JOC CREATIU AMB CAIXES DE CARTRÓ
“Els nens aprenen molt més jugant que estudiant, fent que mirant. El joc fan sols sense el control dels adults és la forma cultural més alta que toca un nen. Els nens que han pogut jugar bé i durant molt de temps seran adults millors.”
(Francesco Tonucci)
Hi ha certa confusió sobre el concepte “aprendre jugant” que no ens agrada massa. Sovint, quan es fa referència a aquesta idea, no s’arriba més enllà de disfressar els aprenentatges unidireccionals (del mestre a l’alumne, de l’adult al nen) amb un envoltori teòricament divertit. L’aprenentatge a través del joc no hauria de ser una màscara, no hauria de ser el sucre que disfressa el mal gust de la píndola educativa i, sobre tot, no hauria de ser una feina elaborada principalment per l’adult.
“Aprendre jugant” és en si mateixa una expressió redundant: el joc ja és per si mateix l’eina d’aprenentatge dels nens i també la clau de la seva felicitat. Això sí, sempre que sigui un procés elaborat pel nen a partir de les seves experiències, desitjos, interessos i capacitats.
Aquest procés comença per la observació del món, madura dins del nen a través de la seva creativitat i imaginació, es realitza amb alegria i entusiasme, i es retroalimenta a través de la pràctica i la manipulació.
Per entendre millor a què em refereixo us convido a veure aquest vídeo el que es presenta el projecte de Caine, un nen de 9 anys que construeix ell sol una completa sala de màquines recreatives amb caixes de cartró i algunes peces de cotxes de segona mà de la botiga de recanvis del seu pare. Caine va dissenyar totes les màquines, els marcadors, els mecanismes de seguretat, els tiquets, els premis i fins a l’últim detall. Estèticament no són les caixes de cartró millor decorades del món però si s’observa el seu funcionament es descobreix que es tracta d’una enorme tasca d’enginyeria, plena de solucions imaginatives i sofisticades. Realment funcionen, es pot jugar amb elles i divertir-se. Per desgràcia, el local del pare de Caine estava situat en una zona industrial sense massa oportunitats per aconseguir clients… fins que va passar per allà un realitzador, va veure les màquines, va comprar un passi i va jugar. La història de la sala de màquines recreatives de Caine li va semblar tan bonica que va organitzar un flashmob per donar-li una sorpresa i va fer aquest vídeo per mostrar al món el que havia fet en Caine…
El projecte es desenvolupa durant un estiu, durant les llargues hores sense escola que Caine passa al taller del seu pare. Trobem el primer element important: el temps. Qua un nen acostumat a tenir tot el seu temps planificat disposa, de sobte, de llargues hores sense obligacions ni activitats programades pot sentir-se enormement avorrit. És possible que d’aquest avorriment no surti res productiu durant hores o fins i tot dies. Finalment, malgrat tot, és probable que el nen trobi alguna ocupació a la que es lliurarà amb una passió i interès molt superior al de qualsevol activitat que se li presenti mastegada, dirigida i tancada. És d’aquesta manera que el nen es prepara per a ser un adult autocentrat i amb iniciativa, i no en un cec seguidor del que altres disposen, amb pànic al temps lliure. En aquest temps aparentment inútil d’avorriment, el nen aprèn a detectar quins són els seus veritables desitjos i motivacions. Disposa, a més, del temps necessari per a imaginar com dur a terme les seves idees.
El segon element important és la observació. Les idees no són elements eteris que sorgeixen de les ments per generació espontània. Les idees, són, pel contrari, elaboracions internes de tot allò que hem observat, après, tocat, olorat, experimentat… Caine ha tingut la oportunitat d’observar les màquines recreatives, fixar-se en el seu funcionament i experimentar el joc amb elles. És important que els nens tinguis accés a experiències riques i variades, però fins i tot la vivència més humil pot ser una font d’inspiració per a un nen.
Un tercer element és l’interès, donat que Caine segurament ha tingut oportunitat d’observar moltes altres coses al seu món, a banda de màquines recreatives, i hauria pogut triar molts altres aspectes, bé sigui de les màquines (el seu aspecte extern, la música que son a la sala…) com d’altres coses (els transports, els cases, els arbres…) però es fixa concretament en el funcionament de les màquines recreatives. Els seus interessos, segurament molt lligats a les seves capacitats, el porten a enfocar la seva aproximació a les màquines recreatives des d’un punt de vista concret. Això podria relacionar-se amb la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner i els diferents estils d’aprenentatge associats que se’n deriven.
L’últim element que volem destacar és l’alegria. Caine es lliura al seu projecte amb entusiasme, la realització de les seves idees li provoca sensacions de plaer que li permeten passar hores i hores concentrat, totalment abocat i realitzant una feina descomunal que hauria sigut inabordable si s’hagués tractat d’una cosa imposada i allunyada dels seus interessos. Les hores passades a la seva sala recreativa de cartró són de felicitat absoluta per a ell.
La idea de Caine ha donat lloc al Global Cardboard Challenge, sessions de joc i creativitat d’abast mundial impulsades per la fundació Imagination (fundació sorgida de la iniciativa de l’equip que va realitzar el vídeo de Caine, amb l’objectiu de promoure la creativitat i l’esperit emprenedor dels nens).
La veritat és que ni a mi ni a la Carme ni a la Claudia ens agrada massa l’espectacle que es munta al voltant de la història, posant a Caine a l’ull de l’huracà (televisió, premsa, etc.) però sí que ens sembla excel·lent la difusió del projecte, que parla per si sol, així com la idea del Cardboard Challenge.
Les caixes de cartró són un element meravellós per desenvolupar la imaginació dels nens. Que aixequi la mà qui no hagi jugat en alguna ocasió amb elles: capses de cereals, de sabates, d’un gran electrodomèstic… De vegades fins i tot és possible que la capsa d’una joguina proporcioni més hores de joc que la pròpia joguina que conté! Però el nen no veu una caixa de cartró: veu cases, cotxes, baguls, robots, coves, màquines, cuines…
Us animem a recolçar aquesta iniciativa organitzant la vostra pròpia sessió de joc i creativitat amb caixes de cartró i a gaudir amb la imaginació desbordada dels nens i nenes.
Filed under: Cròniques del jugar
Joc de Qualitat al Campus Mundet – Barcelona.
Recentment vam estar al Campus Mundet de l’Universitat de Barcelona per fer un taller de Joc de Qualitat amb alumnes i professores d’Educació Infantil.
Campus Mundet - Barcelona
Campus Mundet - Barcelona
Fa temps que fem aquestes tallers i l’experiència ens ha permès guanyar confiança i amb facilitat variem els formats per adaptar-los als participants. En aquesta ocasió vam iniciar la jornada amb una petita introducció i una dinàmica divertida que ens va col·locar a tots en una situació disposada al joc.
Campus Mundet - Barcelona
Van ser dues sessions amb moltes aportacions i riquesa de joc:
Jocs Simbòlics…
Campus Mundet - Barcelona
Campus Mundet - Barcelona
Construccions agosarades i canviants…
Campus Mundet - Barcelona
Campus Mundet - Barcelona
Construccions arquitectòniques…
Campus Mundet - Barcelona
Jocs de taula, puzles i mandales…..
Campus Mundet - Barcelona
Campus Mundet - Barcelona
Torres altíssimas….
Campus Mundet - Barcelona
Campus Mundet - Barcelona
I per soposat, no podien faltar els Jocs de Moviment… Campus Mundet - Barcelona
Campus Mundet - Barcelona
Construccions, nines, cuinetes, botigues, mandales, ceres, patinets, balancins, cordes… un gran ventall de possibilitats per triar i gaudir d’una estona de joc lliure i imaginatiu.
Aquests tallers son una petita llavor que permet a professors i adults acompanyants apropar-se al nen o la nena que van ser i el resultat d’aquest apropament és enormement positiu i revelador.
En altres ocasions ja havíem comentat que els mestres i educadors desenvolupen una tasca extraordinàriament delicada, perquè acompanyar els infants en els seus processos de desenvolupament requereix un coneixement profund, no només dels propis infants, sinó d’ells i elles mateixos.
De tot cor, gràcies per convidar-nos i per la vostra participació i aportacions fresques i entusiastes, us desitgem moltes i molt bones estones de joc!
Filed under: Cròniques del jugar
Cròniques del jugar
A reveure!
Avui, una breu entrada per acomiadar-me, des de l’altra banda de la pantalla.
Són ben curiosos aquests vincles que establim sense veu, ni mirada, ni presència, però en canvi amb aquesta proximitat invisible entre els qui escrivim i els qui llegiu regularment un bloc o un web. De vegades, sembla màgia.
Aquests dos anys he crescut amb Jugar i Jugar, i he après força sobre el joc, els materials, els processos evolutius dels infants. Però sobretot, participar en aquest projecte ha estat una aventura creativa i feliç. Fent de redactora i editora, he posat paraules als continguts, convençuda que les paraules dónen forma a l’ànima de les coses.
I les coses de Jugar i Jugar, valen molt la pena.
Fotos de R. Hillera
D’ara endavant, llegireu la web, el bloc i les comunicacions amb la veu de la Claudia i la Carmen. A una i altra banda de les pantalles, us desitjo un camí llarg, ple de propostes i materials, de passió i de joc.
Us deixo una petita peça, pura inspiració i alegria, amb un grapat d’intencions senzilles, aquí servides amb la fantàstica New Soul de Yael Naim.
A reveure, amics!
Anna Ortiz
Filed under: Cròniques del jugar
Cròniques del Jugar
Kireei entrevista Jugar i Jugar
La revista online Kireei Magazine dedica el seu darrer i flamant número de tardor-hivern al tema del Joc. Un contingut esplèndid i una edició impecable fan que sigui un número per assaborir lentament en les properes setmanes.
Hi trobareu la deliciosa entrevista que ens han fet aquí:
http://issuu.com/kireei/docs/kireeimagotonoinvierno2011/17
Filed under: Cròniques del jugar
Cròniques del Jugar
Joc de qualitat a Manresa
Fa alguns dies vam ser a la Fundació Universitària del Bages (Manresa) per realitzar un taller de Joc de Qualitat amb professors i també amb alumnes de segon grau d’Educació Infantil.
En aquesta ocasió, ens agradaria compartir amb vosaltres el que, a mesura que passa el temps i tenim l’oportunitat de compartir experiències amb professionals del món educatiu, anem confirmant: els mestres i educadors desenvolupen una tasca extraordinàriament delicada, perquè acompanyar infants en els seus processos de desenvolupament implica un coneixement profund, no només dels propis infants, sinó també d’ells i elles mateixes.
Aquests tallers són una petita llavor que permet a professors i adults acompanyants apropar-se al nen o la nena que han estat; el resultat d’aquest apropament és enormement positiu i revelador.
També era el nostre primer taller amb alumnes, que ens van fer aportacions molt valuoses, plenes de frescor, d’entusiasme i de sinceritat, i fent aquesta experiència doblement gratificant per a nosaltres.
De tot cor, gràcies a tots i a totes per la vostra participació!
Filed under: Cròniques del jugar
Cròniques del Jugar
Visita a Can Manent de Cardedeu
En altres ocasions ja us hem fet cinc cèntims de les nostres visites, xerrades i presentació de materials a moltes escoles i projectes educatius. Ens interessa molt la relació amb educadors i mestres i, naturalment, ens interessa que puguin conèixer de primera mà, tocar, jugar, preguntar, i experimentar una mica amb els materials Jugar i Jugar.
Aquestes visites també ens permeten explicar la petita història dels nostres productes, des de com són elaborats fins a la meravellosa diversitat de jocs i d’activitats que hem vist i observat fer-hi, tant en infants com en adults.
