Filed under: Especial Jugar i Jugar
Perquè la nostra societat global pugui desenvolupar solucions a problemes urgents en un món cada vegada més impulsat per la tecnologia i en canvi constant, hem de tornar a emprar la nostra força de treball per fer el que les màquines no poden: ser emprenedors, independents i pensadors estratègics -ser creadors amb propòsit.
Això comença per canviar la manera com els estudiants, especialment els més joves, aprenen.
Ells són el futur, malgrat tot, i tenen una forta necessitat evolutiva per jugar, com es descriu a la revista Scientific American:
“En un estudi clàssic publicat en Psicologia del Desenvolupament en 1973, els investigadors van dividir a 90 nens en edat preescolar en tres grups. A un grup se li va dir que juguessin lliurement amb quatre objectes -eren una pila de tovalloles de paper, un tornavís, una taula de fusta i un munt de clips de paper. Es va demanar al segon grup que imitessin un investigador amb els quatre objectes. L’últim grup se’ls va demanar que s’asseguessin en una taula i dibuixessin el que volguessin, sense veure els objectes.
“Cada escenari va durar 10 minuts. Immediatament després, els investigadors van demanar als nens a pensar idees sobre com es podria utilitzar un dels objectes. Els nens que havien jugat amb els objectes amb nom, de mitjana, van fer un ús creatiu dels objectes tres vegades més que els joves dels altres dos grups. Això ens suggereix que el joc fomenta el pensament creatiu”
Aprenent a través del joc amb l’enfocament de “pràctica, intel·lectualitat” és una poderosa manera d’avançar. El joc dóna als nens l’espai per somiar, descobrir, improvisar, i la convenció al desafiament. És crucial per al desenvolupament social, emocional, cognitiu i fins i tot físic, ajudant-los a créixer “més equilibrats, més intel·ligents i menys estressats”.
Font: forbes.com
Però, on va anar el joc?
Durant les últimes tres dècades, mentre que els escolars K- 12 s’han convertit en els millors examinats, també s’han tornat menys imaginatius, segons molts experts en educació, incloent Kyung Hee Kim, un professor d’educació a la Universitat de William i Mary. El 2011, va analitzar les puntuacions de les proves de Torrance de Pensament Creatiu i va trobar que: “els nens s’han tornat menys expressius emocionalment, amb menys energia, menys loquaços i expressius verbalment, menys humorístics, menys imaginatius, menys convencionals, menys vius i apassionats, menys perspicaços, menys aptes per connectar coses aparentment irrellevants, amb menys capacitat de síntesi, i menys propensos a veure les coses des d’un angle diferent.”
“La major caiguda”, com a autor, Hanna Rosin assenyala a The Atlantic que, “s’ha estat en la mesura de ‘l’elaboració’, o la capacitat de prendre una idea i ampliar-la novament”.
En altres paraules, estem enmig d’una crisi de creativitat. En una època en què estem desesperats per noves respostes a velles preguntes, i que fins i tot per als nens, que lideren l’etapa més fàcilment en els rols com innovadors, això és un problema.
Les bones notícies: Hi ha innovadors d’alt impacte que es dediquen a retornar el joc en gran mesura. Estan repensant el procés d’aprenentatge, inspirant als nens i permetent aplicar la desobediència constructiva i productiva.
“El joc no és un luxe”, diu Johann Olav Koss. Koss està en una missió per utilitzar l’esport i el joc per educar i capacitar els nens i joves en les comunitats desfavorides perquè superin els efectes nocius de la pobresa, els conflictes i les malalties. Ell és un patinador de velocitat noruec que va trencar 10 rècords mundials durant la seva carrera, s’exerceix com a president i director executiu de l’ONG internacional “Right to Play” (Dret a jugar).
Koss, el seu personal i 13.500 entrenadors voluntaris arriben a més d’un milió de nens cada setmana. Utilitzen jocs i mètodes actius d’aprenentatge basats en el joc com a eines per a l’educació i al desenvolupament. El futbol, per exemple, s’usa per ensenyar la tolerància i jocs sobre la prevenció de malalties, la immunització o problemes nacionals de salut.
“Tots els nens tenen dret a jugar, no només perquè és divertit, sinó perquè és fonamental per la seva educació i desenvolupament saludable”, va dir, després de rebre el Premi LEGO de l’any passat, atorgat per la Fundació LEGO (dedicada a redefinir el joc i a reimaginar aprendre a construir un futur impulsat per lo creatiu, compromès, aprenents de la vida) a les persones que han fet una extraordinària contribució en favor dels infants i joves.
L’Acadèmia Americana de Pediatria estaria d’acord amb Koss. L’any passat, van arribar a la conclusió que el joc, ja sigui organitzat en interiors o a l’aire lliure, “és un descans necessari en el dia per optimitzar el desenvolupament social, emocional, físic i cognitiu del nen”.
Que la veritat cada vegada més evident és també la raó per la qual Jill Vialet, el fundador i CEO de Playworks, ha estat treballant per reintroduir el joc a un sistema d’educació dels EEUU. Un sistema en què gairebé la meitat de les escoles han reduït o eliminat l’esbarjo per tenir més temps per a les assignatures centrals, on en una de cada quatre escoles primàries ja no ofereixen l’esbarjo per a tots els cursos, i on més de tres quartes parts dels directors realment treuen l’esbarjo com a part del seu pla de disciplina.
“Si volem treure el millor dels nostres fills”, diu ella, “caldria començar per donar-los un gran recés”.
Playworks funciona. Té un impacte positiu en el “clima” a les escoles, fent millors i més productius els dies escolars, segons els experts de Mathematica Policy Research i John W. Gardner Center de la Universitat de Stanford per a Joves i les seves comunitats.
Van trobar que Playworks, que actualment opera a 500 escoles de 22 ciutats dels Estats Units, millora la resolució de conflictes i el rendiment acadèmic, i redueix l’agressió: els professors del grup d’assaig informat una major sensació de seguretat, i els informes d’intimidació i comportament excloent durant l’esbarjo van ser gairebé a la meitat.
Vialet planeja arribar a un milió d’estudiants el 2016.
El món en què vivim ja no s’ordena per l’eficiència industrial o repetició, sinó tot el contrari: la imprevisibilitat. Però encara ens eduquem per a fàbriques de “educar la gent fora de la seva creativitat” , com Sir Ken Robinson deia – mentre que els empresaris d’avui dia segueixin exigint habilitats “changemaking” que inclouen la comunicació, el treball en equip, l’empatia, el pensament crític i la resolució de problemes imaginatiu.
Si volem un món millor, més intel·ligent, hem de canviar la manera com ensenyem als nens de la propera generació. Permetre que més estudiants puguin créixer sense habilitats exploratòries, que els ajudin a assolir el seu potencial, seria criminal.
El joc pot ser la solució.
A què estem esperant?
Aquest article es va publicar el passat mes d’abril al blog de forbes.com i va ser escrit per John Converse Townsend
Filed under: Sortejos
¡Ja tenim escola guanyadora!
La recepció de fotos per participar en el Sorteig pel dia internacional del Joc es van tancar el dimecres 4 de juny de 2014 a les 20:00. Aquest matí hem fet el sorteig i ha guanyat la foto número 51 que correspon a…
¡Escola de Sant Esteve de Guialbes!
Taula de llum, Escola Sant Esteve de Guialbes
Enhorabona! i gràcies a totes les escoles per participar!
Ha estat genial anar rebent les votres imatges i volem aprofitar aquest espai per agrair-vos per permetre el joc a les aules.
En breu ens posarem en contacte amb l’escola guanyadora.
———————————————————————————————–
Hem fet el sorteig amb el generador de números al atzar http://www.random.org
Filed under: Sortejos
Ha passat un any més i aquí estem amb vosaltres celebrant novament la nostra particular festa major, el Dia internacional del Joc. Aquest any estem dedicant la jornada al dret al joc a les aules i per poder contribuir a que això sigui possible el nostre sorteig està dirigit a AMPAs, AFAs, etc. i ESCOLES. .
Abans d’explicar-vos el què caldrà fer per participar, comencem per obrir boca amb els regals que sortejarem
Una Balança multifuncional + 1 set de volum y poliedres
Podreu escollir un dels quatre regals que proposem.
I ara, si esteu preparats, us expliquem el que cal per participar:
1.- Agafeu la càmara de fotos o el mòbil!
2.- Captureu un moment de joc a la vostra aula.
3.- Envieu la foto a claudia@jugarijugar.com
Bases del sorteig:
– Només s’acceptaran fotografies de NENS/ES jugant a les aules.
– Podeu enviar una única imatge per escola.
– Envieu la vostra foto amb l’assumpte Sorteig Dia del Joc indicant telèfon, nom de contacte i indicant si autoritzeu què la foto es publiqui al nostre blog i facebook.
– Totes les fotos participaran en el sorteig. No és un concurs de fotografia.
– L’últim dia per enviar-les és el dimecres 4 de Juny de 2014
– Anunciarem el guanyador el divendres 6 de Juny i haurà de respondre en un termini màxim de 15 dies, passat aquest temps sense resposta, entendrem que renuncia al regal.
Famílies, animeu a les vostres escoles a participar-hi!!
Filed under: Especial Jugar i Jugar
Coneixeu Foldit? És un videojoc trencaclosques en línia sobre el plegament de proteïnes. L’any 2011 els usuaris registrats, jugant de manera col·laborativa, van resoldre en tres setmanes un problema sobre l’estructura d’un enzim associat al virus de la SIDA. Els científics, fent servir métodes tradicionals, no ho havíen aconseguit en 15 anys.
Johan Huizinga va publicar l’any 1938 un llibre titulat Homo ludens on afirmava que l’acte de jugar és consubstancial a la cultura humana. No hi ha humanitat sense joc. Des de llavors s’ha estudiat molt la importància del joc en el desenvolupament humà; el joc ja no es considera cosa de nens, és una activitat humana imprescindible a qualsevol edat. Ja en vam parlar a l’article El jugar no té edat, on reivindicàvem l’esperit lúdic, un esperit relacionat amb la capacitat d’aprendre i emprendre, amb la llibertat i amb la felicitat. El joc també té una capacitat productiva, com hem vist amb l’exemple de Foldit.
Escola Can Manent (Cardedeu) “De gran vull ser mag i fer-ho tant bé com l’Antonio Díaz, un mag jove que actua a molts indrets. Vull ser mag perquè la gent s’ho passi bé!!
Aquesta enorme potència creativa que té el joc no ha passat desapercebuda i des de diferents camps (el màrketing, l’economia…) s’ha intentat aprofitar per a objectius propis a través del que en anglès es coneix com a gamification i que nosaltres anomenem gamificació o ludificació. També les noves tendències pedagògiques han incorporat aquesta idea i han portat el joc a l’escola, més enllà de l’etapa infantil, però no sempre respectant l’autèntic esperit lúdic.
Nosaltres creiem que el joc és la manera que tenim els humans d’aprendre. L’aprenentatge escolar sovint no té una utilitat immediata i òbvia, i el principal problema al que s’enfronten els professors és el de la motivació. El joc, en canvi, és una tendència natural de l’ésser humà, porta la motivació incorporada, i desperta entusiasme. Les emocions que es generen durant el joc contribueixen a un aprenentatge significatiu. La gamificació a les aules consisteix en la recuperació d’una eina tan antiga com el joc per a aprendre d’una manera més efectiva i divertida. Però – atenció! – no convertim la gamificació en una tècnica freda i centrada en puntuacions, regles i resultats que ens farien perdre la capacitat alliberadora i transformadora del joc.
Escola Castellum (St. Julià de Ramis) “Mentre juguen els infants creixen i aprenen. El joc aporta una font inesgotable d’idees, de descobertes, d’iniciatives, de pensaments, on cada nen/a segueix el seu procés i ritme.”
Si pensem en el joc com una experiència global que ens permet aconseguir allò que volem i que fem de manera totalment voluntària i moguts pels nostres propis interessos, aleshores podrem constatar que aprenem moltes coses al llarg de la vida mentre juguem. I, a diferència d’allò que hem memoritzat puntualment per aprovar un examen, quan fem una aprenentatge mitjançant l’experiència, ens quedarà gravat i l’haurem integrat per sempre.
Per tot això, aquest dia internacional del joc ens agradaria focalitzar la nostra mirada en el dret a jugar a les aules. Infants i adolescents passen moltes hores a l’escola i creiem que accedir als aprenentatges a través del joc hauria de ser un dret. Per a que això sigui possible, cal que mestres i pares tinguem una mirada més àmplia sobre el que significa aprendre i el que significa el joc.
Escola Congrès Indians (Barcelona) “El Joc pot arribar a ser invisible, però deixa una petjada inesborrable a l’ ànima de l’infant.”
Volem aprofitar per reconèixer la tasca de les escoles i projectes educatius que fan possible el joc a l’aula – tant els que coneixem com els que ens queden per conèixer. Donem les gràcies a aquells mestres que, tot i desenvolupar la seva feina en un context educatiu advers, faciliten als infants la possibilitat de experimentar, provar, equivocar-se, tornar a intentar-ho… En definitiva, els permeten jugar i accedir al coneixement a partir de l’experiència.
Totes les imatges i reflexions a peu de foto d’aquest article son un regal d’uns quants mestres d’escoles properes. Tant de bo serveixin a aquells als qui el cor els empeny a fer les coses d’una manera diferent a la seva aula, als qui potser l’únic que els falta és una petita empenta, una imatge inspiradora o una reflexió d’un company que li digui que sí és possible.
Escola Castellum (Sant Julià de Ramis)
La Sònia Kliass va dir una vegada en un curs de formació al que vam assistir: “Ara que està tant de moda la paraula ecologia, caldria fer ecologia del joc perquè aquest sí que veritablement està en perill d’extinció”.
Desitjant que el joc entri a les aules, us desitgem un feliç Dia del Joc 2014!
Juguem a les aules! és un article que hem preparat amb la col·laboració de l’Elena Ferro
Filed under: Especial Jugar i Jugar
Dia internacional de les famílies,
Jugar o no amb els nostres fills?
L’Assemblea General de les Nacions Unides, el 20 setembre del 1993 va resoldre que el 15 de maig es celebrés anualment el dia internacional de les famílies.
En un dia com aquest, ens ve molt de gust reflexionar sobre un tema que sovint comentem amb vosaltres a les nostres xerrades, es tracta de si els pares i les mares hem o no, de jugar amb els nostres fills.
Les dinàmiques familiars han canviat radicalment en les últimes dues generacions i des que la dona s’ha incorporat de ple al món laboral, les campanyes que ens conviden a jugar amb els nostres fills han anat creixent, com si jugar amb ells fos una obligació o una fórmula per redimir consciències o un mètode per compensar el temps que, pels motius que sigui, no estem amb ells. Probablement, jugar amb els nostres fills sigui una manera fàcil d’acostar-nos-hi i de passar una bona estona però creiem que la clau està en saber separar molt bé les nostres necessitats de les dels nens i nenes.
La necessitat d’un nen o una nena és jugar, és vital, tan necessari com menjar o dormir, per això, sempre que poden juguen; ara bé, jugar amb adults o amb nens és molt diferent, en jugar amb els seus iguals poden i han d’aprendre normes de joc i de relació i tenen més possibilitats de ser ells mateixos i esplaiar el joc a la seva màxima dimensió. Quan un nen juga a espases amb un amic, els dos sabran com i quan cal caure, de cridar, d’amagar-se…. Si pregunteu a un nen amb qui prefereix jugar, gairebé sempre triarà a un altre nen o nena.
Foto de flickr timsamoff
Els adults també som capaços de jugar amb ells, però en molt poques ocasions baixem al seu nivell per permetre que siguin ells els que dirigeixin el joc, ens costa entregar-nos al 100%. Molt probablement acabarem imposant les nostres normes i decidirem el moment en què cal acabar, perquè altres tasques (sopar, rentadores, compra…) estan ocupant la nostra ment des que vam començar a jugar. Per aquest i altres motius, és molt freqüent que un joc entre adults i nens acabi en enuig. En canvi, quan els nens s’enfaden amb els seus amics tot és molt més lleuger, molt menys transcendental.
Una altra cosa que sol passar amb freqüència és que juguem sense ganes, ens mengem la sopa de pedres que ens han servit mentre estem pensant d’estar assegut a la cadireta mini del Ikea és molt incòmode i demanem que ens serveixin el segon plat, les postres i el cafè al mateix temps, per acabar ràpid amb el joc.
Que això ens passi no hauria de preocupar, és bastant natural, nosaltres som adults, ja hem jugat a espases, cavallers i cuinetes milers de vegades i no tenir ganes d’aquest tipus de jocs és natural i normal.
Els que avui som pares segurament no recordem haver jugant amb els nostres pares quan érem nens, però en canvi, tenim un bagatge important de joc amb els nostres germans, cosins, amics, veïns, etc.
Potser la reflexió que ens hem de fer està justament aquí, en observar -no com a pares i adonar-nos que involuntàriament, els estem robant el plaer de jugar amb els seus iguals i a canvi estan rebent alguna cosa molt menys rica.
El nostre deure com a pares és facilitar el joc lliure dels nostres nens i nenes, una activitat que té múltiples beneficis i que és summament important, i a partir de certa edat, hem de facilitar també que es trobin sense vigilància adulta amb els seus amics i donar-los llibertat i temps perquè, en definitiva, puguin ser nens i nenes.
I nosaltres? Doncs nosaltres també tenim dret a jugar, a mantenir viu l’esperit del joc, però per a això no cal prendre sopes de sorra cada dia.
Canviar les dinàmiques familiars no sempre és fàcil, les campanyes publicitàries i fins i tot de professionals recomanant jugar amb els nostres fills ens posen una forta pressió, però Jugar amb ells és una decisió que en tot cas hauria d’estar lliure de judicis. No voler jugar mai hauria de crear-nos un sentiment de culpabilitat.
Foto de jugar i jugar
Compartir temps amb els nostres nens i nenes és molt important, però hi ha moltes maneres més naturals, que ens sortiran del cor i que ens permetran connectar amb ells: Cuinar, escoltar-los, explicar-los com ens sentim, explicar contes, fer excursions que ens permetin viure experiències junts o regalar històries de les nostres pròpia infància és una cosa que els encanta i tot això formarà part dels seus records i els donarà la base i concepte del significat de la paraula família.
Filed under: Articles d'altres
Seguim els continguts d’Estratègies Educatives des de fa temps, les seves aportacions són molt valuoses i sempre conviden a reflexionar sobre temes relacionats amb la infància.
Últimament es parla molt de la creativitat i de l’important que és que els nens i nenes puguin expressar-se de múltiples formes. Les arts en general són un mitjà fantàstic per explorar les nostres aptituds i ens permeten connectar amb la nostra pròpia essència i des d’allà, des de l’origen del que som, sorgeixen coses meravelloses.
Lamentablement la faceta artística al nostre país està relegada i no només no se li atorga la importància que hauria, sinó que se li castiga i se li resten hores lectives, com recentment ha passat amb la nova Llei d’Educació que castiga fortament la plàstica i la música.
“Els Enemics de la Creativitat” és un article original d’Estratègias Educatives publicat el 13 d’abril del 2014.
- Vigilància. Significa influir sobre els nens fent-los sentir que estan permanentment observats mentre treballen.
- Valoració. Els nens haurien de preocupar-se principalment per estar satisfets del resultat aconseguit, i no concentrar-se en la manera en què són valorats pels altres, o en el que pensaran d’ells seus companys.
- Recompenses. Aquest error consisteix en l’excessiu ús de premis. Si es fa un ús excessiu de les recompenses, aquestes priven al nen del plaer intrínsec en l’activitat creativa.
- Competició. Significa posar els nens en una situació en la qual o es guanya o es perd, i en la qual només una persona pot arribar al cim (tot i que, no obstant això, poden exercir competicions sanes que alimentin l’esperit de grup).
- Excessiu control. Consisteix en dir als nens com han de fer exactament els deures, com han d’ajudar a casa i fins i tot com han de jugar. Això indueix els nens a creure que cada originalitat és un error i que cada exploració una pèrdua de temps.
- Limitar les opcions. Significa dir als nens quines activitats haurien d’emprendre, en lloc de deixar-los que vagin sols on els portin la curiositat i la passió. Seria molt millor deixar que el nen triï allò que li interessa, i després donar-li suport mentre segueix les seves inclinacions.
- Pressió. Consisteix a crear expectatives grandioses al voltant de la capacitat d’un nen.
Us deixem l’enllaç aquí.
