Jugarijugar's Blog


El Jugar no té edat
28 Mai 2012, 08:00
Filed under: Especial Jugar i Jugar

El jugar no té edat és un article que hem preparat juntament amb l’Elena Ferro per Kireei.

Feia temps que volíem parlar de la importància de mantenir vives les ganes de jugar durant l’edat adulta, era un tema que teniem al cor i al cap i que ara per fi podem compartir.

 

Esperem que gaudiu molt.

Foto de Megan Spelman

Infantesa

On va marxar aquell nen de genolls descarnats,
amb les butxaques plenes de preguntes,
de candidesa, de ganes, de ment oberta i sincera.
Despullat dels prejudicis que contaminen la senzillesa
de la tolerància, del respecte

Que perdonava la major de les ofenses
amb el gest més petit.
No coneixia el rancor, no sabia què era l’odi,
vivia la vida jugant a viure-la,
plorava abans de riure, reia abans de plorar…

On va marxar aquell nen de genolls descarnats,
que mai volia dormir per continuar somniant,
que només s’aturava quan l’esgotament l’hi portava,
que no entenia el per què de les diferències
que designen diferents, marginals…

Que construïa mil mons en el subtil d’un matís,
solament posseïa l’energia de la il·lusió,
el poder de la veritat, la força de la innocència,
la saviesa de la ignorància…

Segueixo escodrinyant entre els meus records
perquè no m’ho arrabassi l’oblit.
Respiro amb l’anhel de rescatar un tros
de l’essència d’aquell nen de genolls descarnats…

José Ramón Marcos Sánchez

Foto de Megan Spelman

Es diu de l’Astrid Lindgren que mai va resistir la temptació de grimpar als arbres. Aquesta dona extraordinària, mare literària de Pippi Langstrump, mai va oblidar la seva infantesa i va saber mantenir l’esperit del joc durant tota la seva edat adulta. Ballarins, escriptors, dibuixants, fotògrafs, pallassos, científics… alguns famosos i altres anònims però sempre enamorats de la seva professió, tots tenen una cosa en comú: mentre creuen que treballen, en realitat estan jugant. Com? Jugant? Estem fent coses molt serioses!, exclamaran els menys conscients de l’enorme poder del joc. De fet, jugar és una de les coses més serioses que podem fer.

Foto de Begoña Romeu

Foto de Begoña Romeu

No és fàcil mantenir viu l’esperit del joc durant l’edat adulta. Alguns experts parlen d’un abandó prematur del joc amb joguines entorn dels 9 anys. Observeu que hem dit “amb joguines”. No solament es juga amb joguines, però és la forma de joc infantil més òbvia i reconeguda pels adults. Quan un nen sent que és “massa gran” per a les joguines, inventa altres maneres de jugar, perquè la necessitat persisteix i si no es cobreix, passa factura.

Si la pressió social ja fa efecte a edats tan primerenques és fàcil comprendre que les exigències laborals ens empenyen cap a ocupacions que no fem per plaer sinó per necessitat, treballant a les ordres d’altres persones. Se’ns educa per fer cas al que diuen uns altres que saben més que nosaltres i, a poc a poc, ens ho anem creient i, sense adonar-nos, acabem fent el mateix cada dia i perdent les ganes de continuar aprenent i experimentat.

Astrid Lindgren

Astrid Lindgren

Però no tothom cau en aquest pou, alguns aconsegueixen superar-ho i es converteixen en persones socialment reconegudes com a creatives, emprenedores. A l’exemple de l’Astrid Lindgren, que va saber connectar amb la seva pròpia infància per crear els seus llibres per a nens, podem unir el d’uns altres a escriptors, com el Gianni Rodari –mestre del joc amb les paraules– o el Roald Dahl –sempre posant-se de part del nen, sense paternalismes, d’igual a igual. Però no només treballant per als nens es pot seguir jugant. Steven Spielberg ha portat al cinema idees que va imaginar quan era petit. Charles Chaplin va conservar la visió innocent, juganera, honesta i crítica de la infància en les seves pel•lícules.Lluís Raluy, pallasso, ex-acròbata, ex-home bala, propietari del circ que porta el seu nom i nòmada per vocació, és també una eminència en matemàtiques que ha arribat a donar conferències davant Stephen Hawking, un altre exemple d’esperit juganer encara que la seva discapacitat física li impedeixi el moviment.

