Jugarijugar's Blog


ELS ENEMICS DE LA CREATIVITAT per Teresa Amabile
25 abril 2014, 09:54
Filed under: Articles d'altres

Seguim els continguts d’Estratègies Educatives des de fa temps, les seves aportacions són molt valuoses i sempre conviden a reflexionar sobre temes relacionats amb la infància.

Últimament es parla molt de la creativitat i de l’important que és que els nens i nenes puguin expressar-se de múltiples formes. Les arts en general són un mitjà fantàstic per explorar les nostres aptituds i ens permeten connectar amb la nostra pròpia essència i des d’allà, des de l’origen del que som, sorgeixen coses meravelloses.

Lamentablement la faceta artística al nostre país està relegada i no només no se li atorga la importància que hauria, sinó que se li castiga i se li resten hores lectives, com recentment ha passat amb la nova Llei d’Educació que castiga fortament la plàstica i la música.

 

estrategiaseducativas

 

Els Enemics de la Creativitat” és un article original d’Estratègias Educatives publicat el 13 d’abril del 2014.

  • Vigilància. Significa influir sobre els nens fent-los sentir que estan permanentment observats mentre treballen.
  • Valoració. Els nens haurien de preocupar-se principalment per estar satisfets del resultat aconseguit, i no concentrar-se en la manera en què són valorats pels altres, o en el que pensaran d’ells seus companys.
  • Recompenses. Aquest error consisteix en l’excessiu ús de premis. Si es fa un ús excessiu de les recompenses, aquestes priven al nen del plaer intrínsec en l’activitat creativa.
  • Competició. Significa posar els nens en una situació en la qual o es guanya o es perd, i en la qual només una persona pot arribar al cim (tot i que, no obstant això, poden exercir competicions sanes que alimentin l’esperit de grup).
  • Excessiu control. Consisteix en dir als nens com han de fer exactament els deures, com han d’ajudar a casa i fins i tot com han de jugar. Això indueix els nens a creure que cada originalitat és un error i que cada exploració una pèrdua de temps.
  • Limitar les opcions. Significa dir als nens quines activitats haurien d’emprendre, en lloc de deixar-los que vagin sols on els portin la curiositat i la passió. Seria molt millor deixar que el nen triï allò que li interessa, i després donar-li suport mentre segueix les seves inclinacions.
  • Pressió. Consisteix a crear expectatives grandioses al voltant de la capacitat d’un nen.

Us deixem l’enllaç aquí.



10 Coses que desitjo pels nens d’avui dia
16 abril 2014, 07:39
Filed under: Articles d'altres

Aquest article 10 Things I Wish for Today ‘s Kids es va publicar en Gras Stain Guru, un bloc que seguim fa temps i que us recomanem àmpliament.

“La infantesa és el forn on ens fonem per ser essencials i aquesta essència ens forma per bé.”

-Katherine Anne Porter-

Jugarijugar

Com oradora i escriptora, i espero que, líder en pensaments en temes d’infància, passo molt de temps parlant amb els pares, professors (educadors) i en general, altres adults. Són persones que treballen amb infants, tenen fills o es preocupen pels nens.

Però avui, vull parlar als nens. Perquè ells també mereixen estar en aquesta conversa. Tal com defensem una infantesa feliç i saludable, estiguem al cas de mantenir aquestes coses que defensem. Amb una mica de sort, alguns d’aquests adults ho escoltin.

10 Coses que desitjo per als nens d’avui en dia:
1. Que els mitjans de comunicació deixin d’espantar als pares de 24-7, perquè pensen que l’únic lloc segur és estar amagat a casa.

2. Que els responsables de prendre les decisions es posin a treballar amb la reforma de la veritable educació. Aquella educació que dóna l’oportunitat d’aprendre a estimar aprendre, i no només aprendre el que entra en un examen.

3. Que nosaltres els “adults” deixem de ser tan assenyats a la lleugera, de manera que la responsabilitat no sigui la primera cosa que tinguin en ment educadors, parcs, monitors de lleure, associacions comunitàries i pares. Espero amb totes les meves forces que, en realitat, et permetin jugar, prendre riscos i divertir-te en aquesta vida.

4. Que t’adonis que tens opcions, i el dret a cometre errors -i el món no deixarà de girar quan fallis. T’ho prometo, fins i tot quan ho sentis d’aquesta manera.

5. Que els teus pares t’estableixin un límit de temps per passar davant de la pantalla. Ja ho sé, no vols sentir això, però confia en mi -és una necessitat. La visió de la vida quan aixeques la vista de la pantalla és increïble.

6. Que aprenguis a estimar la lectura. Encara que facin una pel·lícula del llibre, t’asseguro que el llibre serà millor. Aprèn a perdre’t en una història i a tractar d’escriure la teva pròpia.

7. Que passis tota l’estona que puguis a l’exterior. Fes un cop d’ull al bosc, la platja, les muntanyes i tot el que observis. Deixa que la natura t’impressioni.

8. Que aprenguis a ser valent, audaç, deixa onejar la teva pròpia bandera. No em refereixo a viure perillosament – però em refereixo a tenir la fermesa i el coratge per viure realment i que no tinguis por de ser tu mateix.

9. Que no obtinguis tot el que vulguis, que les coses no sempre et seran fàcils, que de vegades t’estamparàs de cara i que esbrinaràs (sí, amb el temps) que serà una cosa positiva. (i que els teus pares et van DEIXAR caure a vegades)

10. Que tindràs la llibertat per respirar i l’espai per explorar el món i descobrir qui ets en ell.

Doncs, això és tot. Tinc un munt d’esperances i desitjos per a vosaltres nois, però el que més desitjo és que creixeu sabent apreciar la vida tal com és, rica i fascinant, i que sapigueu com treure-us la pols de sobre i aixecar-vos cada vegada que les coses es posin difícils, perquè ho faran.

Oh! I que, per saber realment com riure -profund, des del ventre, que els ossos s’agitin d’una riallada. És una de les majors habilitats que no s’aprenen mai.

Gaudiu del viatge i molta sort, nois. Us donaré tot el meu suport.

Bethe Almera.