Jugarijugar's Blog


El Jugar no té edat
28 maig 2012, 08:00
Filed under: Especial Jugar i Jugar

El jugar no té edat és un article que hem preparat juntament amb l’Elena Ferro per Kireei.

Feia temps que volíem parlar de la importància de mantenir vives les ganes de jugar durant l’edat adulta, era un tema que teniem al cor i al cap i que ara per fi podem compartir.

 

Esperem que gaudiu molt.

Foto de Megan Spelman

Infantesa

On va marxar aquell nen de genolls descarnats,
amb les butxaques plenes de preguntes,
de candidesa, de ganes, de ment oberta i sincera.
Despullat dels prejudicis que contaminen la senzillesa
de la tolerància, del respecte

Que perdonava la major de les ofenses
amb el gest més petit.
No coneixia el rancor, no sabia què era l’odi,
vivia la vida jugant a viure-la,
plorava abans de riure, reia abans de plorar…

On va marxar aquell nen de genolls descarnats,
que mai volia dormir per continuar somniant,
que només s’aturava quan l’esgotament l’hi portava,
que no entenia el per què de les diferències
que designen diferents, marginals…

Que construïa mil mons en el subtil d’un matís,
solament posseïa l’energia de la il·lusió,
el poder de la veritat, la força de la innocència,
la saviesa de la ignorància…

Segueixo escodrinyant entre els meus records
perquè no m’ho arrabassi l’oblit.
Respiro amb l’anhel de rescatar un tros
de l’essència d’aquell nen de genolls descarnats…

José Ramón Marcos Sánchez

Foto de Megan Spelman

Es diu de l’Astrid Lindgren que mai va resistir la temptació de grimpar als arbres. Aquesta dona extraordinària, mare literària de Pippi Langstrump, mai va oblidar la seva infantesa i va saber mantenir l’esperit del joc durant tota la seva edat adulta. Ballarins, escriptors, dibuixants, fotògrafs, pallassos, científics… alguns famosos i altres anònims però sempre enamorats de la seva professió, tots tenen una cosa en comú: mentre creuen que treballen, en realitat estan jugant. Com? Jugant? Estem fent coses molt serioses!, exclamaran els menys conscients de l’enorme poder del joc. De fet, jugar és una de les coses més serioses que podem fer.

Foto de Begoña Romeu

Foto de Begoña Romeu

No és fàcil mantenir viu l’esperit del joc durant l’edat adulta. Alguns experts parlen d’un abandó prematur del joc amb joguines entorn dels 9 anys. Observeu que hem dit “amb joguines”. No solament es juga amb joguines, però és la forma de joc infantil més òbvia i reconeguda pels adults. Quan un nen sent que és “massa gran” per a les joguines, inventa altres maneres de jugar, perquè la necessitat persisteix i si no es cobreix, passa factura.

Si la pressió social ja fa efecte a edats tan primerenques és fàcil comprendre que les exigències laborals ens empenyen cap a ocupacions que no fem per plaer sinó per necessitat, treballant a les ordres d’altres persones. Se’ns educa per fer cas al que diuen uns altres que saben més que nosaltres i, a poc a poc, ens ho anem creient i, sense adonar-nos, acabem fent el mateix cada dia i perdent les ganes de continuar aprenent i experimentat.

Astrid Lindgren

Astrid Lindgren

Però no tothom cau en aquest pou, alguns aconsegueixen superar-ho i es converteixen en persones socialment reconegudes com a creatives, emprenedores. A l’exemple de l’Astrid Lindgren, que va saber connectar amb la seva pròpia infància per crear els seus llibres per a nens, podem unir el d’uns altres a escriptors, com el Gianni Rodari –mestre del joc amb les paraules– o el Roald Dahl –sempre posant-se de part del nen, sense paternalismes, d’igual a igual. Però no només treballant per als nens es pot seguir jugant. Steven Spielberg ha portat al cinema idees que va imaginar quan era petit. Charles Chaplin va conservar la visió innocent, juganera, honesta i crítica de la infància en les seves pel•lícules.Lluís Raluy, pallasso, ex-acròbata, ex-home bala, propietari del circ que porta el seu nom i nòmada per vocació, és també una eminència en matemàtiques que ha arribat a donar conferències davant Stephen Hawking, un altre exemple d’esperit juganer encara que la seva discapacitat física li impedeixi el moviment.

