Jugarijugar's Blog


15 DE MAIG. DIA INTERNACIONAL DE LES FAMÍLIES
15 Mai 2014, 08:57
Filed under: Especial Jugar i Jugar

Dia internacional de les famílies,

Jugar o no amb els nostres fills?

L’Assemblea General de les Nacions Unides, el 20 setembre del 1993 va resoldre que el 15 de maig es celebrés anualment el dia internacional de les famílies.

En un dia com aquest, ens ve molt de gust reflexionar sobre un tema que sovint comentem amb vosaltres a les nostres xerrades, es tracta de si els pares i les mares hem o no, de jugar amb els nostres fills.

Les dinàmiques familiars han canviat radicalment en les últimes dues generacions i des que la dona s’ha incorporat de ple al món laboral, les campanyes que ens conviden a jugar amb els nostres fills han anat creixent, com si jugar amb ells fos una obligació o una fórmula per redimir consciències o un mètode per compensar el temps que, pels motius que sigui, no estem amb ells. Probablement, jugar amb els nostres fills sigui una manera fàcil d’acostar-nos-hi i de passar una bona estona però creiem que la clau està en saber separar molt bé les nostres necessitats de les dels nens i nenes.

La necessitat d’un nen o una nena és jugar, és vital, tan necessari com menjar o dormir, per això, sempre que poden juguen; ara bé, jugar amb adults o amb nens és molt diferent, en jugar amb els seus iguals poden i han d’aprendre normes de joc i de relació i tenen més possibilitats de ser ells mateixos i esplaiar el joc a la seva màxima dimensió. Quan un nen juga a espases amb un amic, els dos sabran com i quan cal caure, de cridar, d’amagar-se…. Si pregunteu a un nen amb qui prefereix jugar, gairebé sempre triarà a un altre nen o nena.

 

Foto de flickr timsamoff

Foto de flickr timsamoff

Els adults també som capaços de jugar amb ells, però en molt poques ocasions baixem al seu nivell per permetre que siguin ells els que dirigeixin el joc, ens costa entregar-nos al 100%. Molt probablement acabarem imposant les nostres normes i decidirem el moment en què cal acabar, perquè altres tasques (sopar, rentadores, compra…) estan ocupant la nostra ment des que vam començar a jugar. Per aquest i altres motius, és molt freqüent que un joc entre adults i nens acabi en enuig. En canvi, quan els nens s’enfaden amb els seus amics tot és molt més lleuger, molt menys transcendental.

Una altra cosa que sol passar amb freqüència és que juguem sense ganes, ens mengem la sopa de pedres que ens han servit mentre estem pensant d’estar assegut a la cadireta mini del Ikea és molt incòmode i demanem que ens serveixin el segon plat, les postres i el cafè al mateix temps, per acabar ràpid amb el joc.

Que això ens passi no hauria de preocupar, és bastant natural, nosaltres som adults, ja hem jugat a espases, cavallers i cuinetes milers de vegades i no tenir ganes d’aquest tipus de jocs és natural i normal.

Els que avui som pares segurament no recordem haver jugant amb els nostres pares quan érem nens, però en canvi, tenim un bagatge important de joc amb els nostres germans, cosins, amics, veïns, etc.
Potser la reflexió que ens hem de fer està justament aquí, en observar -no com a pares i adonar-nos que involuntàriament, els estem robant el plaer de jugar amb els seus iguals i a canvi estan rebent alguna cosa molt menys rica.

El nostre deure com a pares és facilitar el joc lliure dels nostres nens i nenes, una activitat que té múltiples beneficis i que és summament important, i a partir de certa edat, hem de facilitar també que es trobin sense vigilància adulta amb els seus amics i donar-los llibertat i temps perquè, en definitiva, puguin ser nens i nenes.

I nosaltres? Doncs nosaltres també tenim dret a jugar, a mantenir viu l’esperit del joc, però per a això no cal prendre sopes de sorra cada dia.

Canviar les dinàmiques familiars no sempre és fàcil, les campanyes publicitàries i fins i tot de professionals recomanant jugar amb els nostres fills ens posen una forta pressió, però Jugar amb ells és una decisió que en tot cas hauria d’estar lliure de judicis. No voler jugar mai hauria de crear-nos un sentiment de culpabilitat.

 

Foto de jugar i jugar

Foto de jugar i jugar

Compartir temps amb els nostres nens i nenes és molt important, però hi ha moltes maneres més naturals, que ens sortiran del cor i que ens permetran connectar amb ells: Cuinar, escoltar-los, explicar-los com ens sentim, explicar contes, fer excursions que ens permetin viure experiències junts o regalar històries de les nostres pròpia infància és una cosa que els encanta i tot això formarà part dels seus records i els donarà la base i concepte del significat de la paraula família.

 

Anuncis

Feu un comentari so far
Deixa un comentari



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: