Jugarijugar's Blog


24 Juliol 2011, 15:28
Filed under: Especial Jugar i Jugar

Especial Jugar i Jugar

Vacances: temps per viure

S’acosta el temps de vacances i en termes familiars això significa moltes coses. Dies més llargs, temps per estar junts, plans que hem anat teixint durant l’any, que ens estan esperant al calaixet de les il·lusions, a punt per les vacances.

En molts casos, els nostres petits i petites tenen deures escolars per fer. Propostes idealment pensades per edat, interessos o aprenentatges per consolidar. La veritat és que la vida els deixa molt curts, aquests “deures”. D’entrada, perquè no hi ha res tan important com jugar, moure’s, passar temps a l’aire lliure, cantar i ballar, inventar, riure i plorar, investigar, parlar, escoltar, callar. Dibuixar, construir, imaginar, preguntar. I quan diem important, volem dir vital en el sentit literal de la paraula.

I llegir, i escriure, i comptar? També, també. I cada dia. Amb accions quotidianes, diverses i riques per a tota mena d’aprenentatges, com ara preparant la llista del mercat plegats, escrivint-la, llegint-la, ajudant a omplir el cistell o el carro. Comparant preus, sumant el compte, calculant un descompte o repassant el canvi. Us imagineu exercicis més complets que aquests?

I per altra banda…què considerem realment l’important? La curiositat, l’entusiasme, l’interès,les ganes de descobrir el món. Que escriguin la llista amb poques o moltes faltes, però amb la il·usió de sortir-se’n; que calculin les quantitats dels ingredients i els pesin i els barregin, encara que algun error fatal descomposi la recepta, per un dia.

De tant en tant, que el resultat final no ens tregui el son. Que puguem VEURE i VIURE el procés. Acompanyar-lo, sense dirigir-lo; alimentar-lo, sense corregir-lo constantment; respectar-lo, sense jutjar-lo.

I de fet els resultats arriben, si no és que l’autèntic resultat és ja el propi recorregut. Del nostre acompanyament en depèn, en part, la seguretat, la confiança i la força personal per descobrir, per aprendre i per deixar-se captivar pel món.

Que sempre, sempre val la pena.



10 Juliol 2011, 17:08
Filed under: Delicatessen

Delicatessen

L’equip petit

Ens ha encantat aquesta petita i meravellosa peça.

Ens vénen moltes coses al cap (i al cor) veient-la. Com ara… resulta que és possible viure un joc considerat competitiu (el futbol) amb un esperit molt poc competitiu. O el plaer de jugar, i jugar, i jugar, al marge dels resultats. O l’encant de l’equip que s’ho passa bé fent pinya. O l’actitud de l’entrenador, i de les famílies, que… sí, pot ser generosa, divertida, oberta… insubornablement positiva. O com crear un petit equip, amb objectius a la seva mida… com ara fer un gol. Un sol gol. Almenys per començar.

Amb tots vosaltres, el Margatània FC. Una delícia absoluta.

l’equip petit from el cangrejo on Vimeo.