Nombrosos estudis revelen que les parts del cervell que s’activen mentre fem alguna cosa que ens apassiona, ja sigui professionalment o per pur plaer, són les mateixes que s’activen quan juguem de petits. I és que, si ens observem amb deteniment, ens adonarem que els adults canviem molt poc respecte al nen que vam ser. Normalment continuem tenint els mateixos gustos i les mateixes aficions que quan érem petits. Amb una mica de sort aquells gustos s’hauran convertit en professions i ens podrem dedicar al que tota la vida ens havia apassionat. O potser no ho hem pogut fer professionalment però ho mantenim com un hobby: cosir, cantar, tocar un instrument, practicar un esport… Hi ha mil maneres de mantenir viu l’esperit del joc. De vegades, és simplement una actitud vital.

Foto por Álvaro Sanz

Foto por Álvaro Sanz

Però tornem als infants. Està molt estesa la idea que els nens aprenen moltes coses quan juguen. Sobre aquest punt voldríem fer un matís important: no és que jugant aprenguin; és que si no juguen, no aprenen!

El tema del joc dels nens és absolutament apassionant; una vegada t’animes a donar temps i espai als nens perquè juguin lliurement i els observes no pots més que reconèixer que dificilment en la nostra vida tornarem a trobar una font de plaer tan gran i duradora com la que ens aporta el joc durant la infància. És el plaer que s’obté fent alguna cosa que et motiva intrínsecament; és a dir, que fas perquè et sorgeix de dins, sense necessitat de raons, i sense esperar cap recompensa, premi o reconeixement per fer-ho.

Foto de  Megan Spelman

Foto de Megan Spelman

El joc ens impulsa a explorar, a considerar opcions que podrien semblar desgavellades, a inventar, a sortir disparats en mil direccions diferents i inesperades. Però també ens convida a persistir, a concentrar-nos, a abstreure’ns del món, a posar tota l’atenció en el que ens apassiona. Hem vist mai algú més concentrat que un nen que juga posant tota la seva ànima en el què fa? D’aquesta manera, el joc aconsegueix obrar el miracle que sense buscar res, ho tinguem tot.

Volem citar literalment a Rodari i Pescetti perquè les seves reflexions ens semblen molt encertades i il·lustratives:

“Jugar amb les coses serveix per conèixer-les millor. I no veig l’utilitat de posar límits a la llibertat del joc, que seria com negar-li la funció formativa i cognoscitiva. La fantasia no és un “llop dolent” del que s’hagi de tenir por, o un delicte a perseguir permanentment amb un primmirat patrullament(…) La funció creadora de la imaginació pertany a l’home comú, al científic, al tècnic; és tan necessària per als descobriments científics com per al naixement de l’obra d’art; és fins i tot condició necessària de la vida quotidiana…” ” (Gianni Rodari)

De la mateixa manera que als contes se’ls va utilitzar com vehicles de missatges morals, als jocs se’ls utilitza amb objectius pedagògics. Ho repetirem: Les lliçons disfressades de joc son una trampa que l’infant sempre reconeix. (…) Només una societat malalta com la nostra necessita una justificació per permetre el joc.
A l’altre extrem hi ha qui utilitza els jocs com elements de pur entreteniment, de distracció, per calmar als infants quan el grup esta molt excitat. Fer això és com utilitzar un piano per sostenir llibres o una guitarra per fer llenya; es pot, però ens estem perdent el millor.

