Jugarijugar's Blog


31 agost 2010, 15:22
Filed under: Delicatessen

Delicatessen

Recol·lectors de tresors


Foto de A. Ortiz


Cargols buits. Cargols plens. Herbes de tota mena. Petxines. Closques. Flors. Pedres estranyes. Pedres menys estranyes. Branques i branquillons. Palets de riu. Fulles de formes curioses. Algues. Garrofes seques. Boles de plataner. Petits insectes (morts, i tot i així, inquietants). Pinyes. Pells d’ametlla. Capolls d’eruga buits. Dàtils de palmera. Trossos d’escorça.


Durant aquestes vacances, els petits m’han ofert una vegada i una altra exposicions molt personals dels seus tresors, recollits dia rere dia i de tot arreu per allà on hem passat. Impossible no quedar seduïda per la seva capacitat recol·lectora i pel seu afany d’endur-se, d’alguna manera, un bocí de cada lloc dins d’un bol, d’un got, d’un cabasset.


Ells prenen fragments dels paisatges com de les vivències, i per això recullen elements vinculats als llocs i se’ls emporten. De vegades, custodiem atentament els tresors amunt i avall i quan finalment som a casa, observo que passen els dies sense que els utilitzin o els incorporin a cap joc. Per què, llavors, tanta insistència en recollir-los i endur-se’ls, si després no els dónen cap ús?, vaig preguntar-me durant un temps.


Ara em sembla que no es tracta tant de la continuïtat com del mateix fet de recollir, prendre, conservar un tros del dia viscut en forma d’element del paisatge, sigui quin sigui. Per això, més enllà de la pròpia recol•lecció, del plaer de seleccionar i de sentir-se ric amb el tresor trobat, no hi ha res que el faci indispensable. Sembla suficient el valor d’haver-lo trobat, d’associar-lo al que allà hem viscut, i endur-s’ho incorporant la vivència d’una forma concreta, física.


Foto de A. Ortiz


Els qui ara som adults també hem viscut, probablement, aquest plaer infantil per una troballa feta, considerada meravellosa. Ho era; diferent, especial, única per a nosaltres. Cap al cistell. Cap a dins del cor. Cap a casa.


Qui sap si tornem amb alguns tresors, d’aquest temps d’estiu. Tresors com senyals o registres dels dies viscuts. Que en començar el nou cicle tardoral, ens facin una certa companyia.


Anna


Foto de A. Ortiz