A mitjans del mes de març, a petició de l’AFA del centre, vam visitar l’escola Can Manent de Cardedeu. Va ser una visita peculiar: habitualment, ens reunim amb l’equip pedagògic per presentar-los materials, assessorar-los i atendre les seves inquietuds. Aquesta vegada, amb els mestres, també hi havia famílies, i la presentació de materials va anar acompanyada d’una xerrada i un petit col·loqui. Vam tenir temps de tot: de parlar, de riure, de fer-nos preguntes, de contrastar experiències i de provar els materials.
És un plaer poder trobar-nos amb mestres i famílies implicades en un projecte amb empenta. Gràcies per convidar-nos!
http://afacanmanent.blogspot.com/2011/03/xerrada-jugar-i-jugar.html
Filed under: Cròniques del jugar
Cròniques del Jugar
Fira de la Joguina a Nuremberg
Acabades d’arribar, us volem fer una pinzellada de la nostra visita. A Nuremberg s’hi celebra anualment la Fira de la Joguina, principal referent de tot el sector.
Ens agrada anar a la Fira per diverses raons. Ens trobem amb els fabricants de les marques que representem, actualitzem la informació i veiem les novetats. Hem parlat amb alguns dels fabricants que ens agraden, que treballen amb cura i amb amor, amb qualitat i amb ànima. Hem pogut escoltar-los i també fer-los suggerències. Algunes marques noves ens han fet confiança perquè les poguem representar i vendre a botigues.
Ens apassiona buscar materials pensant en els infants, trobar un article i imaginar-lo a les mans d’un nadó per intuïr què pot fer-ne. Entrenar i practicar aquesta mirada imaginativa és molt gratificant per nosaltres. També ho és moure’ns escampant aquesta actitud, aquesta manera de fer que observa abans que res, observa i es pregunta, descobreix i busca incansablement amb els ulls dels petits, amb les seves necessitats i les seves potencialitats com a filtre.
Enguany hi ha hagut una enorme assistència a la Fira. Algú ens va dir que a mesura que ens consolidem, cada vegada tindrem més competència; nosaltres pensem que com més gent treballem per oferir materials respectuosos amb els infants, millor; materials de qualitat, que permetin el joc autèntic i que acompanyin els processos de desevolupament. Si en busquem més, si en trobem, si en demanem, si en comprem i venem més, millor per tots, però sobretot pels infants.
A la Fira hem pogut comprovar que la nostra exigència i el camí que hem fet en aquests anys ens fan cada vegada més difícil trobar objectes que ens meravellin, ens sorprenguin i siguin diferents. Però la nostra passió per aquesta recerca és incombustible. Per això, ja tenim unes quantes coses al cap que no hem trobat enlloc…i estem valorant la possibilitat de produir-les localment. Us ho anirem explicant!
Filed under: Cròniques del jugar
Cròniques del Jugar
Jugar i Jugar a Viure en Família
Ja fa algun temps que rebem, de tant en tant, invitacions i propostes de col·laboració que ens omplen d’il·lusió; darrerament, un article per a la revista Guix, o una entrevista per a Rac-1.
Aquesta vegada hem col·laborat amb la revista Viure en Família, especialitzada en criança i primera infància i destinada a mares i pares. Es tracta d’una publicació que estimem especialment, perquè a banda dels continguts i de la seva factura acurada, hi tenim una certa complicitat: compartim la mirada respectuosa i implicada sobre els infants, i les ganes de créixer al seu costat, obertes a observar, a fer-nos preguntes i a descobrir coses plegats.
En el seu número 37, la revista publica el nostre article Joguines per viure: materials que acompanyen el creixement, on parlem de les necessitats dels infants respecte dels materials amb els que poden indagar, descobrir, evolucionar i gaudir de les seves aventures personals i úniques; de la quantitat i la qualitat de les joguines, de la manera com les triem o com ens arriben a casa, i de l’observació que ens cal per acompanyar els nostres petits.
Estem molt contentes d’aquesta col·laboració, de l’edició tan acurada i suggerent i de l’acollida que ha tingut entre lectors, tant famílies com projectes educatius.
Aviat disposarem de l’article a la nostra web. Mentrestant us animem a descobrir, també, aquesta publicació que divulga informació, elements de reflexió i recursos al servei d’una criança respectuosa, conscient i feliç.