Nombrosos estudis revelen que les parts del cervell que s’activen mentre fem alguna cosa que ens apassiona, ja sigui professionalment o per pur plaer, són les mateixes que s’activen quan juguem de petits. I és que, si ens observem amb deteniment, ens adonarem que els adults canviem molt poc respecte al nen que vam ser. Normalment continuem tenint els mateixos gustos i les mateixes aficions que quan érem petits. Amb una mica de sort aquells gustos s’hauran convertit en professions i ens podrem dedicar al que tota la vida ens havia apassionat. O potser no ho hem pogut fer professionalment però ho mantenim com un hobby: cosir, cantar, tocar un instrument, practicar un esport… Hi ha mil maneres de mantenir viu l’esperit del joc. De vegades, és simplement una actitud vital.

Foto por Álvaro Sanz

Foto por Álvaro Sanz

Però tornem als infants. Està molt estesa la idea que els nens aprenen moltes coses quan juguen. Sobre aquest punt voldríem fer un matís important: no és que jugant aprenguin; és que si no juguen, no aprenen!

El tema del joc dels nens és absolutament apassionant; una vegada t’animes a donar temps i espai als nens perquè juguin lliurement i els observes no pots més que reconèixer que dificilment en la nostra vida tornarem a trobar una font de plaer tan gran i duradora com la que ens aporta el joc durant la infància. És el plaer que s’obté fent alguna cosa que et motiva intrínsecament; és a dir, que fas perquè et sorgeix de dins, sense necessitat de raons, i sense esperar cap recompensa, premi o reconeixement per fer-ho.

Foto de  Megan Spelman

Foto de Megan Spelman

El joc ens impulsa a explorar, a considerar opcions que podrien semblar desgavellades, a inventar, a sortir disparats en mil direccions diferents i inesperades. Però també ens convida a persistir, a concentrar-nos, a abstreure’ns del món, a posar tota l’atenció en el que ens apassiona. Hem vist mai algú més concentrat que un nen que juga posant tota la seva ànima en el què fa? D’aquesta manera, el joc aconsegueix obrar el miracle que sense buscar res, ho tinguem tot.

Volem citar literalment a Rodari i Pescetti perquè les seves reflexions ens semblen molt encertades i il·lustratives:

“Jugar amb les coses serveix per conèixer-les millor. I no veig l’utilitat de posar límits a la llibertat del joc, que seria com negar-li la funció formativa i cognoscitiva. La fantasia no és un “llop dolent” del que s’hagi de tenir por, o un delicte a perseguir permanentment amb un primmirat patrullament(…) La funció creadora de la imaginació pertany a l’home comú, al científic, al tècnic; és tan necessària per als descobriments científics com per al naixement de l’obra d’art; és fins i tot condició necessària de la vida quotidiana…” ” (Gianni Rodari)

De la mateixa manera que als contes se’ls va utilitzar com vehicles de missatges morals, als jocs se’ls utilitza amb objectius pedagògics. Ho repetirem: Les lliçons disfressades de joc son una trampa que l’infant sempre reconeix. (…) Només una societat malalta com la nostra necessita una justificació per permetre el joc.
A l’altre extrem hi ha qui utilitza els jocs com elements de pur entreteniment, de distracció, per calmar als infants quan el grup esta molt excitat. Fer això és com utilitzar un piano per sostenir llibres o una guitarra per fer llenya; es pot, però ens estem perdent el millor.

