Filed under: Especial Jugar i Jugar
Especial Jugar i Jugar
Nadal 2011
Nadal és un temps de gran intensitat. De moviments externs, de relacions i de festa. I d’intensitat emocional, amb rituals de textura densa, que amplifiquen alhora les rugositats de l’ànima i la generositat de les mans, que reben i dónen, brinden i que acompanyen més que mai.
Claudio Sourrue
Tot sembla cada vegada més complex en el revestiment d’aquests dies. Possiblement, temps enrera, fins i tot els desitjos dels infants eren més simples. Una nina. Un camió. Un circuit de trens. Ara, els nostres fills i filles ens demanen una nina concreta amb nom comercial, o els petits monstres d’aquella marca, i la confusió entre exigència i desig, entre il·lusió i responsabilitat, creix en moltes famílies. De vegades, es desviuen per aquell producte tan publicitat, i l’acabem comprant; poc després, comprovem que no els interessa prou, i tenim la temptació de retreure-ho (I ara no hi jugues? Però si vas ser tu qui no va parar de demanar-ho?!) com si els adults necessitéssim el resultat de veure’ls fent-ho servir per sentir-nos compensats, i el joc, tristament, esdevingués una exigència més.
Les mares i els pares som qui observem, coneixem i sabem què necessiten els petits i petites. També per Nadal. Ens cal trobar la manera d’oferir-los alguns objectes de qualitat, que alimentin el seu creixement, la seva salut i la seva alegria… i que ens permetin, a nosaltres, estar en pau amb les decisions que prenem. Però no només això. Ens cal sobretot inventar personalment el nostre Nadal: els ambients, els rituals que volem viure; les tradicions familiars que volem crear; el que val la pena i el que és accessori; el que ens nodreix i el que ens empatxa. El que volem compartir de debò, sabent que quedarà fixat en la seva memòria i en la nostra, com a patrimoni íntim de vivències.
Perquè el que il·lusiona de debò no és el model exacte de nina de moda, sinó la màgia. Que tot passi com per art d’encanteri. Que algú hagi escampat un rastre de pols daurada de l’entrada fins al menjador. Que, en llevar-nos, la cuina estigui neta i polida, hi hagi flors fresques damunt la taula, i una caseta feta de llençols hagi aparegut al mig de la sala. Que misteriosament, quan estem junts, soni el timbre i en obrir la porta trobem una gran panera amb llenya, pinyes, carbó i les nostres llaminadures preferides. El Nadal de dintre és aquest pacte, aquest acord que establim els adults entre tots, i sobretot amb nosaltres mateixos, per reinventar la meravella, la sorpresa, la fascinació dibuixada als rostres dels infants. Aquest temps de treva per tornar a sentir-nos, a mirar-nos, per amorosir els nostres petits cercles afectius.
Claudio Sourrue
Que tinguem un Nadal més nostre, més personal i més ric.
Que sigui un temps d’agraïment i de mirada tranquil·la, per poder-lo veure amb els ulls del cor.
L’equip de Jugar i Jugar
Nadal 2011
Filed under: Parlem dels nostres productes
Parlem dels nostres productes
Frida’s Tierchen:
fet amb les mans, fet amb el cor
Aquesta és una iniciativa de les que ens roben el cor. Una idea personal d’una creadora, amb una proposta de producte artesanal, d’un disseny exquisit que apel·la a la senzillesa, els materials naturals i el joc obert i lliure. L’ elaboració és a mà, i amb matèries primeres com la llana, el cotó i el feltre, seleccionats per la seva gran qualitat, que fan d’aquestes nines un veritable plaer per als sentits.
L’artista responsable d’aquest projecte és la María Salamanca, que coneixem fa algun temps. Va donar forma a la idea mentre esperava la seva filla, pensant en oferir-li una nina de disseny acurat i de caràcter suau, que convidés al joc personal i creatiu, i que pogués acompanyar-la durant molt de temps.
Frida’s Tierchen inclou nines que representen una mare embarassada i una mare amb nadó, i permet recrear els processos de l’embaràs, el part i la lactància, per mitjà d’una panxa (plena o buida), d’un cordó umbilical que uneix la mare amb el bebè, i d’uns petits imants a l’interior del teixit, que faciliten la representació de la lactància materna.
Ens encanten les nines de la María. Les trobem exquisides tan per al joc dels infants com per al plaer dels adults. Valorem la riquesa d’aquestes creacions, però també les condicions de producció; perquè recolzant els petits artesans que treballen amb tanta passió com qualitat, i comprant-los el seu producte, també apostem personalment per impulsar canvis cap a una societat més amorosa, justa i sostenible.
Claudio Sourrue
Filed under: Delicatessen
Delicatessen
Mira què he fet: un arbre de tardor
Anna Ortiz
Filed under: Delicatessen
Delicatessen
Prohibit pujar als arbres
victor.ramos
“Hi ha una escola que permet als nens pujar sols als arbres del pati!”.
No em costa gaire imaginar-me un titular com aquest a les portades dels diaris en un futur proper, perquè els jocs a què tenen accés els nostres fills són de colors molt bonics, però tan domesticats que no sé si mereixen el nom de jocs.
Avui el joc ha de tenir absolutament garantida la seguretat. Que cap nen no prengui mal. Però d’aquesta manera estem negant a les criatures la possibilitat de l’experiència aventurera. Entenc perfectament que els mestres vulguin ser previsors per estalviar-se problemes si hi ha el més petit accident, però em pregunto si un nen que no ha tingut mai cap possibilitat de trencar-se un braç ha gaudit realment d’una infància. Em ve ara al cap el nen Pío Baroja somiant amb el mar des de les branques més altres d’un arbre corcat, en un parc de Pamplona. En tornar a casa llegia Werther, Robinson, L’illa misteriosa, i bastia una veritable esquadra de vaixells de cartró que botava en una font propera a casa seva. “A mi m’hauria agradat -recorda a les seves memòries- ser com Robinson Crusoe, i quan tenia aquesta aspiració pujava, al vespre, al meu arbre i somiava en illes desertes”.
Avui cap arbre no pot competir en atractius amb la pantalla d’un ordinador. Potser la pantalla és el camí cap al futur, però llavors el futur me’l veig ple de persones sedentàries, maldestres i amb sobrepès que no han pujat mai a un arbre. Probablement tindran accés a tot tipus d’imatges, però no se n’hauran feta seva cap mentre, asseguts damunt la branca d’un arbre, balancegen les cames sobre el buit.
Gregorio Luri és Doctor en filosofia i educador
Publicat al suplement Criatures del diari ARA (12 de novembre 2011).
elsanto_va
Filed under: Especial Jugar i Jugar
Especial Jugar i Jugar
Presentació de materials a Girona
Benvolgudes famílies, amics i clients,
Aquest any no ens ha estat possible muntar el nostre habitual Espai d’Exposició a Salt i en resposta a la vostra demanda de poder conèixer les nostres novetats,
Organitzem una presentació de materials a Girona, una cita pensada pels qui busqueu joguines de qualitat, on podreu veure i tocar, descobrir i preguntar, i fer comanda amb el nostre assessorament personalitzat.
5 de desembre
Escola Castellum
Carrer Bon dia, s/n.
17481 Sant Julià de Ramis – Girona
De les 15:00 a les 22:00h.
Tan pel contingut de la xerrada com per l’exposició directa de materials, les sessions estan destinades exclusivament als adults. Les places són limitades.
Un percentatge de les vendes realitzades durant aquest dia anirà destinat a material per l’Escola.
Per reservar plaça
Us preguem confirmar assistència a hola@jugarijugar.com
Jugarijugar's Blog 