Jugarijugar's Blog


Recuperar els carrers per jugar
27 Mai 2013, 23:38
Filed under: Propostes Jugar i Jugar

tonucci

On són els nens qualsevol dia entre les 5 i les 8 de la tarda? Alguns a casa, altres fent extraescolars i altres en el camí. Trobarem pocs nens sols pel carrer, i si en trobem algun segurament pensarem que els seus pares són irresponsables i inconscients.

Però el cert és que quan els nens superen els 7 anys necessiten més autonomia i privacitat. Abans era l’edat en que començaven a sortir a jugar sols al carrer. Actualment, com que el carrer es considera perillós, és l’edat en que comencen a demanar que els seus amics vinguin a casa a jugar. També és l’edat en que els pares, si no ho han fet ja, comencen a buscar tota mena d’extraescolars per fer de les tardes un temps ocupat, divertit i profitós. I també és el moment en que, si els pares no  troben extraescolars, comencen a agafar afició als jocs virtuals que més endavant  els permetran “relacionar-se” i “jugar en equip”amb altres nens.

Entre els 8 i els 11 anys els infants tenen moltes capacitats adquirides a nivell social, corporal i maduratiu. Tenen uns gustos bastant definits i solen saber què volen fer i amb qui volen fer-ho. També estan carregats d’energia i en ple creixement. Al cos d’un infant d’aquestes edats li cal moviment i el seu organisme necessita posar en funcionament les habilitats que ha anat adquirint al llarg dels anys previs. Assistir a una extraescolar on pugui fer esport és positiu a nivell corporal. Però… i les competències socials? I la seva maduració personal? I la seva autonomia?

Vam fer un petit experiment i vam assistir com observadores a diferents tipus d’extraescolars per a nens i nenes de 6 a 10 anys: futbol, bàsquet, patinatge artístic, dansa contemporània i classes de música. El que ens interessava observar era si els infants podien posar en pràctica les seves competències socials mentre practicaven alguna d’aquestes activitats sota la direcció i observació del seu mestre o entrenador.

Vam observar que els infants provaven sovint de tenir converses i jugar amb els seus companys però normalment eren convidats a no distreure’s i  a centrar-se en allò que s’havia de fer. En acabar l’activitat, la dinàmica canviava i la majora de nens i nenes començaven a xerrar, a fer bromes i en alguns casos a jugar, fins que arribaven els pares, normalment amb certa pressa per anar a casa a fer deures, sopars, etc.

futbol

Parlant amb els propis nens i nenes, alguns van compartir coses valuoses i molt interessants com: “A mi m’agrada jugar a bàsquet, però no m’agraden gens els entrenaments”, “A mi m’encanta ballar, però és molt avorrit assajar des del mes de març la coreografia que farem pel festival de fi de curs” o “Jo vull aprendre a tocar la guitarra tocant cançons, no repetint mil vegades el mateix”.

En resposta a això, els adults podem fer la lectura políticament correcta de que cal entrenar si vols jugar bé, cal practicar molt si vols tocar bé la guitarra, cal comprometre’s a acabar una activitat que ja està pagada i, en definitiva, que sense esforç no anem enlloc i segurament és cert. Però no hem d’oblidar que esforç i patiment no son sinònims.

Nosaltres creiem que els nens comencen massa aviat a fer extraescolars, abans d’haver pogut experimentar sense pressió diferents activitats per saber quines aptituds i interessos tenen.

Fins fa no gaires anys els nens tenien ocasió de fer aquesta experimentació amb altres nens i nenes  de diferents edats al carrer, on podien canviar lliurement d’activitat i no estaven lligats per normes i horaris. Un cop descobert el seu interès, amb 9, 10 o 11 anys, podien apuntar-se a una extraescolar i perfeccionar el seu talent amb esforç però sense sacrifici, perquè la motivació per fer l’activitat ja havia esdevingut intrínseca (és a dir, que surt de dins i no és imposada de fora).

joc carrer

Però aquest no és el principal avantatge de jugar al carrer. Jugant al carrer els nens ho poden decidir tot:

  • A què juguen.
  • Amb qui juguen.
  • Quanta estona juguen.
  • Iniciar baralles i acabar-les pacíficament (i de vegades no tant pacíficament).
  • Enfrontar-se als adults per alguna entremaliadura.
  • Assumir riscos a la seva mida.
  • Tenir converses privades i profundes sobre preocupacions pròpies de la seva edat.
  • Explorar amb els límits.
  • Exercitar el seu cos amb esforç però sense patiment.

