Jugarijugar's Blog


Als nens d’ara els cal una educació més salvatge
9 Juliol 2012, 09:56
Filed under: Ens agrada

De ma de les nostres amigues del Gronxador d’Artijoc, ens arriba aquesta entrevista feta a la Heike Freire. Pedagoga i autora del llibre Educar en verd.

EL PUNT 05/07/12 02:00 – MATARÓ – ELENA FERRAN

Als nens d’ara els cal una educació més salvatge

Heike Freire  -   Foto: Juanma Ramos

Heike Freire – Foto: Juanma Ramos

Què vol dir això d’educar en verd?

Vull jugar amb una imatge i un concepte. Per un costat, és clar que a tothom, grans i petits, ens prova el contacte amb la natura. Però també pot existir una pedagogia verda. La necessitat que els nens d’avui estiguin a l’aire lliure i la possibilitat d’educar-los tenint en compte l’ecologia i la naturalesa dels infants.

Vostè defensa un contacte directe amb la terra.
Per als nens d’avui és fonamental perquè en els últims trenta o quaranta anys s’ha perdut. Abans sortíem a jugar al carrer, però amb l’accés a l’escola es va trobar un espai de civilització. Avui continua sent així, però als nens d’ara els cal una educació més salvatge, ja no necessiten tanta civilització perquè la troben a tot arreu. Al carrer ja no hi poden anar perquè hi ha massa cotxes. No tenen l’espai per estar sols, perquè el 90% dels infants van a les extraescolars. Arriben a casa amb el temps just per fer deures i per posar-se davant l’ordinador.

Es perd la infància entre parets?

L’escriptor Carl Honoré parla de segrest de la infància per part dels adults. Ser nen és córrer, saltar, anar brut, enfilar-te a un arbre o passar hores investigant les formigues. S’està perdent tota aquesta relació amb la natura i també el contacte amb el grup que et trobaves abans al carrer.

Però continuen jugant.

A l’escola tenen mitja hora de pati. Això és molt poc temps per passar amb els amics. Escoltava no fa gaire una conversa d’uns nens que volien quedar dilluns i van aconseguir-ho divendres. Els era impossible quedar mitja hora perquè tenien extraescolars i a les vuit havien de ser a casa per fer els deures. Estan fent una vida d’adults.

I aquest ritme no pot ser bo, no?

Creem nens malalts. S’ajunten problemes mèdics d’asmes, al·lèrgies, amb els psicològics o de desenvolupament. Cada cop arriben més nens a infantil amb dificultats motrius, amb pors per saltar.

Als pobles les condicions són més favorables?

Hi ha llocs i llocs, però existeix una tendència a la humanització del camp. Jo tinc molts amics que viuen als pobles i no deixen que els seus fills surtin al carrer.

Llavors, què trontolla?

És una crisi de valors. Ens hem tancat tant en la nostra realitat que hem fet el mateix amb els infants. Ells volen coses reals i els construïm tot un món artificial. S’ha de retornar al contacte amb la natura en la vida quotidiana, tant a casa com a l’escola o a la ciutat.

Això no és un somni?

Crec que aquesta crisi pot ser una oportunitat, perquè la naturalesa és molt més barata. Potser deixarem de fer places dures perquè creixin herbes. Cada vegada hi ha més gent que fa un hort urbà o veïns que ocupen solars per fer-hi jardins. Ja es va fent.

Anuncis