Jugarijugar's Blog


10 Coses que desitjo pels nens d’avui dia
16 Abril 2014, 07:39
Filed under: Articles d'altres

Aquest article 10 Things I Wish for Today ‘s Kids es va publicar en Gras Stain Guru, un bloc que seguim fa temps i que us recomanem àmpliament.

“La infantesa és el forn on ens fonem per ser essencials i aquesta essència ens forma per bé.”

-Katherine Anne Porter-

Jugarijugar

Com oradora i escriptora, i espero que, líder en pensaments en temes d’infància, passo molt de temps parlant amb els pares, professors (educadors) i en general, altres adults. Són persones que treballen amb infants, tenen fills o es preocupen pels nens.

Però avui, vull parlar als nens. Perquè ells també mereixen estar en aquesta conversa. Tal com defensem una infantesa feliç i saludable, estiguem al cas de mantenir aquestes coses que defensem. Amb una mica de sort, alguns d’aquests adults ho escoltin.

10 Coses que desitjo per als nens d’avui en dia:
1. Que els mitjans de comunicació deixin d’espantar als pares de 24-7, perquè pensen que l’únic lloc segur és estar amagat a casa.

2. Que els responsables de prendre les decisions es posin a treballar amb la reforma de la veritable educació. Aquella educació que dóna l’oportunitat d’aprendre a estimar aprendre, i no només aprendre el que entra en un examen.

3. Que nosaltres els “adults” deixem de ser tan assenyats a la lleugera, de manera que la responsabilitat no sigui la primera cosa que tinguin en ment educadors, parcs, monitors de lleure, associacions comunitàries i pares. Espero amb totes les meves forces que, en realitat, et permetin jugar, prendre riscos i divertir-te en aquesta vida.

4. Que t’adonis que tens opcions, i el dret a cometre errors -i el món no deixarà de girar quan fallis. T’ho prometo, fins i tot quan ho sentis d’aquesta manera.

5. Que els teus pares t’estableixin un límit de temps per passar davant de la pantalla. Ja ho sé, no vols sentir això, però confia en mi -és una necessitat. La visió de la vida quan aixeques la vista de la pantalla és increïble.

6. Que aprenguis a estimar la lectura. Encara que facin una pel·lícula del llibre, t’asseguro que el llibre serà millor. Aprèn a perdre’t en una història i a tractar d’escriure la teva pròpia.

7. Que passis tota l’estona que puguis a l’exterior. Fes un cop d’ull al bosc, la platja, les muntanyes i tot el que observis. Deixa que la natura t’impressioni.

8. Que aprenguis a ser valent, audaç, deixa onejar la teva pròpia bandera. No em refereixo a viure perillosament – però em refereixo a tenir la fermesa i el coratge per viure realment i que no tinguis por de ser tu mateix.

9. Que no obtinguis tot el que vulguis, que les coses no sempre et seran fàcils, que de vegades t’estamparàs de cara i que esbrinaràs (sí, amb el temps) que serà una cosa positiva. (i que els teus pares et van DEIXAR caure a vegades)

10. Que tindràs la llibertat per respirar i l’espai per explorar el món i descobrir qui ets en ell.

Doncs, això és tot. Tinc un munt d’esperances i desitjos per a vosaltres nois, però el que més desitjo és que creixeu sabent apreciar la vida tal com és, rica i fascinant, i que sapigueu com treure-us la pols de sobre i aixecar-vos cada vegada que les coses es posin difícils, perquè ho faran.

Oh! I que, per saber realment com riure -profund, des del ventre, que els ossos s’agitin d’una riallada. És una de les majors habilitats que no s’aprenen mai.

Gaudiu del viatge i molta sort, nois. Us donaré tot el meu suport.

Bethe Almera.