 niños jugando

Foto de Mitya Ku

La quantitat de competències i habilitats que cal posar en pràctica jugant al carrer és molt llarga i segurament ens deixem coses importants però el que és evident és que permet fer una cosa vital per a la supervivència de qualsevol: conèixer-se a un mateix, conèixer els propis límits i capacitats, i posar-los en pràctica.

 sunjournal

Foto de sunjournal

I què passarà amb tots els nostres nens d’ara, tant tancats, tant protegits i assumint tant pocs riscos? Potser cal fer una ullada als nostres adolescents, que sovint arriben a l’adolescència immadurs i amb una manca d’experiències que haurien estat vitals pel seu desenvolupament. Cometem un error molt gran pensant que quan siguin grans ja se’n sortiran i seran més madurs i tindran capacitat d’assumir riscos sense estavellar-se, ens equivoquem si no entenem que han de poder posar abans en pràctica les competències que els permetin afrontar la vida amb més seguretat i maduresa. Altrament, arriben a l’adolescència i llavors els llancem al buit i els demanem una autonomia que no han desenvolupat. O, pel contrari, continuem intentant sobreprotegir-los mentre ells es revolten contra l’excés de control i s’atreveixen amb experiències límit per a les quals no estan preparats. Quan ens trobem amb un adolescent “difícil” cal revisar quines van ser les seves vivències amb 8, 9, 10 anys…

És una realitat complicada però només els pares i mares podem canviar-ho. Cal revisar les nostres pors, posar-les-hi nom i treballar amb dades reals: potser parlem amb massa lleugeresa de segrestos, de perill als carrers. Diem que els nens d’ara ja no son com els d’abans d’espavilats i responsables… com si no fos responsabilitat nostra que ho siguin!

niñasFoto de Mitya Ku

D’excuses en podem trobar a sota les pedres però el que esta clar és que els que hem de posar fil al agulla som les famílies perquè els polítics no faran res mentre no hi hagi un canvi social. Tots tenim el dret i la necessitat de  poder circular amb llibertat pels carrers i els infants han de poder exercir el seu dret a jugar al seu barri, i tenen dret a fer-ho amb seguretat i amb autonomia. Això no és només necessari pel bé dels nostres fills: veure nens al carrer és garantia de salut del barri i de benestar per a tots els membres de la comunitat.

Les propostes de Francesco Tonucci recollides al llibre La Ciutat dels Infants poden ser un bon començament si teniu ganes de fer coses a nivell de barri. Però potser tot comença per esbandir les nostres pors i si ens es possible, deixar-los anar caminant sols fins a l’escola o  desapuntant-los de l’activitat que menys els agrada per deixar un dia lliure que permeti quedar amb unes quantes mares i pares a la sortida de l’escola i proposar de recollir els nens en una altre plaça un parell d’hores més tard…

roberto

Foto de Roberto Verzo

Algú va robar als infants el dret d’ocupar els seus carrers per jugar i els pares i mares ho hem acceptat. Ara, cal tornar a normalitzar el joc al carrer.

Anuncis


De parcs Infantils a Espais Familiars
15 Març 2013, 13:48
Filed under: Propostes Jugar i Jugar | Etiquetes:

Quan ens trobem amb vosaltres en directe, a les xerrades i tallers, hi ha un tema del que solem parlar i debatre, es tracta dels parcs infantils. Ja fa temps que teníem pendent compartir la nostra visió sobre els parcs i espais de joc al aire lliure pensats pels infants. No hi donarem gaires voltes, des de sempre ens han semblat espais artificials i sense ànima.

Per definició, un parc o pati escolar hauria de tenir arbres i zones verdes,  també caldria que fos un espai que NO indiqui als infants com han de jugar, sinó un lloc amb estructures i recursos que puguin cobrir diferents necessitats i interesos: hi ha infants que necessiten grimpar, d’altres refugiar-se o amagar-se, uns altres practiquen l’equilibri i d’altres prefereixen escoltar i mirar com juguen altres nens… un espai ben dissenyat permet que tot això passi de forma natural sense que ningú es senti incòmode respecte els altres i un lloc així també permet que flueixi la comunicació entre infants de diferents edats, pares i avis.

Anant una miqueta més lluny i fent resó de les paraules del professor Francesco Tonucci, podríem dir que els parcs son un invent per excloure els infants de la vida dels adults, per apartar-los dels espais públics i fer que estiguin tots reunits en un espai aparentment segur sense “molestar” altres adults que no siguin els seus pares, avis o cangurs.

Si reflexionem, el sentit comú ens permetrà veure que els infants necessiten  just el contrari; ells voelen veure als adults, conviure amb ells i observar com es relacionen, és la seva manera de aprendre com funciona la societat i de identificar els possibles perills del seu poble o ciutat.

Hem de tenir clar que quan son petits, ells i nosaltres estem disposats a anar junts a tot arreu, però arriba un moment en el que prefereixen tenir autonomia i desplaçar-se sols o amb els seus amics, però com no els hem vist mai moure’s sols, afloren les nostres pors.

Tenir-los apartats en un parc que a més els diu com han de jugar: pel tobogà cal baixar per la rampa assegut, al gronxador cal anar també assegut, el cavallet cal fer-lo anar cap a davant i cap a darrera… diguem que l’espai per al joc lliure i espontani que tant defensem i del que tantes vegades hem parlat, als parcs tradicionals queda anulat, i no només pels propis jocs, també els pares que acompanyem els nens els diem sovint el què cal fer.

Tornant a referir-nos al Tonucci, el millor seria que els parcs no existisin, perquè els infants per jugar necessiten ben poqueta cosa, però la realitat és que els parcs són una necessitat que hem creat socialment i eliminar-la completament és molt difícil, així que per què no començar per crear, en comptes de parcs infantils, espais familiars ben pensats?

Podríem estendre’ns molt en com influeixen els parcs en el joc dels infants, però millor que això serà que us recomanem un llibre que defineix just el que nosaltres pensem sobre els parcs: La ciudad de los Niños de Francesco Tonucci, i també podeu mirar aquesta entrevista que li van fer a finals del any passat a  L’Escola dels Encants.

Al nostre país, els espais familiars pràcticament no existeixen, el que abunda són els parcs infantils poc “creatius” i això esta lligat a vàries coses: d’una banda tenim que qui s’encarrega dels espais de joc pels infants als pobles i ciutats son els ajuntaments. Alguns tenen sort i tenen regidors que saben què és un nen i quines són les seves necessitats. Aposten per espais al aire lliure creatius, amplis i bonics i uns quants fins i tot estan integrats a la vida quotidiana del poble, és a dir, que son espais frequentats per adults i infants. 

D’altres (la majoria), es limiten a instalar els jocs que compleixen la normativa i que son més economics i als que els cal poc manteniment i així, anem on anem, trobarem més o menys els mateixos parcs i patis escolars, amb les mateixes distribucions i els mateixos jocs, com si de franquícies es tractèssin.

Per sort, no a tot el món es concebeixen els espais públics per les famílies de la mateixa manera i ho hem descobert gràcies a Playscapes, el millor escaparat que coneixem per acostar-nos a tot el que es fa, principalment als Estats Units, però també en altres llocs del món, sobre aquest tema.
Fa 6 anys que  al seu bloc comparteixen els seus descobriments, alguns son veritables meravelles de disseny, arquitectura i creativitat. La seva motivació per crear el bloc us acostarà a la seva filosofia:

”Perquè és difícil trobar informació no comercial sobre espais de joc. I em sembla frustrant.”

“Perquè un espai públic de joc no te per què costar un milió de dólars i venir en una caixa. De fet, és millor si no és així”

“Perquè els parcs infantils estan insuficientment reconeguts com un medi artístic.”

“Perquè a tothom li encanten els parcs!”

No deixeu de visitar-lo, estem segures que us sorprendrà. Aquí us deixem una petita mostra d’espais que ens han agradat, alguns es troben almig de la natura i altres estan integrats en l’arquitectura urbana:

Navigating Dreams, Beam Camp and Matthew Springett Associates, Strafford New Hampshire USA, 2012

1

2

Chop-Stick, VisionDivision, Indianapolis, USA, 2012

3

chop stick

5

Thoughts on Playground Preservation, Central Park, New York City

central park 1

central park 2

Cow Hollow School Natural Playscape, San Francisco California, Surface Design, 2010

10

9

11

Loose parts on the Playground, Now and Then

12

13

14

Play Tents Community Art Installation, Noa Meir and Tali Buchler, Zichron Yaakov, Israel, 2012

15

16

17

Primary Structure, Jacob Dahlgren,Wanås Sweden, 2011

18

19

More Playground Crochet from Toshiko Horiuchi MacAdam

21

22_b

22

23



Murs d’Aigua
25 Juny 2012, 11:29
Filed under: Propostes Jugar i Jugar

Murs d’aigua

Let the Children Play

Let the Children Play

L’Estiu ja és aquí i per a molts nens i nenes aquesta estació de l’any és genial perquè el bon temps i la disponibilitat horària els permeten manipular i experimentar amb elements naturals que durant el curs escolar son menys accessibles, com l’aigua.

Per supossat, el millor que podem fer és acostar-nos al riu o a la platja, perquè les possibilitats de descobriment que aquests entorns ofereixen són inesgotables.

Però els dies que ens quedem a casa son molts, i per això avui us volem proposar una activitat que podreu fer amb els vostres infants en classe o a casa: la construcció d’un Mur d’Aigua. El podreu fer als vostres patis, jardins, balcons o fins i tot a la dutxa o la banyera.

No necessitareu instruccions, només una mica de traça, moltes ganes i clar, unes imatges per inspirar-se! Si cliqueu a la foto, podreu veure moltes més fotos.

Share and Remember

Share and Remember

Aquesta proposta de The Chocolate Muffin Tree és genial, per cada canal, els nens tiren aigua tenyida de diferents colors i el resultat que recullen al final és un nou color fet per ells mateixos.

The Chocolate Muffin Tree

The Chocolate Muffin Tree

Pre-School Play

Pre-School Play

Wid Kids

Wid Kids

Tinkerlab

Tinkerlab

Els circuits que tenen recorregut exerceixen certa fascinació en nens i adults, tots ens quedem meravellats amb ells. Solen relaxar-nos, perquè les coses amb moviments suaus i repetitius ens tranquil·litzen, com observar les onades del mar, les flames de la foguera, els núvols desplaçant-se lentament…

Gaudim veient i sentint aquests moviments i, en especial,  resulten nutritius per infants amb molta necessitat d’activitat corporal que, per la raó que sigui, no poden moure’s tant com voldrien. Observar i participar del recorregut del aigua en moviment sembla calmar i suavitzar el seu cos i el seu cor.

Us animem a realitzar el vostre propi Mur d’Aigua i a compartir amb nosaltres la vostra experiència.

¡US DESITGEM UN FELIÇ ESTIU!



L’estètica a l’escola
22 Març 2012, 22:00
Filed under: Propostes Jugar i Jugar

Per a nosaltres ha estat un plaer col · laborar en l’elaboració d’aquest article. El resultat no podia agradar-no més i ens ve molt de gust compartir-lo amb vosaltres.

Kireei, 21 de març de 2012

L’Estètica a l’Escola

Si penses que envoltar-se de coses maques no és una frivolitat i que l’estètica no és només una qüestió de forma, sinó de fons, no un tema superficial sinó una declaració de principis de llarg abast, aleshores estaràs d’acord en que això també és veritat pels infants.

Fracesco Tonucci deia en una conferència recent que l’escola hauria de proporcionar un entorn ric, que només d’entrar-hi fos en sí mateix un acte educatiu, i que els espais haurien de ser adequats amb el mateix criteri i estima amb el que decorem les nostres cases. Tots ens sentim millor si la nostra casa ens sembla maca, sempre és més agradable treballar en un entorn acollidor i, sens dubte, tots provem de personalitzar i millorar els espais en els que ens movem.

Escola Congrés Indians

Escola Congrés Indians

Després de sentir a Tonucci, decideixo parlar amb les dues persones que més saben de Joc Infantil que conec per preguntar-les sobre la importància de l’estètica en les joguines – que, al cap i a la fi, son les eines de treball dels infants – i en els espais de joc i aprenentatge.

La Carmen i la Claudia, de Jugar i Jugar, m’expliquen que l’estètica de les joguines és important: “Han de ser agradables a la vista, sense colors estridents i preferiblement de materials naturals. Això lliga amb la funcionalitat, perquè una estètica simple cedeix el protagonisme a l’infant. A més, l’estètica és important per dos motius més. Un, igual que fem els adults, és més fàcil tractar amb cura i apreci aquells objectes que ens agraden. I dos, si a nosaltres ens agraden les joguines dels infants, transmetem respecte i apreci per aquests objectes i farem que ells els vegin amb uns altres ulls i els visquin i juguin d’una altra manera”

Foto de Jugar i Jugar

Foto de Jugar i Jugar

També insisteixen en l’importància de la disposició d’aquestes joguines a l’espai, en funció de quatre criteris principals:

– L’ordre: “És la base d’un espai harmònic, i facilita que els infants se’n puguin responsabilitzar i mantenir-lo amb autonomia. Tres son els elements clau: la quantitat (limitada), la facilitat per endreçar-los i la disposició”.

– La flexibilitat: “Els espais s’han d’adaptar a les necessitats dels infants i dels adults que els habiten. La flexibilitat facilita la plasticitat en l’actitud i la generació d’idees. Un espai flexible ens parla de persones flexibles al seu càrrec”.

– L’autonomia: “Poder accedir als materials lliurement permet satisfer la necessitat interna d’exploració, descobriment i aprenentatge dels infants. D’aquesta manera no només respectem les seves necessitats sinó que a més a més afavorim un aprenentatge mutu, perquè el professor o acompanyant rep constantment missatges de les necessitats dels infants”.

– Diversitat de materials: “Dins de l’aula hem de poder trobar materials de diferents àrees d’interès i fins i tot d’exigències curriculars. També és important esmentar que d’una mateixa àrea convé que hi hagi al menys dos o tres materials diferents perquè no tots els nens responen igual a tots els materials”.

Escola Congrés Indians

Escola Congrés Indians

Tot això que és vàlid per casa, m’ho expliquen pensant en l’escola i em resumeixen així la seva visió de la importància de l’estètica en aquest espai:

“Quan entrem en una aula, igual que quan entrem en una casa, podem rebre molta informació de les persones que hi viuen. A l’aula ho veiem pel tipus de materials, per la decoració, l’ordre, la disposició del mobiliari, els treballs infantils exposats, el ús de taules i cadires…

Espais i materials no són indiferents ni per als infants ni per als adults. Sabem que les característiques dels materials influeixen en l’aprenentatge, en les conductes, les relacions, les sensacions i sentiments que se’n desperten.

Els nens i nenes aprecien el mateix que els adults: espais amplis, ben ventilats, lluminosos, no carregats. Quan un espai respira i és agradable els nens i nenes es troben millor i poden concentrar-se durant més estona.

Diferents pedagogies que han fet un treball profund al respecte basen bona part de la seva filosofia en la importància dels espais. Així, la pedagogia Reggiana ens parla d’espais per ser i estar, en la pedagogia Waldorf, el contacte amb la natura és vital, i també donen valor als materials fets pels propis infants, mestres i pares. Per a la metodologia Montessori, l’autonomia dels nens als espais és un dels principis més importants.

Escola Congrés Indians

Escola Congrés Indians

Decidida a comprovar l’aplicació pràctica d’aquestes teories, em poso en contacte amb l’Astrid Ruiz, directora de l’Escola Congres Indians, una escola pública d’educació viva i activa. Aquesta escola, que actualment esta emplaçada en barracons a l’espera de tenir a punt l’ubicació definitiva, no ha abandonat per aquest motiu els criteris estètics a l’hora de condicionar els seus espais. Pel contrari, és un element imprescindible en el seu projecte educatiu, que se centra en un acompanyament respectuós i una atenció exquisida als aspectes emocionals.

L’escola, que aquest curs té alumnes de P3 i P4, s’organitza per ambients lliures (art, laboratori dels sentits, jocs simbòlic…) i tallers (aigua, llenguatge matemàtic, música…) En la seva breu experiència de dos cursos han pogut constatar que el funcionament ha millorat, que les coses flueixen millor aquest segon any tot i tenir el doble d’infants. La diferència? La millora en la disposició dels espais i els materials.

Visito els ambients en funcionament durant l’entrada relaxada del matí, en que nens i pares circulen per l’escola com si fossin a casa, en un ambient calmat, familiar i agradable, molt llunyà al bullici precipitat o del silenci obligat que solem associar a l’inici de les classes. De fet, no hi ha classes, només uns espais bonics, molt pensants, amb “provocacions” que conviden a l’exploració, a l’acció, a la reflexió. La decoració i la disposició dels materials i el mobiliari és un reflex de la filosofia subjacent.

Un dels espais que més m’impressiona és l’Atellier Della Luce, on es pot experimentar amb les possibilitats creatives, artístiques, tècniques i científiques de la llum.

Escola Congrés Indians

Escola Congrés Indians

Isabel Rodríguez, la mestra responsable de l’ambient, m’escriu aquesta reflexió:

“Quan parlem d’estètica en el context de la nostra comunitat educativa ens referim, òbviament, a preparar espais amables, funcionals i rics tant per a les famílies, com per als treballadors del centre i, per suposat, per als infants. En aquest sentit, parlar d’estètica a l’escola és incorporar un compromís ètic amb la dignitat de les persones que l’habiten. Però també és una responsabilitat pedagògica que permet als infants establir diàlegs propis i particulars amb els elements de l’entorn. Per a això, és imprescindible la sorpresa, la provocació i la novetat que disposa i ordena l’estètica.

És de justícia dir que la inspiració ve donada de la visita que vam fer a les escoles maternals i infantils de Reggio Emilia promogudes per Loris Malaguzi, els textos de l’Alfredo Hoyuelos i el recolzament i assessorament de Paola Soggia, que va ser una alenada d’aire fresc per al plantejament d’una de les bases Fundamentals de la nostra metodologia: els ambients de treball i circulació lliure.

Assumir l’estètica com a part pròpia i element d’identitat de la nostra cultura escolar ha permès als infants explorar els elements amb sorpresa, aturant-se amb els detalls i donen ales a la seva capacitat innata de meravellar-se amb la vida sent ells, ara, els que no ens permeten adormir-nos perquè, tal com em va dir una nena fa uns dies al trobar-se una catifa danyada, “Isabel, has de canviar-la perquè necessitem alguna més maca”.

Surto de l’escola amb una sensació de benestar i relaxació. Ara entenc millor una cosa que vaig llegir en el bloc Cafè Pedagògic: “No es tracta de generar bellesa perquè sí, sinó d’entendre que la bellesa és un dret fonamental de l’ésser humà i que afecta el seu estat d’ànim i a la seva psicologia.” Així, la bellesa es converteix en un “raggio di luce” després del qual vindrà una nova manera de mirar les coses, d’aprendre, de viure.

Escola Congrés Indians

Escola Congrés Indians

Gràcies a la Carmen i la Claudia de Jugar i Jugar, i a l’Astrid i la Isabel, de l’Escola Congrés-Indians, per l’assessorament per a l’elaboració d’aquest article així com per l’entusiasme i la dedicació que posen en la seva feina.

Totes les fotos, excepte la segona (que pertany al catàleg de Jugar i Jugar), han estat cedides per l’Escola Congés-Indias i reflecteixen alguns dels seus ambients.



23 Març 2011, 19:11
Filed under: Propostes Jugar i Jugar

Propostes Jugar i Jugar

Un sorral a casa!

Molts de nosaltres hem cregut, durant un temps, que algunes activitats dels infants necessitaven una infrastructura especial, o un entorn concret on fer-la possible.

En el cas de la sorra i la terra, tendim a creure que la trobarem sortint al camp i, si vivim en grans ciutats, anant als parcs on hi ha sorrals. Però també sabem que els parcs urbans i zones infantils tenen espais molt reduïts per a la quantitat d’infants que acullen, i els petits sovint es veuen abocats a gestionar el territori, les eines que porten i el propi joc.

Disposar d’un espai amb sorra a casa els pot permetre experimentar amb llibertat, amb un temps i un ritme més personals, i sense malbaratar l’energia i l’interès en defensar un tros de sorra, reclamar la pala que algú altre s’ha endut o lamentar el seu pastís aixafat accidentalment.

Si amb el moviment sempre preferiran enfilar-se a un arbre que fer-ho en una espatllera, amb la sorra serà preferible una platja que un sorral…però a casa, en un pati, celobert, petita terrassa o safareig i, si més no, en alguna cambra que tingui el terra de rajola (lavabo, cuina), fabricar-nos un petit sorral no és cap impossible.

Un contenidor de plàstic o un calaix amb tapa, pot funcionar com a petit sorral. Només cal que estigui col·locat en un lloc estable, accessible i segur. Podem facilitar pales i galledes, coladors, embuts, culleres, petxines.

Observeu els vostres infants jugant amb sorra en un entorn relaxat, a casa. Probablement veureu com la seva dinàmica d’experimentació i la concentració, i el plaer també, són ben diferents de quan són en un parc superpoblat.

I tasteu també el plaer de visitar un parc…quan estigui buit!



8 Març 2011, 23:50
Filed under: Propostes Jugar i Jugar

Propostes Jugar i Jugar

Espais de joc

Jugar i Jugar

Fa algun temps ja us vam parlar del joc de qualitat, un dels principals motors de Jugar i Jugar.

Alguns factors determinants del joc de qualitat són l’estat de conservació dels materials i la manera com estan organitzats. Això té a veure amb la dignitat i el valor que els atorguem, amb el respecte que transmetem als infants i el que sentim pels seus objectes de descoberta i de joc.

Avui volem parlar-vos de com estructurem els espais destinats al joc. Els pares i mares tenim una responsabilitat i un repte importants: retirar una part dels materials antics, organitzar els nous, ubicar-los per aconseguir uns espais atractius que convidin al joc espontani i creatiu dels petits.

Claudio Sourrue

Creiem que els materials i els espais de joc tenen la mateixa importància que els altres objectes i estances de la casa; per això endreçar, netejar, decorar, és tan aplicable al nostre dormitori o a l’escriptori com als prestatges de les joguines; a la roba, la vaixella o els aparells electrònics, com a l’espai on poden construir un garatge de cotxes o una casa de nines. Les seves eines de treball, d’indagació i descobriment, són tan eficaces i útils com el nostre ordinador portàtil.

Jugar i Jugar

Els infants ocupen, utilitzen i gaudeixen dels espais de joc quan són espais oberts, suggerents i adequats al seu estadi evolutiu. Una proposta per a nadons, per exemple, podria ser així:

Anna Ortiz

Finalment, hem reunit algunes paraules útils per revisar els nostres espais de joc:

Ordre. Té a veure amb la ubicació de les joguines, endreçades en paneres, capses o cistells, que facilitin la diferenciació. Els contenidors grans tendeixen a la mescla i l’acumulació, mentre que els contenidors petits permeten veure’n el fons, guardar-hi menys volum d’objectes i no barrejar continguts. Ordre simple, accessibilitat, evitar un ambient carregat, i tenir present que el protagonisme sigui de l’infant, no pas del mobiliari.

Quantitat. Molts tendim a l’excés d’oferta de materials i joguines. Els infants necessiten un nombre relativament reduït de propostes que els permetin indagar per sí mateixos, i els materials dels que puguin responsabilitzar-se. Una quantitat desmesurada no els aporta més curiositat, ni més alegria, sinó una saturació d’estímuls que els desmotiva i els dispersa.

Conservació. Els objectes de joc (com les nostres eines de treball) són útils si estan ben conservats. Si els tenim trencats, falten peces, estan molt bruts o tenen desperfectes, els podem reparar, netejar o restaurar, en definitiva, tenir-ne cura.

Jugar i Jugar

Rotació. No tots els materials de joc han d’estar disponibles a l’espai habitual. Si observem quines preferències i interessos té l’infant, podem separar i retirar-ne temporalment una part. Canviar de tant en tant els materials, els llocs i els usos de l’espai és atractiu i obre la porta a noves possibilitats.

Moviment. En els espais interiors, tendim a oblidar o a creure impossible oferir propostes de moviment. El moviment és una de les principals necessitats del seu desenvolupament i, sent una mica creatius, podem incloure fàcilment alguna opció a casa: hamaca, escala, corda penjada, altell amb matalassos, coixins d’escuma polivalents…

Claudio Sourrue

L’expressió artística. El material d’expressió plàstica és un bàsic: paper i cartró, tisores, llapis, ceres i pintures, pinzells, papers especials, cola, capses i envasos reutilitzables, cartrons diferents, suro, feltre… Els infants exploren amb gran profunditat a través de les manualitats, i sovint s’equilibren amb activitat artística (responent a necessitats reflexives i expressives) després d’estones de moviment i de joc més dinàmic. Com en la resta de materials, més valdrà poca quantitat i de qualitat que molta abundància de material poc sòlid, i evitarem acumular llapis trencats, ceres aixafades, plastilina massa desgastada.

Us animem a revisar els vostres espais de joc, i a fer-hi, a poc a poc, petits canvis. Segurament tant els vostres fills com vosaltres us sorprendreu!

Jugar i Jugar