Jugarijugar's Blog


24 gener 2011, 00:03
Filed under: Parlem dels nostres productes

Parlem dels nostres productes

Per què Like a Bike?

Un dels objectes més màgics per a un infant és la bicicleta. Moltes vegades significa una fita, un progrés, un motiu d’alegria i símbol del seu creixement: desplaçar-se autònomament… sobre rodes! Quina aventura, aprendre a anar en bicicleta!

Al nostre parer, triar la bicicleta adequada és important si no volem forçar etapes del desenvolupament, sinó acompanyar el seu moment evolutiu, amb un vehicle útil i gratificant.

Like a Bike és una excel·lent bicicleta d’aprenentatge, i de fet aquesta és l’única marca que tenim a la nostra botiga. Hem indagat i provat, nosaltres i els nostres fills, diversos models i marques, però creiem que no n’hi ha cap altra de tan ergonòmica, resistent i ben dissenyada com aquesta. Moltes de les bicicletes d’aprenentatge que hem trobat no són, en realitat, bicicletes, sinó joguines, o bé són un intent d’imitació i, encara que semblin bones, no reuneixen les prestacions i la qualitat de Like a Bike pel que fa a disseny, lleugeresa i durabilitat.

Pel que fa a les bicicletes tradicionals, la nostra experiència ens ha ensenyat que dificulten i que impedeixen els nens i nenes petits aprendre a muntar. Als dos anys, molt pocs petits són capaços de pedalar coordinadament alhora que mantenir la direcció amb les mans i l’equilibri corporal necessari; sovint, amb una bicicleta tradicional es desilusionen aviat i abandonen la bici durant una bona temporada. Més endavant, quan ja són capaços de pedalar, encara no mantenen l’equilibri i necessiten algun estabilitzador (com les rodetes adossades a la part del darrera), i depenen d’això per a poder muntar amb confiança. Alhora, aquestes dificultats corporals requereixen un adult impulsant i dirigint l’aprenentatge de manera externa, i això minva, òbviament, l’autonomia i el plaer de la descoberta i el recorregut personal de l’infant.

Like a Bike supera tot això, prescindint dels pedals i dels estabilitzadors i oferint una estructura bàsica per muntar, dirigir amb els braços i permetre a les cames i els peus ser els responsables del moviment. El desplaçament plantejat d’aquesta manera exigeix desenvolupar l’equilibri corporal i la posició més natural possible de forma ràpida i eficaç, sense dependències externes d’altres persones o d’accessoris afegits. L’infant adquireix, al seu ritme i segons la seva maduresa física real, l’autonomia i la destresa per avançar, frenar, girar, recular o accelerar, guanyant confiança i plaer pel seu moviment.

Si tot això no és convinçent, us animem a observar què fa un infant, per sí mateix, amb una bicicleta sense pedals: en molt pocs dies, i des dels dos anys, el petit troba l’equilibri i l’estabilitat, se sent segur perquè pot posar els peus a terra sempre que li calgui, pot moderar fàcilment la velocitat i en definitiva no està forçat a anar més enllà de les seves possibilitats reals, perquè tot el seu desplaçament depèn únicament del seu cos. Hem observat molts infants amb la seva primera Like a Bike i els hem vist adquirir, en molt poc temps, habilitat i destresa de forma fluïda i gratificant, i circular de forma molt autònoma i dinàmica amb tota llibertat.

Les dels nostres fills, després de tres anys d’ús continuat, només tenen cops i rascades a la fusta, però funcionen com el primer dia i els acompanyen a tot arreu. Les bicis Like a Bike, per altra banda, fan honor a una de les frases preferides de Jugar i Jugar: Això ho guardarem per als nostres néts!.



15 gener 2011, 23:01
Filed under: Cròniques del jugar

Cròniques del Jugar

Jugar i Jugar a Viure en Família

Ja fa algun temps que rebem, de tant en tant, invitacions i propostes de col·laboració que ens omplen d’il·lusió; darrerament, un article per a la revista Guix, o una entrevista per a Rac-1.

Aquesta vegada hem col·laborat amb la revista Viure en Família, especialitzada en criança i primera infància i destinada a mares i pares. Es tracta d’una publicació que estimem especialment, perquè a banda dels continguts i de la seva factura acurada, hi tenim una certa complicitat: compartim la mirada respectuosa i implicada sobre els infants, i les ganes de créixer al seu costat, obertes a observar, a fer-nos preguntes i a descobrir coses plegats.

En el seu número 37, la revista publica el nostre article Joguines per viure: materials que acompanyen el creixement, on parlem de les necessitats dels infants respecte dels materials amb els que poden indagar, descobrir, evolucionar i gaudir de les seves aventures personals i úniques; de la quantitat i la qualitat de les joguines, de la manera com les triem o com ens arriben a casa, i de l’observació que ens cal per acompanyar els nostres petits.
Estem molt contentes d’aquesta col·laboració, de l’edició tan acurada i suggerent i de l’acollida que ha tingut entre lectors, tant famílies com projectes educatius.

Aviat disposarem de l’article a la nostra web. Mentrestant us animem a descobrir, també, aquesta publicació que divulga informació, elements de reflexió i recursos al servei d’una criança respectuosa, conscient i feliç.
Trobareu Viure en Família a molts quioscs, als centres Fnac i per subscripció a grao.com



2 gener 2011, 23:40
Filed under: Cròniques del jugar

Cròniques del Jugar

Nit de Reis

Tetsumo

Fa uns anys, vam adonar-nos que els Reis de l’Orient, a banda de dur-nos regals, podien portar una altra mena de màgia. Amb el temps, hem descobert que als nostres fills sembla que els facin tanta il·lusió aquestes petites coses que el dia 6 apareixen per tota la casa, com els propis regals embolicats.

Algunes fotos familiars col·locades en un marc: es veu que als Reis no els fa el pes que amb les càmeres digitals es facin tantes, tantes fotos que després ningú no passa a paper…i els petits solen estar-hi completament d’acord.

Un moble que, amb el pas dels Reis, ha canviat de lloc.

Tres gots antics, vells i fets servir, on ses Majestats van beure durant la nit i que es van oblidar sobre la taula de la nostra cuina.

Un llum nou que no havíem demanat.

Restes d’encens o de mirra en algun racó de la sala.

Un gronxador penjat del sostre.

Una cabana feta amb dues cadires, dues escombres i un llençol vell, amb els nostres regals a dins.

Flors fresques per la casa.

Un cd de música nou, sonant quan ens llevem.
La casa completament neta i endreçada, amb tovalloles noves al bany.

Els Reis de l’Orient són infinitament creatius, incansables, trapelles, espavilats i màgics. I treballen tota la nit, no sabem com, per sorprendre’ns a tots, petits i grans.

Com que ja sabem això, aquests dies parlem sovint de les coses que van fer els Reis l’any passat, i del que podrien tenir al cap per aquest any.

Charamelody

Feliç nit de Reis, sigui com sigui la vostra. Que tingui una mica de màgia, d’ imaginació, d’esperança i de meravella.