenvolupament. Podem connectar amb l’infant que vam ser i rescatar la vivència de quan jugàvem i jugàvem i jugàvem…només per ser feliços i, justament per això, apreníem a viure.



19 juliol 2010, 22:47
Filed under: Cròniques del jugar

Cròniques del Jugar

Visitem l’EBM La Font del Rieral

Foto de EBM La Font del Rieral

Durant el recent curs amb l’Ute Sturb, del que ja us hem parlat, vam tenir el plaer de conèixer la Montse Miró i tot l’equip que treballa a l’Escola Bressol Municipal La Font del Rieral.

El dia que els vam fer una visita feia molta calor a Santa Eulàlia de Ronçana, i nosaltres buscàvem el clàssic edifici de llar d’infants municipal que estem acostumades a trobar, però no hi havia manera. És clar: un edifici preciós, de formes arrodonides i amables, era aquella escola bressol.

Quin luxe de llar d’infants! Comptem amb uns espais clars i agradables, i es respira natura per tot arreu dins l’edifici: fusta, totxanes d’adob, parets de sal… totes les aules estan intercomunicades, les parets netes, sense un excés de materials penjats, més aviat austers. Els infants fan vida a terra en un espai agradable, segur i bonic.

Vam saber que l’EBM La Font del Rieral està íntegrament construïda amb els criteris de l’Ecoarquitectura, amb materials naturals i pensant els espais perquè acostin els menuts a la natura.

Naturalment, l’edifici és valuós en sí mateix, però no aportaria res als petits si no fos per l’equip que li dóna vida. No només són professionals i persones càlides i amables, sinó que s’estimen allò que fan i ho transmeten, es formen contínuament i indaguen sense parar per aprendre com acompanyar els petits amb qualitat.

Per nosaltres va ser un plaer visitar aquesta escola i observar directament el treball d’aquest equip. Val la pena destacar, també, com resulta demostrable que quan un govern, en aquest cas el municipal, es proposa la creació d’un centre educatiu de qualitat, no sols és possible construïr-lo pensant en els petits, sinó que hi ha professionals capaços de fer-ne un lloc de creixement autèntic.



17 juliol 2010, 07:00
Filed under: Cròniques del jugar

Cròniques del Jugar

Per què no recomanem les mantetes d’activitats i els mòbils per a nadons

Fa alguns anys van començar a entrar al mercat les mantetes d’activitats i els mòbils per penjar. Molts de nosaltres els hem rebut com a regals, i ens han agradat aquests objectes de disseny i colors atractius, i aparentment bons per al desenvolupament del nostre bebè.

Però fruit de la nostra pròpia evolució i experiència hem comprès el perjudici i la interferència que suposen, precisament, per al desenvolupament de la motricitat dels petits.

Començant per les mantetes, solen ser molt petites, de manera que quan els nadons tenen un parell de mesos i es mouen poc poden ser suficients, però resulten sobreestimulants per a bebès tan petits. Massa colors, sons i textures que, per altra banda, no apropen els petits ni al contacte humà ni a la natura. Quan els bebès adquireixen una mica de mobilitat i es giren i s’arrosseguen, la manteta es fa petita, i en molts casos és massa flexible i tova, cosa que els dificulta el moviment.

Per resoldre el tema de l’espai, moltes famílies opten per comprar unes peces sintètiques que encaixen com un trencaclosques, formant una superfície llisa, neta i suposadament dissenyada per amortir els cops dels nadons. En realitat, els menuts no necessiten res d’això. Estan estirats, s’arrosseguen, repten, gategen…però és realment molt improbable que es dónin cops durant aquesta etapa. Sí que necessiten espai, i un terra ferm on explorar el seu propi moviment; en aquest sentit, hi ha altres opcions més naturals que poden afavorir els seus sentits, com ara una catifa de bambú, de fibres naturals, que transpira, i que no es mou ni s’arruga, permetent al nadó fer tots els moviments que necessita.