Un joc és una totalitat molt complexa que apunta a una infinitat d’aspectes. No és una eina d’ensinistrament. S’assembla més a una obra d’art: ningú no es mira un quadre per desenvolupar la seva sensibilitat al groc. Podríem dir que un joc és com una obra d’art (en la majoria dels casos: anònima i col·lectiva), que només existeix quan és practicada i pels qui la practiquen, no pels que la miren des de fora. (…)


Una activitat lúdica ben utilitzada és una eina poderosa de canvi. Els jocs són eines de l’alegria, i l’alegria, a més de valer per ella mateixa, és una eina de la llibertat.”
” (Luis Pescetti)

Foto de  Megan Spelman

Foto de Megan Spelman

Algunes cites curtes que ens agraden i condensen el que volem transmetre:

El treball no és l’oposat al joc”. (Stuart Brown)

Els jocs són la forma més elevada de la investigació (Albert Einstein)

No deixem de jugar perquè envellim, envellim perquè deixem de jugar.”(George Bernard Shaw)

Seguint el fil a aquesat última cita, ens ve al cap un vídeo de Sigur Rós que no podem veure sense emocionar-nos:

A Kireei sovint trobem exemples clars d’aquesta forma de viure: gent creativa que intenta fer de la seva passió una manera i un estil de vida. Per això creiem que aquí tenim el millor aparador per fer aquesta reflexió i per celebrar el Dia Internacional del Joc, que pretén recordar-nos que el joc és un dret dels nens – tal com expressa la Convenció sobre els Drets del Nen – i també una pràctica recomanable a qualsevol edat pels seus beneficis en la salut física i mental de les persones. Si us ve de gust us podeu adherir al manifest a favor del joc impulsat per la Associació Internacional pel dret dels nens i les nens a jugar.

Foto de Álvaro Sanz

Foto de Álvaro Sanz

Foto de Álvaro Sanz

Foto de Álvaro Sanz

Us donem les gràcies a tots els que de forma pública o anònima continueu jugant i us animem a difondre aquest esperit juganer. Com va dir la Maria Montessori: “si el canvi i la salvació han de venir per algun costat, solament pot ser a través dels nens”. Nosaltres afegim que el secret és deixar que el nen que vam ser, el que tenia ganes d’aprendre, conèixer i fer, es manifesti sense por en l’adult que som. Aquest és el veritable treball que cal fer: començar per connectar amb el nostre propi esperit del joc per després poder connectar amb el dels nostres nens i permetre’ls jugar en llibertat.

Feliç Dia del Joc!

Elena Ferro. elenaferro.blogspot.com
Claudia Díaz y Carmen Granados. www.jugarijugar.com


Advertisements

4 comentaris so far
Deixa un comentari

És molt maco, gràcies! algú us hauria de donar un reconeixement per la feina divulgativa que feu a favor del joc.

Moltes de les vostres reflexions son un recurs per mares i pares com jo i també conec mestres que segueixen el vostre facebook i el vostre bloc i els serveix d’inspiració.

Aquest article m’ha arribat al cor.

Comentari per Joaquim

Pensaments de colors de mestr@ et felicita pel teu bloc, i et comunica que ha decidit concedir-te el premi Liebster. Per veure la resta de nominats i les bases, pots enllaçar a: http://pensamentsdecolors.blogspot.com.es/2012/06/premis-liebster-blog.html

Comentari per Silvia Tp

[…] nosaltres? Doncs nosaltres també tenim dret a jugar, a mantenir viu l’esperit del joc, però per a això no cal prendre sopes de sorra cada […]

Retroping per 15 DE MAIG. DIA INTERNACIONAL DE LES FAMÍLIES | Jugarijugar's Blog

[…] de nens, és una activitat humana imprescindible a qualsevol edat. Ja en vam parlar a l’article El jugar no té edat, on reivindicàvem l’esperit lúdic, un esperit relacionat amb la capacitat d’aprendre i […]

Retroping per Juguem a les aules! | Jugarijugar's Blog




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: