Jugarijugar's Blog

Coneixeu Foldit? És un videojoc trencaclosques en línia sobre el plegament de proteïnes. L’any 2011 els usuaris registrats, jugant de manera col·laborativa, van resoldre en tres setmanes un problema sobre l’estructura d’un enzim associat al virus de la SIDA. Els científics, fent servir métodes tradicionals, no ho havíen aconseguit en 15 anys.

Johan Huizinga va publicar l’any 1938 un llibre titulat Homo ludens on afirmava que l’acte de jugar és consubstancial a la cultura humana. No hi ha humanitat sense joc. Des de llavors s’ha estudiat molt la importància del joc en el desenvolupament humà; el joc ja no es considera cosa de nens, és una activitat humana imprescindible a qualsevol edat. Ja en vam parlar a l’article El jugar no té edat, on reivindicàvem l’esperit lúdic, un esperit relacionat amb la capacitat d’aprendre i emprendre, amb la llibertat i amb la felicitat. El joc també té una capacitat productiva, com hem vist amb l’exemple de Foldit.

Escola Can Manent (Cardedeu) “De gran vull ser mag i fer-ho tant bé com l’Antonio Díaz, un mag jove que actua a molts indrets. Vull ser mag perquè la gent s’ho passi bé!!

Aquesta enorme potència creativa que té el joc no ha passat desapercebuda i des de diferents camps (el màrketing, l’economia…) s’ha intentat aprofitar per a objectius propis a través del que en anglès es coneix com a gamification i que nosaltres anomenem gamificació o ludificació. També les noves tendències pedagògiques han incorporat aquesta idea i han portat el joc a l’escola, més enllà de l’etapa infantil, però no sempre respectant l’autèntic esperit lúdic.

Nosaltres creiem que el joc és la manera que tenim els humans d’aprendre. L’aprenentatge escolar sovint no té una utilitat immediata i òbvia, i el principal problema al que s’enfronten els professors és el de la motivació. El joc, en canvi, és una tendència natural de l’ésser humà, porta la motivació incorporada, i desperta entusiasme. Les emocions que es generen durant el joc contribueixen a un aprenentatge significatiu. La gamificació a les aules consisteix en la recuperació d’una eina tan antiga com el joc per a aprendre d’una manera més efectiva i divertida. Però – atenció! – no convertim la gamificació en una tècnica freda i centrada en puntuacions, regles i resultats que ens farien perdre la capacitat alliberadora i transformadora del joc.

Escola Castellum (St. Julià de Ramis) “Mentre juguen els infants creixen i aprenen. El joc aporta una font inesgotable d’idees, de descobertes, d’iniciatives, de pensaments, on cada nen/a segueix el seu procés i ritme.”

Si pensem en el joc com una experiència global que ens permet aconseguir allò que volem i que fem de manera totalment voluntària i moguts pels nostres propis interessos, aleshores podrem constatar que aprenem moltes coses al llarg de la vida mentre juguem. I, a diferència d’allò que hem memoritzat puntualment per aprovar un examen, quan fem una aprenentatge mitjançant l’experiència, ens quedarà gravat i l’haurem integrat per sempre.

Per tot això, aquest dia internacional del joc ens agradaria focalitzar la nostra mirada en el dret a jugar a les aules.  Infants i adolescents passen moltes hores a l’escola i creiem que accedir als aprenentatges a través del joc hauria de ser un dret. Per a que això sigui possible, cal que mestres i pares tinguem una mirada més àmplia sobre el que significa aprendre i el que significa el joc.

Escola Congrès Indians (Barcelona) “El Joc pot arribar a ser invisible, però deixa una petjada inesborrable a l’ ànima de l’infant.”

Volem aprofitar per reconèixer la tasca de les escoles i projectes educatius que fan possible el joc a l’aula – tant els que coneixem com els que ens queden per conèixer. Donem les gràcies a aquells mestres que, tot i desenvolupar la seva feina en un context educatiu advers, faciliten als infants la possibilitat de experimentar, provar, equivocar-se, tornar a intentar-ho… En definitiva, els permeten jugar i accedir al coneixement a partir de l’experiència.

Totes les  imatges i reflexions a peu de foto d’aquest article son un regal d’uns quants mestres d’escoles properes. Tant de bo serveixin a aquells als qui el cor els empeny a fer les coses d’una manera diferent a la seva aula, als qui potser l’únic que els falta és una petita empenta, una imatge inspiradora o una reflexió d’un company que li digui que sí és possible.

Escola Castellum (Sant Julià de Ramis)

La Sònia Kliass va dir  una vegada en un curs de formació al que vam assistir: “Ara que està tant de moda la paraula ecologia, caldria fer ecologia del joc perquè  aquest sí que veritablement està en perill d’extinció”.

Desitjant que el joc entri a les aules, us desitgem un feliç Dia del Joc 2014!

Juguem a les aules! és un article que hem preparat amb la col·laboració de l’Elena Ferro

Dia internacional de les famílies,

Jugar o no amb els nostres fills?

L’Assemblea General de les Nacions Unides, el 20 setembre del 1993 va resoldre que el 15 de maig es celebrés anualment el dia internacional de les famílies.

En un dia com aquest, ens ve molt de gust reflexionar sobre un tema que sovint comentem amb vosaltres a les nostres xerrades, es tracta de si els pares i les mares hem o no, de jugar amb els nostres fills.

Les dinàmiques familiars han canviat radicalment en les últimes dues generacions i des que la dona s’ha incorporat de ple al món laboral, les campanyes que ens conviden a jugar amb els nostres fills han anat creixent, com si jugar amb ells fos una obligació o una fórmula per redimir consciències o un mètode per compensar el temps que, pels motius que sigui, no estem amb ells. Probablement, jugar amb els nostres fills sigui una manera fàcil d’acostar-nos-hi i de passar una bona estona però creiem que la clau està en saber separar molt bé les nostres necessitats de les dels nens i nenes.

La necessitat d’un nen o una nena és jugar, és vital, tan necessari com menjar o dormir, per això, sempre que poden juguen; ara bé, jugar amb adults o amb nens és molt diferent, en jugar amb els seus iguals poden i han d’aprendre normes de joc i de relació i tenen més possibilitats de ser ells mateixos i esplaiar el joc a la seva màxima dimensió. Quan un nen juga a espases amb un amic, els dos sabran com i quan cal caure, de cridar, d’amagar-se…. Si pregunteu a un nen amb qui prefereix jugar, gairebé sempre triarà a un altre nen o nena.

Foto de flickr timsamoff

Els adults també som capaços de jugar amb ells, però en molt poques ocasions baixem al seu nivell per permetre que siguin ells els que dirigeixin el joc, ens costa entregar-nos al 100%. Molt probablement acabarem imposant les nostres normes i decidirem el moment en què cal acabar, perquè altres tasques (sopar, rentadores, compra…) estan ocupant la nostra ment des que vam començar a jugar. Per aquest i altres motius, és molt freqüent que un joc entre adults i nens acabi en enuig. En canvi, quan els nens s’enfaden amb els seus amics tot és molt més lleuger, molt menys transcendental.

Una altra cosa que sol passar amb freqüència és que juguem sense ganes, ens mengem la sopa de pedres que ens han servit mentre estem pensant d’estar assegut a la cadireta mini del Ikea és molt incòmode i demanem que ens serveixin el segon plat, les postres i el cafè al mateix temps, per acabar ràpid amb el joc.

Que això ens passi no hauria de preocupar, és bastant natural, nosaltres som adults, ja hem jugat a espases, cavallers i cuinetes milers de vegades i no tenir ganes d’aquest tipus de jocs és natural i normal.

Els que avui som pares segurament no recordem haver jugant amb els nostres pares quan érem nens, però en canvi, tenim un bagatge important de joc amb els nostres germans, cosins, amics, veïns, etc.
Potser la reflexió que ens hem de fer està justament aquí, en observar -no com a pares i adonar-nos que involuntàriament, els estem robant el plaer de jugar amb els seus iguals i a canvi estan rebent alguna cosa molt menys rica.

El nostre deure com a pares és facilitar el joc lliure dels nostres nens i nenes, una activitat que té múltiples beneficis i que és summament important, i a partir de certa edat, hem de facilitar també que es trobin sense vigilància adulta amb els seus amics i donar-los llibertat i temps perquè, en definitiva, puguin ser nens i nenes.

I nosaltres? Doncs nosaltres també tenim dret a jugar, a mantenir viu l’esperit del joc, però per a això no cal prendre sopes de sorra cada dia.

Canviar les dinàmiques familiars no sempre és fàcil, les campanyes publicitàries i fins i tot de professionals recomanant jugar amb els nostres fills ens posen una forta pressió, però Jugar amb ells és una decisió que en tot cas hauria d’estar lliure de judicis. No voler jugar mai hauria de crear-nos un sentiment de culpabilitat.

Foto de jugar i jugar

Compartir temps amb els nostres nens i nenes és molt important, però hi ha moltes maneres més naturals, que ens sortiran del cor i que ens permetran connectar amb ells: Cuinar, escoltar-los, explicar-los com ens sentim, explicar contes, fer excursions que ens permetin viure experiències junts o regalar històries de les nostres pròpia infància és una cosa que els encanta i tot això formarà part dels seus records i els donarà la base i concepte del significat de la paraula família.

Ja està, els nens i nenes ja han tornat al cole. Cada any em passa el mateix, abans que comenci l’Estiu m’envaeix el pànic pensant que no superarem tants dies d’estiu, m’imagino els meus fills perseguint-se a crits desesperats per tota la casa, suplicant veure la tele una i altre vetada, intentant trobar amics que han marxat al poble, a la platja, a casa de l”avia…

Però els dies  passen molt més ràpid del que ens pensem i per als que ocupem aquest rang social tant liberal i fantàstic d’autònoms, treballar amb entrebancs és la normalitat, així que les últimes setmanes en casa ja eren de molta harmonia i els meus fills jugaven, de vegades amb amics i d’altres sense, es barallaven, es reconciliaven, miraven la tele, dibuixaven, dormien fins una mica tard, es preparaven l’esmorçar… i enmig de tot allò, jo treballava, evidentment no era un model de productivitat, però treballava.

Avui no tenia molt clar què compartir amb vosaltres per la tornada al cole i intentant inspirar-me, he notat amb més força el silenci que es respira a casa i m’he imaginat els meus fills en el seu primer dia de classe, la gran canvia de cicle i el petit de professora, els he deixat a la porta emocionats, pensant en els possibles nous companys que s’incorporarian a la classe aquest curs. També he vist petits que ploraven i continua revelant-me que el començament de cole hagi de ser traumàtic.

Així que finalment avui soc menys productiva que dies enrere, perquè  el meu pensament l’ocupen molts nens i nenes que estimo: els que comencen i ploren, els que comencen i van saltant d’alegria, els que estrenen profe, els que cursen l´últim curs de primària, els que treuen bones notes i els que no tant, els que canvien de cole, els que no volen quedar-se al menjador, els que troben injust que les vacances durin tant poc i els que per contra, creuen que l’estiu és etern i avorrit, els que no juguen a fútbol i s’avorreixen en el pati, els que van a escoles actives, els que van caminant sols per primera vegada….

Avui la vida de molts infants canvia i val la pena aturar-nos un moment i viure-la amb ells intentant gaudir, respectar, acompanyar i aprendre d’aquests dies de canvi i transició a la seva vida perquè després de tot, qui sap què estaríem fent si no fos per ells.

Show Room a Barcelona

Benvolguts amics i amigues,

Aquest any tornem a organitzar una presentació de materials a Barcelona, una cita especial pensada per vosaltres, que busqueu joguines de qualitat. Podreu veure i tocar, descobrir i preguntar, i fer comanda amb el nostre assessorament personalitzat.

QUAN

Dissabte 1 de desembre      

10: 30  a  14:00
15:30   a  19:30

Diumenge 2 de desembre

10: 30 a 14:00

A ON

Espai Aigua
Carrer València 601 interior Local 4
(Entre Rogent i Meridiana)
08026 El Clot – Barcelona

COM

Us podeu presentar sense cita prèvia però per tal d’organitzar millor les visites i donar-vos una millor atenció, ens anirà molt bé i us agrairem si envieu un correu electrònic a claudia@jugarijugar.com amb la següent informació:

Nom:
Telèfon de contacte:
Vindré al show room el día i hora:
M’agradaria veure material per infants de ……. anys.
Els 3 productes que tinc ganes de conèixer són:

1)
2)
3)

Aquest espai estarà destinat exclusivament als adults i a pares i mares amb nadons petits.

Totes les comandes fetes al show room podran gaudir d’un 5% de descompte.

Ja tenim guanyadora!

La recepció de fotografies per entrar al Sorteig de la Diada Internacional del Joc es va tancar el dilluns 4 de juny a les 20:00. Aquest matí hem realitzat el sorteig i ha guanyat la foto número 146 que correspon a…

TAMARA

Foto 146 – Tamara –

¡Enhorabona Tamara! i gràcies a tots per participar.
Ha estat genial anar rebent les vostres imatges i constatar que bé que us ho heu passat.

Aquí us deixem un àlbum amb amb moltes de les fotos que vam rebre, confiem plenament que servirà per encomanar en altres persones el vostre esperit juganer.

Aviat ens posarem en contacte amb la persona guanyadora.
———————————————————————————————–
Hem fet el sorteig mitjançant el generador del números al atzar http://www.random.org

El jugar no té edat és un article que hem preparat juntament amb l’Elena Ferro per Kireei.

Feia temps que volíem parlar de la importància de mantenir vives les ganes de jugar durant l’edat adulta, era un tema que teniem al cor i al cap i que ara per fi podem compartir.

Esperem que gaudiu molt.

Foto de Megan Spelman

Infantesa

On va marxar aquell nen de genolls descarnats,
amb les butxaques plenes de preguntes,
de candidesa, de ganes, de ment oberta i sincera.
Despullat dels prejudicis que contaminen la senzillesa
de la tolerància, del respecte…

Que perdonava la major de les ofenses
amb el gest més petit.
No coneixia el rancor, no sabia què era l’odi,
vivia la vida jugant a viure-la,
plorava abans de riure, reia abans de plorar…

On va marxar aquell nen de genolls descarnats,
que mai volia dormir per continuar somniant,
que només s’aturava quan l’esgotament l’hi portava,
que no entenia el per què de les diferències
que designen diferents, marginals…

Que construïa mil mons en el subtil d’un matís,
solament posseïa l’energia de la il·lusió,
el poder de la veritat, la força de la innocència,
la saviesa de la ignorància…

Segueixo escodrinyant entre els meus records
perquè no m’ho arrabassi l’oblit.
Respiro amb l’anhel de rescatar un tros
de l’essència d’aquell nen de genolls descarnats…

José Ramón Marcos Sánchez

Foto de Megan Spelman

Es diu de l’Astrid Lindgren que mai va resistir la temptació de grimpar als arbres. Aquesta dona extraordinària, mare literària de Pippi Langstrump, mai va oblidar la seva infantesa i va saber mantenir l’esperit del joc durant tota la seva edat adulta. Ballarins, escriptors, dibuixants, fotògrafs, pallassos, científics… alguns famosos i altres anònims però sempre enamorats de la seva professió, tots tenen una cosa en comú: mentre creuen que treballen, en realitat estan jugant. Com? Jugant? Estem fent coses molt serioses!, exclamaran els menys conscients de l’enorme poder del joc. De fet, jugar és una de les coses més serioses que podem fer.

Foto de Begoña Romeu

No és fàcil mantenir viu l’esperit del joc durant l’edat adulta. Alguns experts parlen d’un abandó prematur del joc amb joguines entorn dels 9 anys. Observeu que hem dit “amb joguines”. No solament es juga amb joguines, però és la forma de joc infantil més òbvia i reconeguda pels adults. Quan un nen sent que és “massa gran” per a les joguines, inventa altres maneres de jugar, perquè la necessitat persisteix i si no es cobreix, passa factura.

Si la pressió social ja fa efecte a edats tan primerenques és fàcil comprendre que les exigències laborals ens empenyen cap a ocupacions que no fem per plaer sinó per necessitat, treballant a les ordres d’altres persones. Se’ns educa per fer cas al que diuen uns altres que saben més que nosaltres i, a poc a poc, ens ho anem creient i, sense adonar-nos, acabem fent el mateix cada dia i perdent les ganes de continuar aprenent i experimentat.

Astrid Lindgren

Però no tothom cau en aquest pou, alguns aconsegueixen superar-ho i es converteixen en persones socialment reconegudes com a creatives, emprenedores. A l’exemple de l’Astrid Lindgren, que va saber connectar amb la seva pròpia infància per crear els seus llibres per a nens, podem unir el d’uns altres a escriptors, com el Gianni Rodari –mestre del joc amb les paraules– o el Roald Dahl –sempre posant-se de part del nen, sense paternalismes, d’igual a igual. Però no només treballant per als nens es pot seguir jugant. Steven Spielberg ha portat al cinema idees que va imaginar quan era petit. Charles Chaplin va conservar la visió innocent, juganera, honesta i crítica de la infància en les seves pel•lícules.Lluís Raluy, pallasso, ex-acròbata, ex-home bala, propietari del circ que porta el seu nom i nòmada per vocació, és també una eminència en matemàtiques que ha arribat a donar conferències davant Stephen Hawking, un altre exemple d’esperit juganer encara que la seva discapacitat física li impedeixi el moviment.

Nombrosos estudis revelen que les parts del cervell que s’activen mentre fem alguna cosa que ens apassiona, ja sigui professionalment o per pur plaer, són les mateixes que s’activen quan juguem de petits. I és que, si ens observem amb deteniment, ens adonarem que els adults canviem molt poc respecte al nen que vam ser. Normalment continuem tenint els mateixos gustos i les mateixes aficions que quan érem petits. Amb una mica de sort aquells gustos s’hauran convertit en professions i ens podrem dedicar al que tota la vida ens havia apassionat. O potser no ho hem pogut fer professionalment però ho mantenim com un hobby: cosir, cantar, tocar un instrument, practicar un esport… Hi ha mil maneres de mantenir viu l’esperit del joc. De vegades, és simplement una actitud vital.

Foto por Álvaro Sanz

Però tornem als infants. Està molt estesa la idea que els nens aprenen moltes coses quan juguen. Sobre aquest punt voldríem fer un matís important: no és que jugant aprenguin; és que si no juguen, no aprenen!

El tema del joc dels nens és absolutament apassionant; una vegada t’animes a donar temps i espai als nens perquè juguin lliurement i els observes no pots més que reconèixer que dificilment en la nostra vida tornarem a trobar una font de plaer tan gran i duradora com la que ens aporta el joc durant la infància. És el plaer que s’obté fent alguna cosa que et motiva intrínsecament; és a dir, que fas perquè et sorgeix de dins, sense necessitat de raons, i sense esperar cap recompensa, premi o reconeixement per fer-ho.

Foto de Megan Spelman

El joc ens impulsa a explorar, a considerar opcions que podrien semblar desgavellades, a inventar, a sortir disparats en mil direccions diferents i inesperades. Però també ens convida a persistir, a concentrar-nos, a abstreure’ns del món, a posar tota l’atenció en el que ens apassiona. Hem vist mai algú més concentrat que un nen que juga posant tota la seva ànima en el què fa? D’aquesta manera, el joc aconsegueix obrar el miracle que sense buscar res, ho tinguem tot.

Volem citar literalment a Rodari i Pescetti perquè les seves reflexions ens semblen molt encertades i il·lustratives:

“Jugar amb les coses serveix per conèixer-les millor. I no veig l’utilitat de posar límits a la llibertat del joc, que seria com negar-li la funció formativa i cognoscitiva. La fantasia no és un “llop dolent” del que s’hagi de tenir por, o un delicte a perseguir permanentment amb un primmirat patrullament(…) La funció creadora de la imaginació pertany a l’home comú, al científic, al tècnic; és tan necessària per als descobriments científics com per al naixement de l’obra d’art; és fins i tot condició necessària de la vida quotidiana…” ” (Gianni Rodari)

“De la mateixa manera que als contes se’ls va utilitzar com vehicles de missatges morals, als jocs se’ls utilitza amb objectius pedagògics. Ho repetirem: Les lliçons disfressades de joc son una trampa que l’infant sempre reconeix. (…) Només una societat malalta com la nostra necessita una justificació per permetre el joc.
A l’altre extrem hi ha qui utilitza els jocs com elements de pur entreteniment, de distracció, per calmar als infants quan el grup esta molt excitat. Fer això és com utilitzar un piano per sostenir llibres o una guitarra per fer llenya; es pot, però ens estem perdent el millor.

Un joc és una totalitat molt complexa que apunta a una infinitat d’aspectes. No és una eina d’ensinistrament. S’assembla més a una obra d’art: ningú no es mira un quadre per desenvolupar la seva sensibilitat al groc. Podríem dir que un joc és com una obra d’art (en la majoria dels casos: anònima i col·lectiva), que només existeix quan és practicada i pels qui la practiquen, no pels que la miren des de fora. (…)

Una activitat lúdica ben utilitzada és una eina poderosa de canvi. Els jocs són eines de l’alegria, i l’alegria, a més de valer per ella mateixa, és una eina de la llibertat.”” (Luis Pescetti)

Foto de Megan Spelman

Algunes cites curtes que ens agraden i condensen el que volem transmetre:

“El treball no és l’oposat al joc”. (Stuart Brown)

“Els jocs són la forma més elevada de la investigació” (Albert Einstein)

“No deixem de jugar perquè envellim, envellim perquè deixem de jugar.”(George Bernard Shaw)

Seguint el fil a aquesat última cita, ens ve al cap un vídeo de Sigur Rós que no podem veure sense emocionar-nos:

A Kireei sovint trobem exemples clars d’aquesta forma de viure: gent creativa que intenta fer de la seva passió una manera i un estil de vida. Per això creiem que aquí tenim el millor aparador per fer aquesta reflexió i per celebrar el Dia Internacional del Joc, que pretén recordar-nos que el joc és un dret dels nens – tal com expressa la Convenció sobre els Drets del Nen – i també una pràctica recomanable a qualsevol edat pels seus beneficis en la salut física i mental de les persones. Si us ve de gust us podeu adherir al manifest a favor del joc impulsat per la Associació Internacional pel dret dels nens i les nens a jugar.

Foto de Álvaro Sanz

Foto de Álvaro Sanz

Us donem les gràcies a tots els que de forma pública o anònima continueu jugant i us animem a difondre aquest esperit juganer. Com va dir la Maria Montessori: “si el canvi i la salvació han de venir per algun costat, solament pot ser a través dels nens”. Nosaltres afegim que el secret és deixar que el nen que vam ser, el que tenia ganes d’aprendre, conèixer i fer, es manifesti sense por en l’adult que som. Aquest és el veritable treball que cal fer: començar per connectar amb el nostre propi esperit del joc per després poder connectar amb el dels nostres nens i permetre’ls jugar en llibertat.

Feliç Dia del Joc!

Elena Ferro. elenaferro.blogspot.com
Claudia Díaz y Carmen Granados. www.jugarijugar.com

Sant Jordi

Avui celebrem Sant Jordi, una diada ben especial, una tradició meravellosa que ens convida a dir-nos que ens estimem d’una forma diferent.

Des de Jugar i Jugar us deixem algunes propostes per gaudir-les en família:

Primer de tot un mandala preciós, per gentilesa d’Edicions MTM.

Il·lustració gentilesa d'Edicions mtm

Pels que ens coneixeu, segurament sabreu que sentim certa devoció per l’entremaliada i adorable Pippi Calzaslargas, doncs no fa gaire que Blackie Books va editar un llibre titulat Pippi Calzaslargas, Todas las Historias.

I també una il·lustració de la nostra amiga Laia Juez, que fa temps que va tenir una idea fantàstica, la de re-aprofitar llibres vells per reinventar-los i dibuixar a sobre de les seves pàgines il·lustracions i contes.

Et regalo una Rosa, Laia Juez

Coneixeu el treball de l’Àngels Navarro?, és una creadora imparable que vam conèixer de la ma de l’Oriol Ripoll. L’Àngels és l’ànima d’Enginy Factory, és a dir, d’una fàbrica de idees, en aquest cas, lúdiques. L’Àngels te publicats un munt de llibres de jocs enfocats a diferents edats i interessos, el millor es acostar-se a una llibreria i revisar el seu extens catàleg perquè de ben segur que trobareu algun que us agradi.

Aquí us deixem un petit tast que ha posat ella mateixa al seu facebook.

I per acabar, us compartim un lloc que és un petit gran plaer. Si teniu l’oportunitat no deixeu de visitar la llibreria Contes Savis, un espai per gaudir on trobareu una preciosa selecció de contes, no hi haurà cap que no us agradi!
També trobareu un racó d’instruments musicals, material de pedagogia Waldorf i d’arts plàstiques, paper artesà… i sovint organtizen exposicions, xerrades, tallers i contacontes.
Un petit consell, deixeu-vos assessorar per la Marta, la propietària i motor d’aquesta delícia d’espai a Besalú.

Contes Savis -Botiga de Contes a Besalú.

I res més, desitgem que tingueu una bonica i solejada diada de Sant Jordi!

Especial Jugar i Jugar

Cursos i Xerrades

Claudio Sourrue

Aquesta és la nostra proposta de xerrades formatives per al curs 2011– 2012.

Descarregueu-vos el calendari

Hem preparat amb entusiasme aquestes sessions, a càrrec de professionals que ens interessen i que ens inspiren, i estem convençudes que també us resultaran atractives i útils.

Us hi esperem!