Nit de reis, una nit màgica
23 Desembre 2013, 23:16
Filed under: Especial Jugar i Jugar | Etiquetes: ,
Foto de "Tea on the moon"

Foto de “Tea on the moon”

S’apropa una de les époques de l’any més boniques pels nens: el Nadal i, especialment, la Nit de Reis. Moltes famílies comencen ja en aquestes dates a donar-li voltes al tema dels regals: alguns nens ja fan la carta i els pares i les mares s’enfronten al dilema de triar les joguines més adeqüades, les que faran més il·lusió, les que seran recordades amb nostàlgia anys després. Sí, la tria de les joguines és molt important. Però nosaltres pensem que la màgia d’aquestes dates recau sobre tot en altres factors que de vegades ens passen desapercebuts.

El més important de la Nit de Reis no és donar resposta a una llista de regals demanats pels infants sino la construcció d’uns records farcits de moments especials, sensacions inoblidables i detalls que van molt més enllà del que és purament material.

Els nostres fills no recordaran al cap dels anys totes les joguines que van rebre. Potser recordaran algunes en concret, que aniran lligades a experiències importants o etapes maduratives clau. Pensem en quines joguines recordem nosaltres mateixos de la nostra infantesa: potser una bicicleta, un joc de construcció, un circuit de cotxes, una nina especial… No sabem quines seran les joguines que romandran a la memòria dels nostres fills el dia de demà.

Però el que sí quedarà gravat per sempre és el temps i l’amor que dediquem a envoltar aquella Nit Màgica de petits gestos i detalls. Es tracta d’adoptar una actitud que ens pot arribar a transformar com a persones i canviar, fins i tot, la nostra escala de valors, perquè preparar una Nit Màgica implica dedicació, una gran feina d’observació, molta generositat i una bona dosi d’il·lusió.

Algunes idees:

– Cuinar junts unes galetes pel sopar dels Reis.

– Anar a esperar els Reis amb uns fanalets fets a mà per la ocasió.

– Música sonant quan ens llevem del llit, el matí de Reis.

– Trobar tres gots antics que els Reis han fet servir durant la nit i que han deixat oblidats a la taula de la nostra cuina.

– Restes d’encens o mirra pels racons.

– Una cabana feta amb un llençol vell i amb els regals a dins.

– Petjades dels Reis i els seus camells pel passadís de casa.

– Una nota escrita pel patge reial amb lletra recargolada a sobre de la taula.

Potser coneixeu la preciosa història de J.R.R.Tolkien que, durant més de 20 anys, va escriure cartes del Pare Noel pels seus fills (des que el gran tenia 3 anys fins que la més petita va complir els 14). Tolkien va crear pels seus fills un món màgic, habitat pel Pare Noel, el seu secretari, l’Ós Polar del Nord, elfs, gnoms, ninots de neu i molts altres personatges. Les cartes anaven escrites amb una cal·ligrafia molt cuidada i va il·lustrar ell mateix les cartes amb una constància i dedicació admirables. La correspondència entre els fills de Tolkien i el Pare Noel no va ser interrompuda ni tan sols per la Segona Guerra Mundial.

Nosaltres potser no tenim les habilitats literàries de Tolkien, però podem posar en joc la nostra imaginació per regalar a la nostra família uns moments de màgia que, com totes les coses bones de la vida, són gratis.

Bones festes i que passeu una preciosa Nit de Reis!

Carmen i Claudia

Text de Jugar i Jugar amb la col·laboració de L’Elena Ferro



Dia Internacional del Punt
13 Setembre 2013, 10:24
Filed under: Ens agrada

El Punt, de Peter H. Reynolds és un llibre molt conegut editat ja fa uns anys. El que nosaltres no sabíem, és que a partir d’aquest petit conte, es va crear tot un moviment per fomentar i acompanyar la creativitat de grans i petits. Aquest dissabte 15 de setembre es celebrarà el “International Dot Day”, un dia que pretén ser una celebració a la creativitat.

A la pàgina web, hi trobareu vídeos d’escoles que han fet propostes artístiques basant-se en l’història del conte i us podeu sumar a la celebració i al registrar-vos, us podreu descarregar una guia didàctica per posar en pràctica els principis creatius de Peter H. Reynolds amb els vostres infants.

dot_overlay2

Ens alegren les iniciatives que promouen l’art, una  vegada vam sentir en una xerrada de José Miguel Castro que totes les persones sabem dibuixar, però que ens han ensenyat que només existeix una forma correcta de fer-ho i ho hem interioritzat de tal manera que ens hem bloquejat i hem deixat de fer servir el dibuix com el que és, una eina més d’expressió.

Us animem a celebrar el dia del art dibuixant qualsevol cosa, dibuixar és un joc, igual que saltar a corda, ballar o anar amb bicicleta, cadascú ho fa a la seva manera i si ho poseu en pràctica, els vostres infants rebran que esteu per sobre de judicis externs i que gaudiu de l’expressió artística sense complexos i segurament seguiran el vostre exemple!



Viure la tornada al cole
12 Setembre 2013, 13:19
Filed under: Especial Jugar i Jugar

5200781664_be0b66b567

Ja està, els nens i nenes ja han tornat al cole. Cada any em passa el mateix, abans que comenci l’Estiu m’envaeix el pànic pensant que no superarem tants dies d’estiu, m’imagino els meus fills perseguint-se a crits desesperats per tota la casa, suplicant veure la tele una i altre vetada, intentant trobar amics que han marxat al poble, a la platja, a casa de l”avia…

Però els dies  passen molt més ràpid del que ens pensem i per als que ocupem aquest rang social tant liberal i fantàstic d’autònoms, treballar amb entrebancs és la normalitat, així que les últimes setmanes en casa ja eren de molta harmonia i els meus fills jugaven, de vegades amb amics i d’altres sense, es barallaven, es reconciliaven, miraven la tele, dibuixaven, dormien fins una mica tard, es preparaven l’esmorçar… i enmig de tot allò, jo treballava, evidentment no era un model de productivitat, però treballava.

Avui no tenia molt clar què compartir amb vosaltres per la tornada al cole i intentant inspirar-me, he notat amb més força el silenci que es respira a casa i m’he imaginat els meus fills en el seu primer dia de classe, la gran canvia de cicle i el petit de professora, els he deixat a la porta emocionats, pensant en els possibles nous companys que s’incorporarian a la classe aquest curs. També he vist petits que ploraven i continua revelant-me que el començament de cole hagi de ser traumàtic.

Així que finalment avui soc menys productiva que dies enrere, perquè  el meu pensament l’ocupen molts nens i nenes que estimo: els que comencen i ploren, els que comencen i van saltant d’alegria, els que estrenen profe, els que cursen l´últim curs de primària, els que treuen bones notes i els que no tant, els que canvien de cole, els que no volen quedar-se al menjador, els que troben injust que les vacances durin tant poc i els que per contra, creuen que l’estiu és etern i avorrit, els que no juguen a fútbol i s’avorreixen en el pati, els que van a escoles actives, els que van caminant sols per primera vegada….

Avui la vida de molts infants canvia i val la pena aturar-nos un moment i viure-la amb ells intentant gaudir, respectar, acompanyar i aprendre d’aquests dies de canvi i transició a la seva vida perquè després de tot, qui sap què estaríem fent si no fos per ells.



Com fugir del vall de la mort de l’Educació
8 Agost 2013, 13:29
Filed under: Educació

Ja fa uns quants anys que seguim atentament el que fa i diu Sir Ken Robinson.

En aquesta xerrada TED del mes d’abril, que per cert ens va agradar especialment, Sir Ken Robinson destaca 3 principis fonamentals per a que la ment humana prosperi – i com la cultura educativa actual treballa en contra d’això.

Amb el seu particular sentit del humor i la gràcia que el caracteritza ens explica com fugir  del  «vall de la mort» educatiu al que ara mateix ens afrontem i com educar a les nostres generacions més joves en un clima de possibilitats



Tornen els nens
12 Juliol 2013, 15:28
Filed under: Articles d'altres

Foto flickr de sflovestory

Carlos González és Doctor en Pediatria, escriptor i col·labora habitualment amb diferents publicacions.

Tornen els nens” és un article que ens va arribar al cor, subscrivim íntegrament les seves paraules.

Diari Ara, 6 de juliol de 2013.

Tornen els nens

Arriba l’estiu i les criatures tornen a la ciutat. Nens que caminen agafats de la mà, d’altres que van tots sols, infants que no caminen…

Veiem la nena enganxada al seu pare com una paparra (“No tens calor així, carinyo?”) i la que dansa i fa saltirons a cada pas perquè seria una pèrdua de temps caminar normal sota un cel tan blau, agafant una mà tan estimada, en un món tan nou. Nens que fan totes les preguntes (“Què fa aquell gos?”, “On anem?”, “Per què els pobres no treuen diners del caixer automàtic?”) i nens que tenen totes les respostes (“Dues ensaïmades, iaia, dues ensaïmades grans, només per un euro!”). El nen de dos anys que disputa durament a la seva germana de sis el privilegi d’empènyer el carret del súper, els germans que han aconseguit un carret cadascú i fan curses, les bessonetes assegudes totes serioses dins del seu carret, com si les acabessin d’adquirir en oferta dues per una.

Veiem iaies que escridassen i amenacen i després riuen amb altres iaies, i nens que se les estimen perquè tothom sap que les iaies mai no s’enfaden de veritat. Nens que es prenen la llista de la compra amb gran seriositat (“La farina, mama, és aquí la farina. Què més falta?”). La nena que intenta dominar les seves primeres espardenyes amb taló una mica alt, els adolescents que encara busquen la manera de moure harmoniosament els seus braços i cames súbitament massa llargs. Avis que ja no supervisen les obres públiques perquè tenen coses més interessants a supervisar. Nens que continuen tocant el que els han dit que no toquin, mares que estan a punt de perdre la paciència però s’ho repensen i ho deixen córrer. Nens que ajuden i expliquen i ploren i riuen i pidolen i corren i que tot s’ho miren amb un interès i una veneració que fan que els nostres carrers semblin parcs i avingudes.

Els nens han tornat a la ciutat, i l’han il·luminada. Com els boscos del Brasil a l’himne nacional d’aquell país, em sembla que les nostres ciutats, amb nens, tenen més vida, i la nostra vida més amors. Renunciem a moltes coses la resta de l’any, quan enviem els nostres nens a passar la major part del dia dins d’una escola. Marxaran al setembre i els dies es faran més curts i marxaran també les orenetes i les flors es tancaran i el cel es tornarà gris i les fulles cauran dels arbres. Tornaran breument per Nadal, i enmig del fred de l’hivern la ciutat s’omplirà de rialles i llums i músiques i la gent tornarà a somriure. No només els pares; tota la societat perd alguna cosa important quan els nens no hi són. Espero que almenys els ensenyin alguna cosa. Que el nostre sacrifici hagi valgut la pena.



Guanyadora Sorteig Diada Internacional del Joc 2013
6 Juny 2013, 10:00
Filed under: Sortejos

Ja tenim guanyadora!

La recepció de fotografies per entrar al Sorteig de la Diada Internacional del Joc es va tancar el dilluns 3 de juny a les 20:00. Aquest matí hem realitzat el sorteig i ha guanyat la foto número 157 que correspon a…

MARTA BORRELL

157 marta borrell

random 2013

¡Enhorabona Marta! i gràcies a tots per participar. Ha estat genial anar rebent les vostres imatges amb els vostres infants jugant al aire lliure.


Aviat ens posarem en contacte amb la persona guanyadora. ———————————————————————————————– Hem fet el sorteig mitjançant el generador del números al atzar http://www.random.org