Un joc és una totalitat molt complexa que apunta a una infinitat d’aspectes. No és una eina d’ensinistrament. S’assembla més a una obra d’art: ningú no es mira un quadre per desenvolupar la seva sensibilitat al groc. Podríem dir que un joc és com una obra d’art (en la majoria dels casos: anònima i col·lectiva), que només existeix quan és practicada i pels qui la practiquen, no pels que la miren des de fora. (…)


Una activitat lúdica ben utilitzada és una eina poderosa de canvi. Els jocs són eines de l’alegria, i l’alegria, a més de valer per ella mateixa, és una eina de la llibertat.”
” (Luis Pescetti)

Foto de  Megan Spelman

Foto de Megan Spelman

Algunes cites curtes que ens agraden i condensen el que volem transmetre:

El treball no és l’oposat al joc”. (Stuart Brown)

Els jocs són la forma més elevada de la investigació (Albert Einstein)

No deixem de jugar perquè envellim, envellim perquè deixem de jugar.”(George Bernard Shaw)

Seguint el fil a aquesat última cita, ens ve al cap un vídeo de Sigur Rós que no podem veure sense emocionar-nos:

A Kireei sovint trobem exemples clars d’aquesta forma de viure: gent creativa que intenta fer de la seva passió una manera i un estil de vida. Per això creiem que aquí tenim el millor aparador per fer aquesta reflexió i per celebrar el Dia Internacional del Joc, que pretén recordar-nos que el joc és un dret dels nens – tal com expressa la Convenció sobre els Drets del Nen – i també una pràctica recomanable a qualsevol edat pels seus beneficis en la salut física i mental de les persones. Si us ve de gust us podeu adherir al manifest a favor del joc impulsat per la Associació Internacional pel dret dels nens i les nens a jugar.

Foto de Álvaro Sanz

Foto de Álvaro Sanz

Foto de Álvaro Sanz

Foto de Álvaro Sanz

Us donem les gràcies a tots els que de forma pública o anònima continueu jugant i us animem a difondre aquest esperit juganer. Com va dir la Maria Montessori: “si el canvi i la salvació han de venir per algun costat, solament pot ser a través dels nens”. Nosaltres afegim que el secret és deixar que el nen que vam ser, el que tenia ganes d’aprendre, conèixer i fer, es manifesti sense por en l’adult que som. Aquest és el veritable treball que cal fer: començar per connectar amb el nostre propi esperit del joc per després poder connectar amb el dels nostres nens i permetre’ls jugar en llibertat.

Feliç Dia del Joc!

Elena Ferro. elenaferro.blogspot.com
Claudia Díaz y Carmen Granados. www.jugarijugar.com




Sorteig Dia Internacional del Joc
27 maig 2012, 08:00
Filed under: Ens agrada

Tornem a estar de Festa Major! Avui és el Dia Internacional del Joc, una data important per nosaltres perquè com bé sabeu, el joc és el motor que impulsa aquest petit vaixell.

Estem dedicant la jornada a tots els adults que mantenen o tenen ganes de mantenir viu l’esperit del joc. Per això, aquesta vegada hem pensat a fer un sorteig de joguines per vosaltres i si us ve de gust, podreu compartir-les amb els vostres petits. La dinàmica per participar us encantarà!

Per obrir boca us expliquem quins regals sortegem:

Un kapla de 280 peces amb un llibre de models

ó un Arbre Musical de de 47cm.

ó una Cinta d’equilibri

ó un Play Shapes

Podreu triar un de tots els regals que proposem.

Voleu saber com participar? Esteu a punt?

1.- Agafeu la càmara de fotos
2.- Obriu la porta i sortiu al carrer
3.- Intenteu connectar amb el vostre esperit juganer
4.- Deixeu-vos anar i fer algun joc divertit, tot s’hi val: còrrer, saltar, fer tombarelles, ballar, fer un castell de sorra, una cabana o emplenar els carrers de colors!
5.- Inmortalitzeu el moment
6.- Envieu-nos la vostra foto a info@jugarijugar.com

Bases del sorteig:

– Només s’acceptaran fotografies en les que apareguin adults jugant en un espai exterior. Pots jugar tu sola o amb amics.
– Podeu enviar una única imatge per participant.
– Envieu la vostra foto indicant un telèfon i nom de contacte.
– Totes les fotos participaran en el sorteig, no és un concurs de fotografia.
– L’últim dia per enviar-les serà el dilluns 4 de juny.
– Anunciarem el guanyador el dimecres 6 de juny i haurà de respondre en un plaç màxim de 15 dies: passat aquest termini sense resposta, entendrem que renuncia al regal.

Animeu-vos-hi! i recordeu que:

“No deixem de jugar perquè envellim; envellim perquè deixem de jugar”.

George Bernard Shaw



Dibuixar i pintar amb guixos
21 maig 2012, 15:16
Filed under: Moments de joc | Etiquetes: ,

Dibuixar i pintar amb guixos

Foto de Francis Bourgouin

Foto de Francis Bourgouin

Pintar amb guixos és una de les poques activitats quasi gratuïtes que combinen el joc lliure amb l’art, és una cosa que tots i totes hem fet i que ens ha donat moltes estones de satisfacció i que ara conservem al nostre bagatge de jocs inoblidables.

I es que dibuixar amb guixos combina diferents sensacions fascinants: el sentiment de possessió del carrer, la sensació de llibertat, la passió de crear una obra efímera i única, les ganes de compartir joc i art amb altres persones…

Es poden fer un munt de coses diferents: practicar el dibuix lliure,

Foto de ChuckThePhotographer

Foto de ChuckThePhotographer

Foto de Horia Varlan

Foto de Horia Varlan

Aprendre i compartir coneixements…

Foto de Brandi Jordan

I per suposat, els jocs de tota la vida, els que mai passen de moda…

foto de legendarymonkey

foto de legendarymonkey

I d’aquestes, tenim un que és el nostre favorit, el de carreteres. Un joc de normes que es comença dibuixant una carretera tan llarga i corbada com es vulgui. Per jugar s’utilitzen cotxes petits i cada jugador va fent moure el seu donant a cada torn tres petites empentes fins arribar a la meta, per suposat i igual que a la vida real, no val tocar les línies continues ni tocar els altres cotxes.

Foto de Jen Morris

Foto de Jen Morris

Foto de Jen Morris

Foto de Jen Morris

Ara que ja falta poquet pel 28 de maig, dia que celebrarem el Dia Internacional del Joc, us animem a apoderar-vos dels carrers i omplir-los de colors amb dibuixos, xarranques, carreteres, missatges a favor del joc i tot el que us vingui al cap. Si us ho passeu bé, no pareu de practicar-lo i d’explicar-nos les vostres experiències.

Foto de Justinelmbruglia

Foto de Justinelmbruglia



Moviment en estat pur
11 maig 2012, 10:06
Filed under: Moments de joc | Etiquetes: ,

Com us dèiem fa uns dies, les coses més importants a la vida de les persones passen quan sembla que no passi res.
Quan deixem llibertat i temps als infants per seguir el seu pla de desenvolupament, els resultats poden ser molt sorpenents!

Per començar,
Estíra’t d’esquenes
i relaxa’t

Pren consciència
del pes del teu cos
descansant sobre
la superfície que tens a sota

Comença amb una cosa fàcil
lentament ajunta
els dits de les teves mans.

En silenci investiga
com es relacionen unes parts
amb les altres

I amb la superfície
sobre la que descansen

Intenta sentir-te còmoda
amb les connexions
amb aquesta superfície

Perfecte
ara  provem amb
un gir
Com començaries?

Intenta
Fer girar els malucs
cap a un costat

Ara cap al altre costat

Experimenta
com fer pressió cap
a diferents punts de
contacte

això pot ajudar-te
a iniciar
el moviment

regalat un descans

i ara prova-ho
novament

fins que trobis el
suport

per crear el
moviment

Bé!
Ara continua
Practicant

Per trobar maneres
de perfeccionar
el moviment

sabràs que estàs
millorant

quan puguis
invertir el moviment
amb facilitat

Amb el temps
Ho faràs de manera natural

Sense necessitat de preparació
sense haver de dubtar.

Aleshores podràs
moure’t
cap a objectius més grans

Fins a la propera classe!

 

Per saber-ne més consulteu www.thenext25years.com



Sortir a la Vida
4 maig 2012, 13:44
Filed under: Delicatessen

Una mare de l’escola Itaca de Manresa ens va fer  arribar ahir aquesta petita joia. Ens va explicar que la Fina Monell, la cap d’Estudis de l’escola organitza cada 4 o 5 setmanes unes tertúlies amb pares de l’escola i en una d’aquestes, els va donar aquest conte.  Ens ha semblat un text molt bonic i que convida a reflexionar.

Esperem que us agradi tant com a nosaltres.

Sortir a la Vida

Vincent  Teeuwen

Foto de Vincent Teeuwen

La meva mare va néixer i créixer al camp entre animals, ocells i flors. Ella ens va explicar que un matí, mentre passejava pel bosc recollint branquetes caigudes per encendre el foc, va veure un capoll de cuc penjant d’una tija. Va pensar que seria més segur per la pobre larva emportar-se-la a casa i adoptar-la sota la seva tutela.

Quan va arribar, la va posar sota una làmpada perquè tingués escalfor i a prop d’una finestra perquè no li faltés aire. Durant les següents hores, va estar al costat de la seva protegida esperant el gran moment. Després d’una llarga espera, que no va acabar fins a la matinada següent, la noia va veure com el capoll s’esquinçava i una poteta petitona i peluda treia el nas des de dins.

Tot era màgic i la mare ens explicava que tenia la sensació d’estar veient un miracle. Però, de sobte, el miracle es va tornar tragèdia. La petita papallona semblava no tenir força suficient per trencar el teixit de la càpsula que l’embolcallava. Per més força que feia, no aconseguia sortir per la petita perforació de l’efímer habitacle.

La meva mare no podia quedar-se sense fer res. Va anar a la cambra de les eines i en va tornar amb un parell de pinces delicades i unes tisores llargues, fines i esmolades que la iaia feia servir per als brodats. Amb molta cura deno tocar l’insecte, va anar tallant una finestra en el capoll per permetre que la papallona sortís de la seva càpsula.

Després d’uns minuts d’angoixa, la pobre papallona va aconseguir deixar enrera la seva presó i va caminar trontollant cap a la llum que venia de la finestra.

Explicava la mare que, plena d’emoció, va obrir la finestra per acomiadar la nouvinguda en el que seria el seu vol inaugural. Però, la papallona no va sortir volant, ni tant sols quan amb la punta de les pinces la va tocar suaument. Va pensar que estava espantada per la seva presència i la va deixar a prop de la finestra oberta, segura de que no la trobaria quan hi tornés.

Després de jugar tota la tarda, la mare va entrar de nou a la seva habitació i va trobar al costat de la finestra la papallona immòbil, les aletes enganxades al cos, les potetes dretes cap el sostre. La mare sempre ens explicava amb quina angoixa va portar l’insecte al seu pare, per explicar-li tot el que havia passat i a demanar-li que més hauria pogut fer per ajudar-la. L’avi, que sembla ser que era un d’aquests savis sense estudis que corren pel món, li va acariciar el cap amb dolçor i li va dir que no hi havia res més que ella hagués pogut fer, que en realitat la bona ajuda haguera estat fer menys, i no més.

Les papallones necessiten d’aquest terrible esforç que significa sortir de la seva presó per poder viure, perquè durant aquests instants, explicava l’avi, el cor batega amb moltíssima força i la pressió que es genera en el seu primitiu arbre circulatori injecta sang a les ales, que d’aquesta manera s’expandeixen i la capaciten per volar.

La papallona que va ser ajudada a sortir de la seva carcassa mai va poder expandir les seves ales, perquè la meva mare no l’havia deixat lluitar per la seva vida. La mare sovint ens deia que, moltes vegades, li hauria agradat aplanar-nos el camí, però llavors recordava la seva papallona i preferia deixar-nos injectar les nostres ales amb la força del nostre propi cor.