Jugarijugar's Blog


31 agost 2011, 23:57
Filed under: Ens agrada

Ens agrada

Per què els infants fan tombarelles?

Lance Shield

Per inaugurar temporada i celebrar la rentrée, una entrada sobre el moviment, amb un text de S. Goddard. Mentre l’estiu va deixant pas a la suavitat de la tardor, volem recordar el sentit dels seus saltirons, giravolts, tombarelles i verticals-pont… durant tot l’any!

Per què els infants giravolten i fan tombarelles?

El primer sentit que desenvolupem és el sentit de l’equilibri. És vital per la postura, el moviment i el sentit de “centre” en l’espai, el temps, el moviment, la profunditat i un mateix.

Totes les sensacions circulen a través del mecanisme de l’equilibri (sistema vestibular), en el nivell del tronc de l’encèfal, abans de passar a la regió especialitzada del cervell. Així doncs, tots els sentits dels que l’infant dependrà per a l’aprenentatge estan vinculats a l’equilibri.

Per al nadó acabat de néixer, la percepció i la moció són una mateixa cosa. No és conscient que so i moviment, visió i tacte són sensacions diferents, perquè per a ell totes es fusionen en una sola experiencia o sentiment. La moció és el primer llenguatge del nadó, i com més eloqüent sigui el seu llenguatge primari, més ràpidament desenvoluparà les seves capacitats d’expressió, d’exploració i desenvolupament.

L’estimulació dels mecanismes d’equilibri és una part integral del creixement de l’embrió des de la concepció. Sent cada moviment que fa la mare, dins de l’entorn protegit de l’úter. Després del naixement, els sentiments continuen percebent-se a través d’un vast repertori de patrons de moviment: des d’estar ajagut, donar cops de peu, girar-se, asseure’s, gatejar i arrossegar-se, fins a caminar, córrer, saltar, gronxar-se, rodar i fer tombarelles. Es produiran les connexions entre l’aparell vestibular i els centres superiors del cervell a través del moviment. El mecanisme d’equilibri, el cerebel i el cos callós necessiten entre 7 i 8 anys per mielanitzar-se; durant aquests anys, l’estimulació vestibular és l’ingredient natural de cada joc de l’infant.

Ernst Vikne

El nadó comença amb la repetició constant de moviments de braços i cames, practicant l’extensió i la flexió dels músculs i entrenant la coordinació oculo-manual.

El bebè de vuit mesos que rodola endavant i endarrera sobre el terra, sense un objectiu concret, està preparant el seu equilibri per asseure’s, posar-se dret i finalment caminar. Pel que fa a ell, quan es mou, el món es mou amb ell, i quan ell s’atura, el món roman quiet. Gatejar és, doncs, un pont important, que el capacita per combinar el sistema vestibular, el propioceptiu i el visual per primera vegada. El caminar no augmenta només la mobilitat, sinó que també permet mantenir la independència de les mans. Aquests són els primers nivells d’aprenentatge que haurà de practicar i d’integrar amb els altres sistemes. Per tant, durant els primers anys, el moviment és el vocabulari primordial i el llenguatge està basat en el cos. El control voluntari del moviment només es pot desenvolupar a través de l’ampliació dels horitzons del moviment.

L’infant de 3 a 6 anys que saltironeja, fa voltes i roda contínuament mentre avança pel carrer, està encara aprenent a controlar el seu equilibri, perquè el nivell més avançat d’equilibri és la capacitat de mantenir-se quiet. L’acció de No-moviment requereix funcions de tot el cos, i requereix que els grups de músculs operin en conjunt, sense ajustaments continus: significa l’assoliment del control postural madur. L’infant que no pot mantenir-se quiet, instintivament sap que el seu equilibri encara necessita pràctica. El que no pot mantenir-se a la vorera quan veu un mur baix que s’estén al llarg de la vorera, i ha de pujar-lo i baixar-lo una i altra vegada, està entrenant el seu control muscular, la percepció de la profunditat i la integració visual motora. Fer la roda o fer salts mortals facilita encara més la separació del moviment i altres sensacions, perquè només quan l’infant tingui control del moviment podrà posar atenció a altres experiències.

Karva Javi

La hiperactivitat i el dèficit d’atenció poden ser dos signes d’immaduresa de la funció del sistema vestibular. Com a pares, mares i mestres, tenim tendència a implorar que els nostres nens i nenes hiperactius “s’estiguin quiets” i “s’asseguin bé”. S’ha comprovat que els infants hiperactius als que es permet fer voltes durant 30 segons en ambdues direccions, mostren un augment del seu límit d’atenció de 30 minuts després de l’exercici, cosa que suggereix que necessiten estimulació vestibular per “posar en marxa el seu cervell”.

Els nostres ulls funcionen des del circuit vestibular del cervell. Les nostres oïdes comparteixen el mateix nervi craneal i el sentit del tacte està íntegrament vincular al sistema vestibular a través del moviment de les cèl·lules ciliars, que tenen els receptors localitzats a la dermis de la pell. Si el moviment és el primer llenguatge de l’infant, les sensacions són el segon. Només quan la moció i les sensacions estan integrades, llavors podran desenvolupar-se plenament les habilitats de la parla, l’escriptura i la lectura.

Quan els nostres nens i nenes fan voltes i giren, estan concentrats en la seva primera lliçó.

ShravanSamurai

Sally Goddard Blythe

Institute for Neuro-Physiological Psychology (Austràlia)

Article original publicat a la revista First Steps.