Filed under: Articles d'altres
Aquest article 10 Things I Wish for Today ‘s Kids es va publicar en Gras Stain Guru, un bloc que seguim fa temps i que us recomanem àmpliament.
“La infantesa és el forn on ens fonem per ser essencials i aquesta essència ens forma per bé.”
-Katherine Anne Porter-
Com oradora i escriptora, i espero que, líder en pensaments en temes d’infància, passo molt de temps parlant amb els pares, professors (educadors) i en general, altres adults. Són persones que treballen amb infants, tenen fills o es preocupen pels nens.
Però avui, vull parlar als nens. Perquè ells també mereixen estar en aquesta conversa. Tal com defensem una infantesa feliç i saludable, estiguem al cas de mantenir aquestes coses que defensem. Amb una mica de sort, alguns d’aquests adults ho escoltin.
10 Coses que desitjo per als nens d’avui en dia:
1. Que els mitjans de comunicació deixin d’espantar als pares de 24-7, perquè pensen que l’únic lloc segur és estar amagat a casa.
2. Que els responsables de prendre les decisions es posin a treballar amb la reforma de la veritable educació. Aquella educació que dóna l’oportunitat d’aprendre a estimar aprendre, i no només aprendre el que entra en un examen.
3. Que nosaltres els “adults” deixem de ser tan assenyats a la lleugera, de manera que la responsabilitat no sigui la primera cosa que tinguin en ment educadors, parcs, monitors de lleure, associacions comunitàries i pares. Espero amb totes les meves forces que, en realitat, et permetin jugar, prendre riscos i divertir-te en aquesta vida.
4. Que t’adonis que tens opcions, i el dret a cometre errors -i el món no deixarà de girar quan fallis. T’ho prometo, fins i tot quan ho sentis d’aquesta manera.
5. Que els teus pares t’estableixin un límit de temps per passar davant de la pantalla. Ja ho sé, no vols sentir això, però confia en mi -és una necessitat. La visió de la vida quan aixeques la vista de la pantalla és increïble.
6. Que aprenguis a estimar la lectura. Encara que facin una pel·lícula del llibre, t’asseguro que el llibre serà millor. Aprèn a perdre’t en una història i a tractar d’escriure la teva pròpia.
7. Que passis tota l’estona que puguis a l’exterior. Fes un cop d’ull al bosc, la platja, les muntanyes i tot el que observis. Deixa que la natura t’impressioni.
8. Que aprenguis a ser valent, audaç, deixa onejar la teva pròpia bandera. No em refereixo a viure perillosament – però em refereixo a tenir la fermesa i el coratge per viure realment i que no tinguis por de ser tu mateix.
9. Que no obtinguis tot el que vulguis, que les coses no sempre et seran fàcils, que de vegades t’estamparàs de cara i que esbrinaràs (sí, amb el temps) que serà una cosa positiva. (i que els teus pares et van DEIXAR caure a vegades)
10. Que tindràs la llibertat per respirar i l’espai per explorar el món i descobrir qui ets en ell.
Doncs, això és tot. Tinc un munt d’esperances i desitjos per a vosaltres nois, però el que més desitjo és que creixeu sabent apreciar la vida tal com és, rica i fascinant, i que sapigueu com treure-us la pols de sobre i aixecar-vos cada vegada que les coses es posin difícils, perquè ho faran.
Oh! I que, per saber realment com riure -profund, des del ventre, que els ossos s’agitin d’una riallada. És una de les majors habilitats que no s’aprenen mai.
Gaudiu del viatge i molta sort, nois. Us donaré tot el meu suport.
Bethe Almera.
Filed under: Especial Jugar i Jugar | Etiquetes: Carta als reis, nit de reis
Foto de “Tea on the moon”
S’apropa una de les époques de l’any més boniques pels nens: el Nadal i, especialment, la Nit de Reis. Moltes famílies comencen ja en aquestes dates a donar-li voltes al tema dels regals: alguns nens ja fan la carta i els pares i les mares s’enfronten al dilema de triar les joguines més adeqüades, les que faran més il·lusió, les que seran recordades amb nostàlgia anys després. Sí, la tria de les joguines és molt important. Però nosaltres pensem que la màgia d’aquestes dates recau sobre tot en altres factors que de vegades ens passen desapercebuts.