Per altra banda, segons els treballs d’Emmi Pikler, juntament amb la llibertat total de moviments, és important permetre que el nadó tingui el màxim camp de visió possible, deixant objectes al seu abast perquè pugui agafar-los i explorar-los. Els mòbils impedeixen totes dues coses, perquè l’obliguen a mirar els objectes que estan situats a dalt (visió aèria) saturant-lo de colors i de formes. Difícilment pot manipular-los, perquè no estan al seu abast, de manera que la seva situació és més aviat frustrant: està obligat a mirar sempre les mateixes coses, però no pot tocar-les, llepar-les, ensumar-les, explorar-les.

A Jugar i Jugar creiem que val la pena oferir als nadons un espai suficient, i segur, del material més natural possible, i deixar-li a l’abast, igualment, objectes de materials naturals i textures variades per explorar: fusta, espart, vímet, cotó. Podem col·locar-los als laterals de l’espai, perquè els petits pugui moure’s cap als costat per agafar-los.

Si els infants se senten segurs i acceptats en el seu moviment i la seva necessitat d’exploració, poden desenvolupar-se saludablement i sobre una base de confiança real. És feina dels adults facilitar-ho, permetre-ho i acompanyar-ho.

Foto de Jugar i Jugar



9 juliol 2010, 00:04
Filed under: Cròniques del jugar

Cròniques del Jugar

Amb l’Ute Sturb

Foto de Gira-sol

A Jugar i Jugar ens mantenim en formació constant sobre el món del joc infantil. És part de la nostra passió i el que dóna sentit a la nostra tasca, créixer i aprendre contínuament sobre el desenvolupament dels infants i la seva activitat lúdica.

Recentment hem participat en un seminari impatit per l’Ute Sturb a l’espai Gira-sol, i ha estat un gran plaer i un privilegi continuar aprenent amb ella.

Foto de Gira-sol


Ute Sturb va conèixer i va treballar directament amb Emmi Pikler i amb Elfriede Hengstenberg, i a la seva edat avançada continua sent una treballadora incansable i apassionada, que transmet i comparteix la seva experiència arreu on li ho demanen. Sturb va impulsar la reconeguda Emmi Pikler Haus, i actualment continua al capdavant d’un espai de joc a Berlin, on assisteixen adults i infants, i on poden anar a jugar gratuïtament, ja que, com diuen ella i la seva companya en el centre, “les coses més belles del món són de franc”.

Foto de Gira-sol


Participant en el seminari hem après que comprendre i promoure el respecte pel joc dels infants i per la seva integritat és una cursa de fons. De feina per fer n’hi ha molta, i ens cal revisar i actualitzar constantment la nostra obertura interior i la nostra disposició a fer tot allò que fem amb capacitat i ganes de continuar aprenent.



2 juliol 2010, 15:15
Filed under: Cròniques del jugar, Ens agrada

Cròniques del Jugar

Ens agrada

Ja som representants de Basisgemeinde

Foto de Basisgemeinde

Basisgemeinde és un projecte situat prop de Kiel, Alemanya, i fundat a principis dels anys noranta. Funciona com una comunitat on viuen i treballen una seixantena de persones de diversos orígens i edats.

Els integrants de Basisgemeinde treballen amb la passió de crear materials de joc sostenibles i d’alta qualitat, inspirats en els treballs pedagògics d’Emmi Pikler i Elfriede Hengstenberg. Basisgemeinde col•labora directament amb l’Institut Pikler de Lóczy (Budapest), no sols contribuint-hi amb el seu material sinó també destinant-hi desinteressadament un percentatge de les vendes. Pel que fa al treball pedagògic, també impulsen i participen en seminaris i tallers formatius destinats a psicomotricistes, psicòlegs, pedagogs i altres professionals.

Foto de Basisgemeinde


Per a Jugar i Jugar és una gran satisfacció representar Basisgemeinde a l’Estat Espanyol. La qualitat única dels seus productes, al servei d’una visió integral del desenvolupament infantil, és inqüestionable, però també ho són el seu propi projecte i la seva manera de treballar.

Foto de Basisgemeinde


Podeu trobar els productes de Basisgemeinde recollits en aquest catàleg i ben aviat a la nostra botiga

Foto de Basisgemeinde