Trobareu Viure en Família a molts quioscs, als centres Fnac i per subscripció a grao.com
Filed under: Cròniques del jugar
Cròniques del Jugar
Nit de Reis
Tetsumo
Fa uns anys, vam adonar-nos que els Reis de l’Orient, a banda de dur-nos regals, podien portar una altra mena de màgia. Amb el temps, hem descobert que als nostres fills sembla que els facin tanta il·lusió aquestes petites coses que el dia 6 apareixen per tota la casa, com els propis regals embolicats.
Algunes fotos familiars col·locades en un marc: es veu que als Reis no els fa el pes que amb les càmeres digitals es facin tantes, tantes fotos que després ningú no passa a paper…i els petits solen estar-hi completament d’acord.
Un moble que, amb el pas dels Reis, ha canviat de lloc.
Tres gots antics, vells i fets servir, on ses Majestats van beure durant la nit i que es van oblidar sobre la taula de la nostra cuina.
Un llum nou que no havíem demanat.
Restes d’encens o de mirra en algun racó de la sala.
Un gronxador penjat del sostre.
Una cabana feta amb dues cadires, dues escombres i un llençol vell, amb els nostres regals a dins.
Flors fresques per la casa.
Un cd de música nou, sonant quan ens llevem.
La casa completament neta i endreçada, amb tovalloles noves al bany.
Els Reis de l’Orient són infinitament creatius, incansables, trapelles, espavilats i màgics. I treballen tota la nit, no sabem com, per sorprendre’ns a tots, petits i grans.
Com que ja sabem això, aquests dies parlem sovint de les coses que van fer els Reis l’any passat, i del que podrien tenir al cap per aquest any.
Charamelody
Feliç nit de Reis, sigui com sigui la vostra. Que tingui una mica de màgia, d’ imaginació, d’esperança i de meravella.
Filed under: Cròniques del jugar
Cròniques del Jugar
Un taller, uns materials, moltes esperances
Claudio Sourrue
Fa pocs dies vam organitzar a Barcelona un Taller de Materials Evolutius, en dues sessions d’un format de 4 hores, adreçat a mestres de Primària, psicomotricistes i professionals de l’educació en general. El nostre propòsit era donar a conèixer i difondre uns materials concrets i el pensament que els motiva. La Montse Camps ens va introduir als treballs d’E. Hengstenberg sobre el moviment, el Marco i la Betzabé (www.montessoricanela.es) ens van exposar breument els materials Montessori, i nosaltres mateixes vam parlar del que ens apassiona: els materials oberts, evolutius, que acompanyen i alimenten el desenvolupament i el joc de qualitat dels petits, així com de la importància del condicionament d’espais en els entorns educatius.
Claudio Sourrue
L’experiència d’aquest taller va ser especialment important per a Jugar i Jugar: cinquanta participants en cada sessió: educadors, pedagogs, membres d’Ampas i de projectes educatius de nova creació, havien decidit venir a veure, conèixer, escoltar, tocar i jugar amb materials i joguines…un divendres a la tarda, o un dissabte al matí, moguts per l’interès, la inquietud, i per la passió envers la feina d’acompanyar els infants. Nosaltres vam posar els cinc sentits en muntar una exposició generosa, atractiva i variada, i l’última hora del taller estava dedicada a recórrer lliurement, experimentar i jugar amb tots els materials distribuits per l’espai. Veure els adults manipulant, jugant, creant, presents i absorts en l’activitat, és un plaer que no té preu.
Ens sentim molt agraïdes i afortunades pels comentaris, les propostes, les demandes i els suggeriments rebuts dels participants.
També volem agraïr al Joan Domènech la col•laboració de l’Escola Fructuós Gelabert en tota la organització.
Claudio Sourrue
Aquesta edició del taller ha estat tan satisfactòria, que ens permet creure que una mirada respectuosa i oberta cap al desenvolupament dels infants, compta amb moltes complicitats, i que tenim a parts iguals, tant de camí per recórrer com il•lusió per a fer-lo junts. Gràcies!
Jugarijugar's Blog 