El més important de la Nit de Reis no és donar resposta a una llista de regals demanats pels infants sino la construcció d’uns records farcits de moments especials, sensacions inoblidables i detalls que van molt més enllà del que és purament material.
Els nostres fills no recordaran al cap dels anys totes les joguines que van rebre. Potser recordaran algunes en concret, que aniran lligades a experiències importants o etapes maduratives clau. Pensem en quines joguines recordem nosaltres mateixos de la nostra infantesa: potser una bicicleta, un joc de construcció, un circuit de cotxes, una nina especial… No sabem quines seran les joguines que romandran a la memòria dels nostres fills el dia de demà.
Però el que sí quedarà gravat per sempre és el temps i l’amor que dediquem a envoltar aquella Nit Màgica de petits gestos i detalls. Es tracta d’adoptar una actitud que ens pot arribar a transformar com a persones i canviar, fins i tot, la nostra escala de valors, perquè preparar una Nit Màgica implica dedicació, una gran feina d’observació, molta generositat i una bona dosi d’il·lusió.
Algunes idees:
– Cuinar junts unes galetes pel sopar dels Reis.
– Anar a esperar els Reis amb uns fanalets fets a mà per la ocasió.
– Música sonant quan ens llevem del llit, el matí de Reis.
– Trobar tres gots antics que els Reis han fet servir durant la nit i que han deixat oblidats a la taula de la nostra cuina.
– Restes d’encens o mirra pels racons.
– Una cabana feta amb un llençol vell i amb els regals a dins.
– Petjades dels Reis i els seus camells pel passadís de casa.
– Una nota escrita pel patge reial amb lletra recargolada a sobre de la taula.
Potser coneixeu la preciosa història de J.R.R.Tolkien que, durant més de 20 anys, va escriure cartes del Pare Noel pels seus fills (des que el gran tenia 3 anys fins que la més petita va complir els 14). Tolkien va crear pels seus fills un món màgic, habitat pel Pare Noel, el seu secretari, l’Ós Polar del Nord, elfs, gnoms, ninots de neu i molts altres personatges. Les cartes anaven escrites amb una cal·ligrafia molt cuidada i va il·lustrar ell mateix les cartes amb una constància i dedicació admirables. La correspondència entre els fills de Tolkien i el Pare Noel no va ser interrompuda ni tan sols per la Segona Guerra Mundial.
Nosaltres potser no tenim les habilitats literàries de Tolkien, però podem posar en joc la nostra imaginació per regalar a la nostra família uns moments de màgia que, com totes les coses bones de la vida, són gratis.
Bones festes i que passeu una preciosa Nit de Reis!
Carmen i Claudia
Text de Jugar i Jugar amb la col·laboració de L’Elena Ferro
Filed under: Ens agrada
El Punt, de Peter H. Reynolds és un llibre molt conegut editat ja fa uns anys. El que nosaltres no sabíem, és que a partir d’aquest petit conte, es va crear tot un moviment per fomentar i acompanyar la creativitat de grans i petits. Aquest dissabte 15 de setembre es celebrarà el “International Dot Day”, un dia que pretén ser una celebració a la creativitat.
A la pàgina web, hi trobareu vídeos d’escoles que han fet propostes artístiques basant-se en l’història del conte i us podeu sumar a la celebració i al registrar-vos, us podreu descarregar una guia didàctica per posar en pràctica els principis creatius de Peter H. Reynolds amb els vostres infants.
Ens alegren les iniciatives que promouen l’art, una vegada vam sentir en una xerrada de José Miguel Castro que totes les persones sabem dibuixar, però que ens han ensenyat que només existeix una forma correcta de fer-ho i ho hem interioritzat de tal manera que ens hem bloquejat i hem deixat de fer servir el dibuix com el que és, una eina més d’expressió.
Us animem a celebrar el dia del art dibuixant qualsevol cosa, dibuixar és un joc, igual que saltar a corda, ballar o anar amb bicicleta, cadascú ho fa a la seva manera i si ho poseu en pràctica, els vostres infants rebran que esteu per sobre de judicis externs i que gaudiu de l’expressió artística sense complexos i segurament seguiran el vostre exemple!
Jugarijugar's Blog 