Jugarijugar's Blog


Joc Creatiu amb caixes de cartró
9 Octubre 2012, 11:25
Filed under: Cròniques del jugar, Moments de joc

JOC CREATIU AMB CAIXES DE CARTRÓ

“Els nens aprenen molt més jugant que estudiant, fent que mirant. El joc fan sols sense el control dels adults és la forma cultural més alta que toca un nen. Els nens que han pogut jugar bé i durant molt de temps seran adults millors.”
(Francesco Tonucci)

Hi ha certa confusió sobre el concepte “aprendre jugant” que no ens agrada massa. Sovint, quan es fa referència a aquesta idea, no s’arriba més enllà de disfressar els aprenentatges unidireccionals (del mestre a l’alumne, de l’adult al nen) amb un envoltori teòricament divertit. L’aprenentatge a través del joc no hauria de ser una màscara, no hauria de ser el sucre que disfressa el mal gust de la píndola educativa i, sobre tot, no hauria de ser una feina elaborada principalment per l’adult.
“Aprendre jugant” és en si mateixa una expressió redundant: el joc ja és per si mateix l’eina d’aprenentatge dels nens i també la clau de la seva felicitat. Això sí, sempre que sigui un procés elaborat pel nen a partir de les seves experiències, desitjos, interessos i capacitats.

Aquest procés comença per la observació del món, madura dins del nen a través de la seva creativitat i imaginació, es realitza amb alegria i entusiasme, i es retroalimenta a través de la pràctica i la manipulació.

Per entendre millor a què em refereixo us convido a veure aquest vídeo el que es presenta el projecte de Caine, un nen de 9 anys que construeix ell sol una completa sala de màquines recreatives amb caixes de cartró i algunes peces de cotxes de segona mà de la botiga de recanvis del seu pare. Caine va dissenyar totes les màquines, els marcadors, els mecanismes de seguretat, els tiquets, els premis i fins a l’últim detall. Estèticament no són les caixes de cartró millor decorades del món però si s’observa el seu funcionament es descobreix que es tracta d’una enorme tasca d’enginyeria, plena de solucions imaginatives i sofisticades. Realment funcionen, es pot jugar amb elles i divertir-se. Per desgràcia, el local del pare de Caine estava situat en una zona industrial sense massa oportunitats per aconseguir clients… fins que va passar per allà un realitzador, va veure les màquines, va comprar un passi i va jugar. La història de la sala de màquines recreatives de Caine li va semblar tan bonica que va organitzar un flashmob per donar-li una sorpresa i va fer aquest vídeo per mostrar al món el que havia fet en Caine…

El projecte es desenvolupa durant un estiu, durant les llargues hores sense escola que Caine passa al taller del seu pare. Trobem el primer element important: el temps. Qua un nen acostumat a tenir tot el seu temps planificat disposa, de sobte, de llargues hores sense obligacions ni activitats programades pot sentir-se enormement avorrit. És possible que d’aquest avorriment no surti res productiu durant hores o fins i tot dies. Finalment, malgrat tot, és probable que el nen trobi alguna ocupació a la que es lliurarà amb una passió i interès molt superior al de qualsevol activitat que se li presenti mastegada, dirigida i tancada. És d’aquesta manera que el nen es prepara per a ser un adult autocentrat i amb iniciativa, i no en un cec seguidor del que altres disposen, amb pànic al temps lliure. En aquest temps aparentment inútil d’avorriment, el nen aprèn a detectar quins són els seus veritables desitjos i motivacions. Disposa, a més, del temps necessari per a imaginar com dur a terme les seves idees.
El segon element important és la observació. Les idees no són elements eteris que sorgeixen de les ments per generació espontània. Les idees, són, pel contrari, elaboracions internes de tot allò que hem observat, après, tocat, olorat, experimentat… Caine ha tingut la oportunitat d’observar les màquines recreatives, fixar-se en el seu funcionament i experimentar el joc amb elles. És important que els nens tinguis accés a experiències riques i variades, però fins i tot la vivència més humil pot ser una font d’inspiració per a un nen.
Un tercer element és l’interès, donat que Caine segurament ha tingut oportunitat d’observar moltes altres coses al seu món, a banda de màquines recreatives, i hauria pogut triar molts altres aspectes, bé sigui de les màquines (el seu aspecte extern, la música que son a la sala…) com d’altres coses (els transports, els cases, els arbres…) però es fixa concretament en el funcionament de les màquines recreatives. Els seus interessos, segurament molt lligats a les seves capacitats, el porten a enfocar la seva aproximació a les màquines recreatives des d’un punt de vista concret. Això podria relacionar-se amb la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner i els diferents estils d’aprenentatge associats que se’n deriven.

L’últim element que volem destacar és l’alegria. Caine es lliura al seu projecte amb entusiasme, la realització de les seves idees li provoca sensacions de plaer que li permeten passar hores i hores concentrat, totalment abocat i realitzant una feina descomunal que hauria sigut inabordable si s’hagués tractat d’una cosa imposada i allunyada dels seus interessos. Les hores passades a la seva sala recreativa de cartró són de felicitat absoluta per a ell.
La idea de Caine ha donat lloc al Global Cardboard Challenge, sessions de joc i creativitat d’abast mundial impulsades per la fundació Imagination (fundació sorgida de la iniciativa de l’equip que va realitzar el vídeo de Caine, amb l’objectiu de promoure la creativitat i l’esperit emprenedor dels nens).
La veritat és que ni a mi ni a la Carme ni a la Claudia ens agrada massa l’espectacle que es munta al voltant de la història, posant a Caine a l’ull de l’huracà (televisió, premsa, etc.) però sí que ens sembla excel·lent la difusió del projecte, que parla per si sol, així com la idea del Cardboard Challenge.
Les caixes de cartró són un element meravellós per desenvolupar la imaginació dels nens. Que aixequi la mà qui no hagi jugat en alguna ocasió amb elles: capses de cereals, de sabates, d’un gran electrodomèstic… De vegades fins i tot és possible que la capsa d’una joguina proporcioni més hores de joc que la pròpia joguina que conté! Però el nen no veu una caixa de cartró: veu cases, cotxes, baguls, robots, coves, màquines, cuines…
Us animem a recolçar aquesta iniciativa organitzant la vostra pròpia sessió de joc i creativitat amb caixes de cartró i a gaudir amb la imaginació desbordada dels nens i nenes.

Elena Ferro

Advertisements

1 comentari so far
Deixa un comentari

no valeu per res, sou una estafa!!!

Comentari per mireia




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: